Els últims anys, i per culpa de la crisi econòmica que tant ha afectat el nostre país, s'ha popularitzat el concepte de pobresa energètica, que defineix la dificultat o incapacitat de mantenir la llar amb unes condicions adequades de temperatura (18ºC a l'hivern i 25ºC a l'estiu) a un preu just. 

La problemàtica ha fet reaccionar els diferents sectors de la societat, des de la política (amb la llei contra la pobresa energètica aprovada pel Parlament i suspesa pel TC) fins a les entitats socials i les companyies energètiques. Abordem la qüestió amb una d'aquestes companyies, Gas Natural Fenosa. El seu director de Servei al Client, Josep Codorniu, ens atén a la seu de la companyia. Hem conversat sobre el paper de les energètiques en aquesta problemàtica, sobre la coordinació entre les companyies amb les administracions públiques i els serveis socials i sobre el cas de la dona en situació de pobresa energètica que va morir al seu pis de Reus l'any passat en un incendi causat per una espelma.

- Des de Gas Natural Fenosa, com encaren el problema de la pobresa energètica?

- És una qüestió que ens concerneix, i creiem que podem formar part de la solució com a prestadors del servei de l'electricitat i del gas que som. No és una problemàtica que es pugui resoldre només des d'una part, sinó que hem d’actuar des de les diverses esferes: empresa, administració pública en tots els seus nivells i des de la regulació del sector energètic.

- Amb quins actors us coordineu?

- És primordial treballar molt estretament amb l'administració local, els ajuntaments, a través dels seus serveis socials, com també amb les entitats del tercer sector, ja que juguen un paper important en el tractament de la vulnerabilitat. A nivell d'acció social ens coordinem amb l'administració de la comunitat autònoma, i a nivell estatal treballem en la legislació, que ha de respondre a les necessitats dels col·lectius amb més dificultats.
 
- Segons l'últim informe sobre pobresa energètica fet per Ivàlua, el consorci format per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, a Catalunya es calcula que l'11% de les llars pateixen pobresa energètica. Han notat un fort augment de la problemàtica els últims temps?

- Recentment s'ha popularitzat el concepte de pobresa energètica, però de famílies amb dificultats per fer front als seus rebuts de gas o electricitat, o que viuen en instal·lacions precàries a nivell d'energia, n'hi ha hagut sempre. Malgrat tot, després de la llarga crisi econòmica el problema s'ha agreujat notablement. El col·lectiu és molt més gran, i una part s’ha cronificat. Això requereix d'un tractament no només conjuntural, sinó d'ajuda contínua i estructural. 

- A principis de 2017 Gas Natural Fenosa va crear el pla de vulnerabilitat energètica per lluitar contra aquest fenomen. En quines mesures concretes es tradueix?

- El pla de vulnerabilitat ha unit i ordenat totes les accions que dúiem a terme els últims anys per lluitar contra la pobresa energètica, i ha impulsat la creació de la Unitat d'Atenció a la Vulnerabilitat per coordinar tota aquesta acció. El pla té dues grans línies d'actuació: una línia operativa, que resol directament la problemàtica de les famílies i clients en situació de vulnerabilitat; i una línia d’accions socials, dirigides tant als nostres clients com a la societat en general, gestionades des de la nostra fundació. En total, el pla té pressupostat 4,5 milions d'euros per aquest any 2017, i per l'any que ve preveiem invertir la mateixa xifra.

[blockquote]"Mai no hem tingut situacions de confrontació amb les entitats del tercer sector"[/blockquote]
 - Com funciona la Unitat d’Atenció a la Vulnerabilitat?

- És una unitat formada per més de 60 persones, d'atenció directa i de coordinació amb les administracions públiques, sobretot amb els serveis socials dels ajuntaments, per poder atendre les famílies que hi acudeixen demanant ajuda. Quan els serveis socials ens avisen d'un nou cas, nosaltres directament marquem el client com a vulnerable, fet que ens assegura que no patirà un tall de subministrament fins que no resolguem la situació. De moment tenim 22.500 habitatges marcats com a vulnerables a Catalunya. A més, hem establert una adreça electrònica amb la qual podem intercanviar informació ràpidament amb els serveis socials, que ja acumula 36.000 correus sobre casos de vulnerabilitat que tenen lloc al nostre país. Ara que hem entrat en un període de fred, atenem fins a 200 correus cada dia.
 
- A causa de la problemàtica de la pobresa energètica, és fàcil pensar que amb les entitats del tercer sector tenen una relació complicada. És així?

- No, amb les entitats del tercer sector mai no hem tingut situacions de confrontació. Fa anys que hi tenim col·laboracions puntuals, i ara gràcies al pla de vulnerabilitat energètica hem establert accions més formals. Recentment hem firmat convenis amb la Creu Roja, i tenim negociacions per col·laborar amb Càritas i amb fundacions més petites per tal d'establir de manera més formal aquestes eines de col·laboració. 

Algunes mesures es tradueixen en donacions de fons per part de la Fundació perquè segueixin desenvolupant projectes per pal·liar la pobresa energètica. D'altres accions que realitzem és l'assistència als seus treballadors socials i voluntaris, que sovint no són experts en energia. Nosaltres els donem suport revisant les tarifes que tenen contractades les famílies ateses, comprovem si tenen dret a algun ajut al bo social, intentem solucionar possibles impagaments, els aconsellem perquè millorin l'eficiència energètica de la seva llar, etc. Atenem a qualsevol família, siguin clients nostres o no.

[blockquote]"La legislació catalana no està suficientment detallada en matèria de pobresa energètica"[/blockquote]
- A nivell operatiu, quines mesures adopten amb els vostres clients en situació de vulnerabilitat?

- Tenim un telèfon d'atenció a clients vulnerables que ja ha atès més de 75.000 trucades des de principis d'any a tot l'Estat, del qual al voltant d'un 80% són fetes des de Catalunya. Hem format un grup de persones per atendre aquests clients i donar-los solucions. Per exemple, en temporada d'hivern molts cops els arriba una factura molt alta, i nosaltres els ajudem fraccionant el rebut fins a trenta mesos, sense interessos. 

També els demanem informació per mirar com poden optimitzar la seva factura, ja sigui abaixant la potència contractada -un factor que afecta molt al cost de la factura- o donant-los recomanacions perquè siguin al màxim d’eficients amb l'ús del gas i de l'electricitat. 

- Pel que fa al malaurat cas de la dona de Reus, fa uns mesos han recorregut la multa de 500.000 euros que us va imposar la Generalitat. Què s'hauria pogut fer millor en aquest cas, i quines mesures heu pres perquè no es repeteixi?

- Arran del cas hem après a tenir una major coordinació entre les empreses energètiques i les administracions locals, autonòmiques i estatal. Abans de l'accident, aquesta dona estava sent atesa pels serveis socials de Reus, però informació no ens havia arribat, com si que havia succeït en una centena llarga de casos de la mateixa població. Nosaltres hem posat un recurs a la sanció perquè creiem que no som els culpables que es produís l'accident. 

Quan es va produir aquest cas, a Catalunya discutíem que la llei catalana tenia un nivell de concreció molt baix, i nosaltres insistíem en la necessitat de crear protocols clars i detallats sobre què fer en els casos de vulnerabilitat. La gestió d'aquests casos s'ha de fer de forma acurada i àgil, perquè darrere hi ha famílies amb problemes i no ens podem perdre amb descoordinacions. Pensem que la legislació catalana no està suficientment detallada pel que fa a aquesta problemàtica.