Per als estafadors, qualsevol oportunitat és bona per intentar dur a terme les seves pràctiques il·legals. Hi ha dates que tenen especialment marcades al calendari per buscar víctimes a qui robar. Les festes nadalenques i Cap d'Any no en són una excepció, i aquests són els sistemes més utilitzats per estafar aquests dies:

Phishing

El phishing busca que la víctima proporcioni als estafadors contrasenyes i informació confidencial com ara els números de les targetes de crèdit. Per aconseguir-ho, es fan passar per institucions de confiança a través del correu electrònic. Un cop se'ls dona la informació, ja no hi ha marxa enrere.

Vishing

El vishing és un sistema molt semblant al phishing, però amb un mecanisme diferent. En aquest cas, el mitjà escollit per arribar a les víctimes és el de trucades de veu. En molts casos també es coneix com a estafa de la doble trucada. Primer es truca a la víctima per advertir-la que la seva targeta de crèdit està sent utilitzada de forma fraudulent, i que ha de trucar a un altre número per aturar-ho. Un cop truquen als estafadors, els donen la informació privada de la targeta i quan obtenen les dades comencen a extreure-li diners.

Smishing

L'smishing és una altra branca de les estafes com el vishing i el pshishing. En aquest cas, els estafadors es posen en contacte amb les víctimes a través d'un missatge SMS al mòbil. Els ciberdelinqüents intenten enganyar la gent perquè obrin un arxiu adjunt o un enllaç que conté un software maliciós i els dona accés a informació confidencial.

Compres per internet

En dates de compres massives, com és el Nadal, cal estar més alerta que mai. A internet proliferen les pàgines web falses de suposades botigues. Alguns consells per esquivar aquestes estafes és desconfiar de preus extremadament baixos, textos mal redactats i sospitar quan demanin informació excessiva.

Suplantació d'identitat

Moltes de les estafes mencionades abans estan englobades en la suplantació d'identitat. Per aconseguir el que volen, en molts casos els estafadors es fan passar per entitats com la policia, empreses de confiança com supermercats o fins i tot organitzacions governamentals. Davant del dubte, és aconsellable ignorar els missatges i contactar directament amb els canals oficials de les organitzacions suplantades per confirmar si es tracta d'una estafa o no.

Dipòsits erronis al compte de la víctima

No, cap desconegut vol enviar-te diners per sorpresa. Si et demanen dades o fins i tot una determinada quantitat de diners a canvi de fer-te un ingrés extra, és una estafa. També hi ha casos en els quals demanen diners per pagar un suposat deute i prometen, posteriorment, tornar-los amb grans interessos. Evidentment, es tracta d'una altra mentida i un cop reben els diners, desapareixen.

SMS Sproofing

Aquesta tècnica porta un pas més enllà les estafes a través de missatges SMS als mòbils. Aquí, els estafadors no només demanen que facis una operació amb el teu banc a través d'un enllaç fals, sinó que s'integra en la cadena de missatges rebuts del banc de veritat. Això li proporciona molta més credibilitat i fa que les víctimes caiguin al parany amb molta més facilitat. Si es creu que un missatge del banc és sospitós, doncs, cal trucar l'entitat bancària sí o sí.