Catalunya va fer 1.356 trasplantaments d'òrgans el 2025, un 0,8% més que el 2024 (1.345) i la segona millor xifra de la història, segons el balanç de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). La millor dada es va donar el 2023 (1.393). La majoria dels trasplantaments del 2025 van ser renals, amb un total de 945 i un increment del 3,6% respecte del 2024; seguits dels hepàtics, amb 206 (-8%); els cardíacs, amb 68 (+4,6%); els pulmonars, amb 110 (+4,8%); i els pancreàtics, amb 27 (-30,8%). Pel que fa als donants, hi va haver 370 cadàvers (-2,9%) i 174 vius (+1,8%).
Els 1.356 trasplantaments del 2025 representen una taxa de 167 per milió de població. Això situa Catalunya líder en aquest àmbit, per davant dels Estats Units (136) i de la mitjana espanyola (132,8). Pel que fa a les donacions cadàver, Catalunya té una taxa de 45,5 per milió de població, per darrere d'Espanya (53,9) i dels Estats Units (49,7). En l'àmbit concret dels trasplantaments i per centres, Vall d'Hebron ha liderat un any més l'estadística, amb 387 intervencions, també si se separen adults (359) i pediàtrics (28). Per darrere hi ha l'Hospital de Bellvitge (295) i el Clínic (294).
Reducció dels trasplantaments pediàtrics
Pel que fa als pediàtrics, enguany s'han reduït de manera important, passant dels 54 del 2024 als 36 de l'any passat. Del total d'intervencions, 18 van ser de ronyó, 13 de fetge, tres de cor i dos de pulmó. La reducció s'explica principalment per la manca de llista d'espera i la millora dels tractaments previs, segons ha explicat el director de l'OCATT, Jaume Tort. A finals d'any, hi havia 14 infants a l'espera d'un trasplantament. El 31 de desembre del 2025 hi havia 1.407 persones a l'espera d'un trasplantament. Del total, 112 esperaven un òrgan vital (fetge, cor o pulmó).
Puja la donació en viu i baixa la de cadàver
En l'àmbit de les donacions, les de donants vius van créixer gairebé un 1,8% en comparació amb el 2024, passant de 171 a 174. Totes elles van ser renals. De fet, Catalunya fa gairebé la meitat dels trasplantaments renals de donat viu de l'Estat. Del total, 12 es van poder fer gràcies al Programa de trasplantament renal de donant viu creuat nacional (11) i internacional (1).
Pel que fa als donants cadàver, es van fer 11 menys que l'any anterior, amb un total de 370 el 2025. Per tipus, hi va haver 130 per mort encefàlica (cerebral), que van baixar un 10,3% respecte de l'any anterior; i 240 en morts en asistòlia (cardíaca), que van augmentar un 1,7%. Per centres, destaquen els 61 donants de cadàver reals gestionats per l'equip de coordinació de Bellvitge, els 58 de Vall d'Hebron o els 43 del Germans Trias i Pujol. En quart lloc, es va situar el Josep Trueta de Girona, que es torna a situar com el centre no trasplantador amb més donants (42), nou més que l'any anterior (+27,3%).
D'altra banda, l'any passat 17 persones van donar els seus òrgans després de demanar la prestació de l'ajuda a morir, que sumen un total de 51 des de l'aplicació de la llei d'eutanàsia. Amb aquest mig centenar de donacions s'han pogut fer 167 trasplantaments. Pel que fa al perfil dels 370 donants cadàvers, el 54% van ser homes, el 56% tenien més de 60 anys -la mitjana va ser de 61- i el 35% van ser de mort encefàlica. El 71% van ser multiorgànics. L'any passat el donant de més edat tenia 93 anys.
Més negatives familiars, aposta per la sensibilització
L'any passat les negatives familiars van representar el 25% de les entrevistes fetes a familiars per plantejar-los la possibilitat de la donació. Aquesta xifra continua a l'alça, i va assolir el 27,6% l'any passat. La negativa prèvia del possible donant o de la seva família, sense cap altra raó, ha estat el motiu esgrimit per les famílies en un 77% de les negatives. Un 6% van adduir motius religiosos, un 4% dubtes amb la integritat corporal o amb la mort encefàlica i un 3% va expressar problemes amb el personal sanitari o per reivindicació social.
En aquest sentit, Salut seguirà reforçant les accions divulgatives per sensibilitzar la població sobre la importància de la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules. A més, la coordinadora de trasplantaments del Trueta de Girona, Núria Masnou, ha insistit en la importància del document de voluntats anticipades, ja que ha indicat que això estalvia molts problemes als familiars que han de prendre la decisió. Ha reconegut, però que, a vegades, tot i la voluntat expressada de la persona que mor a favor de la donació, han de negociar amb les famílies, que s'hi neguen.
Elena Baez, trasplantada de cor el 2023 i de ronyó el 2025, ha fet també una crida a la sensibilització, ja que ha explicat que la donació dona oportunitats de viure a gent que sense aquesta acció, no les tindrien. En el seu cas, ha explicat que el trasplantament de cor va ser dur i que quan li van plantejar el de ronyó va tenir dubtes, però ha afirmat que gràcies a haver-hi accedit ara sap el que és trobar-se bé. El 2025 hi va haver també sis negatives judicials, quan el 2024 van ser 12.
