Les entitats socials denuncien que l'atenció a la salut mental infantil i juvenil "està saturada". També alerten de la manca de recursos que es destinen a la salut mental dels menors a Catalunya. En l’informe que han presentat la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya, recorden que Salut només destina un 4% dels pressupostos a l’atenció de la salut mental i que el Departament de Treball només n'inverteix un 6% dels recursos. Exigeixen, per això, que es reprengui el Pla integral d’atenció a la salut mental.

“El pla és ambiciós, però no s’hi destinen ni els recursos ni el temps que cal. Anem massa a poc a poc i l’aturada política no ha fet més que agreujar la situació”, s’ha queixat el president de la Federació Salut Mental Catalunya, Israel Molinero. En general, asseguren a l’informe, “hi ha una manca d’inversió i de coordinació” i les polítiques estan destinades “només al tractament dels trastorns, però no a la prevenció”.

Per argumentar-ho, detallen que, segons l’OMS, el 75% dels trastorns mentals apareixen abans dels 18 anys. En canvi, només entre un 3% i un 5% dels recursos es destinen a evitar les situacions de risc. “El Pla, que havia de posar en col·laboració els departaments, és encara fragmentat. Només que poguéssim augmentar una mica els pressupostos socials suposaria una gran millora”, admet el director de Formació de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz Gauna.
 
Més menors atesos, però menys recursos
 
En concret, a Catalunya un 3,8% dels menors d’entre 4 a 14 anys té risc de patir un trastorn mental i un 7,1% dels menors ha rebut algun tipus d’atenció psicològica. Com NacióDigital ja va publicar, en un any ha augmentat un 6,8% el nombre de menors atesos en centres de salut mental. Aquesta xifra s'ha incrementat, segons l’Observatori de la Salut, degut a una millor detecció. En canvi, denuncien les entitats que aquest increment no ha anat acompanyat d’un augment dels recursos.
 
“En cinc anys hi ha hagut un augment del 28% de la població atesa als Centres d’Atenció de la Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). En tres anys, els centres han d’assumir 35 casos més de mitjana. Malgrat tot, ha disminuït el nombre de visites anuals de set a sis. A més, sabem que les llistes d’espera per rebre atenció són llargues i és obvi que no s’està fent una bona intervenció. Quina teràpia es pot desenvolupar amb sis sessions a l’any?”, argumenta la cap d’innovació de la Fundació Pere Tarrés, Rosa Coscolla.
 
Els menors de classe baixa, més vulnerables
 
A més, les entitats greus diferències territorials i socials. Així, Marta Coll, directora de la Federació de Salut Mental de Catalunya, explica que hi ha centres on no es fa cap tractament familiar amb els menors, mentre en d’altres la teràpia amb la família suposa un 80% de les intervencions. També detallen que la probabilitat de patir un trastorn mental és més alta com més baixa és la classe social. D’aquesta forma, els menors de classe baixa tenen el doble de probabilitats (5,2%) de patir un trastorn mental en relació amb els menors de classe alta (2,5%).