Des que va començar a aplicar-se ara ja fa més de cinc anys, la superilla ha estat un projecte d'urbanisme que ha anat evolucionant en funció de l’experiència i la recepció de la ciutadania. El govern municipal d'Ada Colau van posar en marxa la primera superilla al barri del Poblenou l’any 2016 i, des de llavors, han implantat la mesura als barris d’Horta i Sant Antoni en el marc d'una estratègia de "regeneració urbana". El govern municipal va anunciar a més, a principis d’aquest mes, la implementació d’una superilla a l’Eixample, aquest cop amb dimensions més grans i acompanyada dels anomenats eixos verds.  
 
La superilla del Poblenou va començar a fer-se realitat el setembre de 2016 com a part del programa electoral del grup de Barcelona en Comú. Les primeres intervencions que es van fer en els carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger bàsicament van posar el focus en la mobilitat. Els senyals verticals i horitzontals dissuadien els ciutadans d’entrar-hi amb vehicles privats en cas que no fos estrictament necessari i prohibien la circulació per damunt dels 10 km/h.
 
[h3]L'experiència pilot al Poblenou[/h3]
En el context de la primera operació, les parades d’autobús es van traslladar al voltant del perímetre delimitat. L’únic vehicle al qual es va permetre la circulació sense restriccions va ser la bicicleta. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou van denunciar llavors una pèrdua d’accessibilitat al transport públic de la zona. 
 
Com a resultat, la majoria del veïnat va rebutjar frontalment la mesura i no va reivindicar l’espai com a seu. Una prova de l’ànim general són les pancartes als balcons que duien el missatge contundent de "No a la superilla". Malgrat l’escepticisme, l’ajuntament va continuar amb el projecte aturant la circulació en la zona i construint-hi equipaments per promoure l’estada. Amb el temps, el descontentament inicial ha disminuït i la superilla s’ha convertit en un espai urbà amb més verd per a les famílies i els esdeveniments culturals. 
  A Horta el trànsit continu per arribar a la ronda de Dalt va impulsar la creació d’una superilla més modesta amb una plataforma única que limita considerablement la velocitat als carrers Fulton i Horta. Com en l’experiència passada, les obres van anar acompanyades de la incorporació de mobiliari urbà per fomentar l’estada a l’espai públic i jardineres noves. No obstant això, les remodelacions no han prohibit fins al dia d’avui el trànsit rodat a l’interior de la superilla. En aquesta línia, el consistori només ha pres mesures per frenar la circulació a través de canvis de sentit en el seu perímetre. El president de l’associació de comerciants Cor d’Horta, Jordi Grau, considera que aquests canvis en la circulació no han aportat beneficis concrets en la mobilitat. De fet, el president afirma que el trànsit s’ha desplaçat als carrers circumdants de la superilla. 

L’aplicació de la superilla al barri de Sant Antoni de l’Eixample comptava ja amb un cert rodatge. L’ajuntament va aprofitar l’oportunitat, en primer lloc, per reactivar l’activitat del mercat de Sant Antoni i urbanitzar-ne els carrers del voltant amb mobiliari urbà i verd. El resultat més significatiu va ser una plaça nova a la cruïlla del carrer Comte Borrell. En aquest cas, però els primers dies de la superilla van impedir la circulació de punta a punta, sense haver de recórrer d’aquesta manera als canvis de sentit.
 
Justament en aquest període inicial, el president de l’associació de Veïns de Sant Antoni, Pep Sala, ha trobat a faltar una coordinació major entre l’ajuntament i la Guàrdia Urbana perquè el projecte funcioni tal com està concebut. El president considera que s’hauria d’haver fet més èmfasi en la pedagogia envers la ciutadania per assegurar la circulació adequada i, en general, el civisme a la zona. Precisament la unió de comerciants Som Sant Antoni hi denuncia una falta constant de civisme. Els comerciants denuncien també una deixadesa en el manteniment dels parterres i en la neteja per part dels serveis municipals. No obstant això, des que els establiments van posar-se d’acord per engegar la campanya Cuidem Sant Antoni, asseguren que la situació ha millorat notablement.

[h3]Aterratge més verd a l'Eixample[/h3]
El pròxim capítol del projecte se centra ara en el districte de l’Eixample. Fa dues setmanes el consistori anunciava les reformes als carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell que barraran el pas al trànsit rodat i crearan espais verds d’estada per als veïns. En aquesta ocasió, el verd ha guanyat protagonisme per damunt del mobiliari, fins al punt de constituir el que el consistori ha batejat com a eixos verds. Uns eixos que en teoria no quedaran reclosos només en aquests punts de l’Eixample, sinó que s’ampliaran a carrers tan cèntrics com l’avinguda Diagonal, la Rambla o la Via Laietana.
 
A l'Eixample, els espais estan plantejats com a plataformes úniques amb deu cops més vegetació respecte a l’actual, en què els cotxes podran circular a una velocitat màxima de 10 km/h. Un nou concepte de vial que, segons el govern municipal, es pretén instal·lar a un de cada tres carrers de la ciutat i pel que la capital catalana ha rebut 25 milions d'euros de fons europeus. De fet, la idea traspassa la lògica de carrer i pretén assentar-se també als anomenats nodes: la plaça de les Glòries Catalanes i la plaça d’Espanya. Tot un repte carregat d'ambició que marcarà el debat sobre el model de ciutat de cara les properes municipals del 2023.