L'Església ha inscrit 3.722 finques al seu nom sense cap títol que acrediti la seva propietat, tal com consta en el conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, entre el 1946 i el 2015, segons dades obtingudes per la Conselleria de Justícia de la Generalitat que han presentat el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, aquest dijous en un acte a Sant Vicenç de Castellet.

La majoria de finques són de construccions dedicades al culte (50%), com ara temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris, així com de terrenys (41%), sobretot rústics.

Lleida suma el 58% dels registres i agrupa les tres comarques més afectades de tot Catalunya, que són el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell, i també inclou un dels dos municipis amb més immatriculacions de Catalunya, el Pont de Suert, amb 82, que se situa per darrere d'Olesa de Bonesvalls.

La immatriculació és el registre d'un bé immoble per primera vegada. La polèmica sobre els béns a nom de l'Església té origen en la Llei Hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al 2015, establia que l'Església, igual que l'administració, podia immatricular una finca malgrat no tenir cap títol que acredités la propietat.