La tornada de les vacances de Pedro Sánchez està protagonitzada per la recuperació de l'estat d'alarma com a mecanisme per fer front a la pandèmia. Ara, però, gestionat per les autonomies. Unes autonomies que no han rebut de la mateixa manera l'anunci que va fer ahir des de la Moncloa el president del govern espanyol, acollit entre crítiques, avals i prudència en funció del territori. Catalunya, Madrid i Astúries, per exemple, han assenyalat que estudiaran la iniciativa, mentre que d'altres -és el cas d'Andalusia, Cantàbria, Aragó i les Illes Balears, aquestes dues últimes en mans del PSOE- l'han descartat. Encara tenen temps per canviar d'opinió.

En el cas de Catalunya, segons mantenen aquest dimecres fonts de Presidència consultades per NacióDigital, no hi ha cap decisió presa, sinó que encara s'està estudiant. En un primer moment, la consellera de Salut, Alba Vergés, va assegurar que la Generalitat no el veia "necessari", però ara està en fase d'estudi per part dels serveis jurídics. A Madrid, Isabel Díaz Ayuso -antagonista de Sánchez en bona part de la pandèmia- no s'ha tancat en banda, i ha indicat que està disposada a assumir responsabilitats. Ximó Puig, president valencià, ha acollit de bon grat l'oferta per aplicar l'estat d'alarma, i fins i tot hi ha vist un "exercici d'aprofundiment en l'estat autonòmic".

Amb molt menys entusiasme ha reaccionat el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, que ha descartat profundament aplicar més restriccions. Un dels punts claus de la proposta de Sánchez és que el president de l'autonomia que vulgui impulsar l'estat d'alarma ha de comparèixer davant del Congrés per demanar-ho. Qui segur que no ho farà, almenys per ara, Juan Manuel Moreno Bonilla, president andalús, si s'ha de fer cas al que ha dit els seu número dos, Juan Marín: "No és el que vam demanar en la reunió de les comunitats amb Sánchez a la Rioja".

[noticia]207731[/noticia]
En aquella trobada, a la qual només hi va faltar Torra -el lehendakari Íñigo Urkullu, hi va acabar acudint després d'aconseguir beneficis econòmics, inclòs més marge per fer dèficit per al País Basc al marge del règim comú-, s'hi va debatre el repartiment de fons per a les autonomies, però no es va arribar a cap conclusió. Els líders de les comunitats van fer arribar peticions a Sánchez, però les concrecions han brillat per la seva absència durant el mes d'agost fins que ahir el líder del PSOE va posar damunt la taula, de nou, un estat d'alarma que en el pic de la pandèmia va servir per restringir la mobilitat.

Ara aquesta capacitat recauria en els presidents autonòmics, que s'erigirien com a autoritat competent. Una de les queixes que s'han escoltat durant les últimes hores per part de la Generalitat és que "ara sí que el virus hi entén de territoris", en referència a que entre el març i el juny no hi va haver possibilitat de gestionar de forma descentralitzada les restriccions. De moment, l'estat d'alarma a la carta no genera unanimitat entre unes comunitats que encara tenen dies per decidir-se a l'hora d'aplicar més mesures que serveixin per alentir el ritme de contagis.

[noticiadiari]2/207589[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/207590[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/207422[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201967[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/205332[/noticiadiari]