El ple de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dimecres continuar amb el tràmit del projecte de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència que preveu, entre altres mesures, finançament públic per a l'exhumació i identificació de víctimes del franquisme. La cambra ha rebutjat l'esmena a la totalitat presentada pel grup popular, que assenyalava que la Llei qüestiona la Transició espanyola, comet l'errada d'imposar "una única veritat" i reconeix tan sols les víctimes republicanes. L'esmena ha estat rebutjada amb els vots del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, i ha comptat amb l'abstenció de Ciutadans.

La consellera de Justícia de la Generalitat Valenciana, Gabriela Bravo, ha exposat al ple que la Llei té un plantejament transversal i abasta diferents àmbits competencials per "reforçar la nostra democràcia". Al respecte ha indicat que consolida el dret a la justícia, reparació i memòria, apostant per un concepte més ampli de les víctimes, tant directes com indirectes, seguint les definicions de l'ONU.

Així mateix, ha exposat que amb l'entrada en vigor de la norma, s'iniciarà el període d'un any per a la retirada dels símbols franquistes i els honors cap als dirigents de la dictadura. Bravo ha recordat que recentment s'han complert 40 anys de les primeres eleccions democràtiques i ha demanat els diputats un "acte de generositat" per "tancar ferides que qüestionen la qualitat democràtica del país".

Per la seva banda, el diputat del PP Luís Santamaría ha defensat l'esmena a la totalitat assenyalant que la Llei "oblida els abusos realitzats pel Front Popular" i que vol ser una llei "de memòria selectiva". Així mateix, Santamaría ha indicat que el text "qüestiona l'èxit col•lectiu de la Transició" i ha afegit que "si la dictadura va privar els espanyols de conèixer una part de la història ara no podem tornar a cometre el mateix error". El diputat del PP ha dit que la llei hauria de servir també per demanar perdó per "les txeques" i la repressió de l'esquerra.

Entre altres qüestions, la llei implica l'obligació de les institucions públiques d'investigar pera promoure l’esclariment de les violacions de drets humans, identificant les víctimes i els desapareguts durant la guerra civil i el franquisme. En aquest sentit estableix que la Generalitat Valenciana realitzarà actuacions de recuperació i identificació de les restes de les víctimes desaparegudes i autoritzarà tota localització, exhumació i identificació, d'acord amb els protocols.

La norma es basa en la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s'amplien els drets dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura del general Franco. En aquest sentit, la nova llei estableix la realització d'un protocol de posada en coneixement en el cas que existissin indicis de la comissió de Delictes. L'inici d'accions processals en nom de la Generalitat Valenciana quan s'aprecien indicis en els casos de localització i restes.

La llei pretén impulsar el dret a la memòria democràtica. Entre les accions que estan previstes en la llei insta la Generalitat Valenciana a reclamar fons documentals estatals d'aquella època, relacionats amb el País Valencià i que s'impulsen mesures per a la restitució del patrimoni documental confiscada per les forces franquistes.

Així mateix, durà a terme la regulació dels Llocs i Itineraris de la Memòria Democràtica Valenciana i inclourà la Memòria Democràtica en el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), del Batxillerat i de l'Educació Permanent de persones adultes, així com en els plans de formació del professorat i en els estudis universitaris que correspongui. A més, s'impulsarà la realització de projectes d'investigació i divulgació sobre la matèria.

28 de març dia de la Memòria, en record a Miguel Hernández

Pel que fa al dret a la reparació i reconeixement a les víctimes, la llei encomana a la Generalitat Valenciana que promogui mesures en el marc del Pla Estratègic de Memòria Democràtica, que contindrà els objectius i prioritats que han de regir aquesta política. I declara com a dia de record i homenatge de les víctimes, el dia 28 de març, en record de la mort del poeta Miguel Hernández.

El projecte de llei recull la prohibició de l'exhibició pública de símbols i elements contraris a la memòria democràtica i determina com es previndran i s'evitaran els actes públics que suposin un menysteniment de la dignitat de les víctimes o els seus familiars o homenatges al franquisme o els seus responsables. A més, es procedirà a la revisió i invalidació de totes les distincions, nomenaments, títols honorífics i altres formes d'exaltació de persones vinculades a la defensa del règim franquista. L'avantprojecte inclou un règim sancionador amb multes compreses entre els 200 i els 150.000 euros en funció de la gravetat de la infracció.

Pla Estratègic de la Memòria Democràtica

La llei estableix que la Generalitat Valenciana durà a terme un Pla Estratègic de Memòria Democràtica de caràcter quadriennal en el qual es fixaran les actuacions a dur a terme i es realitzarà un informe anual sobre els treballs realitzats i que serà remès a les Corts Valencianes. La norma també preveu la creació de l'Institut Valencià per la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques. Serà un organisme autònom encarregat de realitzar les tasques d'estudi, investigació i impuls de les mesures establertes a la llei. S'hi integra el Consell Valencià de la Memòria Democràtica, com a òrgan col·legiat consultiu i de participació del moviment memorialista que opera a la Comunitat Valenciana. Aquest organisme compta amb una dotació pressupostària per a la seva posada en funcionament durant l'any 2017 de 224.000 euros.

En les disposicions finals de l'avantprojecte de llei s'estableix un termini màxim d'un any a partir de la seva entrada en vigor per a procedir a l'eliminació d'elements contraris als valors democràtics. Finalment, se sol·licita al govern valencià que requereixi al govern espanyol la creació d'una Comissió de la Veritat, alhora que preveu la creació d'una d'àmbit autonòmic.