Ara sí. L'estiu climàtic, astronòmic i educatiu ja ha arribat. Un milió i mig d'alumnes catalans posen punt final al curs acadèmic aquest dimecres i donen el tret de sortida a les vacances. Les classes no es reprendran fins al 12 de setembre. Als nois i noies de primària, secundària i Batxillerat els esperen 84 dies sense obligacions acadèmiques. Pels pares, però, aquests gairebé tres mesos de vacances no sempre són una benedicció. Conciliar la vida laboral i familiar resulta una mica més complicat durant l'estiu per a moltes famílies. La solució? Els avis.

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística de l'Estat, l'INE, el 17% dels nens i nenes acaben passant gran part de les vacances a casa dels més grans de la família perquè els pares no troben una alternativa millor o més econòmica. En moltes llars, els campus d'estiu, els casals o els campaments de colònies no són una solució pràctica pel cost que representen i, en canvi, deixar els fills a càrrec dels avis els permet sortir del pas sense haver-se de gratar la butxaca en excés. "Les persones grans són un gran referent, plantegen una relació molt nutritiva a la canalla", assegura la doctora en psicologia de la UOC i experta del GRAT, Amàlia Gordóvil.

La psicòloga avisa que "no hi ha receptes màgiques" a l'estiu i que, per tant, és molt difícil garantir una distribució del temps adequada. "L'ideal és estar amb els nens, però les obligacions laborals sovint no ho permeten", reconeix Gordóvil. En aquests casos, la psicòloga recomana prioritzar la "qualitat a la quantitat". "No és tan important el què, sinó el com: buscant activitats actives, participatives i que generin noves experiències", il·lustra l'experta de la Universtat Oberta de Catalunya. I Gordóvil també treu transcendència a l'avorriment: "No passa res per no saber què fer una tarda. D'aquesta manera també estimulem la creativitat del nen".

Ara bé, la doctora en psicologia llença un encàrrec al Govern: creu que les administracions haurien de treballar per enriquir l'oferta d'activitats durant l'estiu a preus assequibles per garantir que totes les famílies puguin accedir a aquest tipus de propostes. "Els casals neixen més per les necessitats dels pares que dels nens, però això no treu que siguin bons espais perquè els nois i noies aprenguin mentre es diverteixen", sosté l'experta. El pitjor escenari és que els fills acabin sols a casa perquè "no saben gestionar bé el temps i poden acabar contreient mals hàbits", en paraules de Gordóvil.

La fi de les notes clàssiques

Però més enllà dels maldecaps que les famílies han de gestionar amb l'arribada de les vacances, el punt final al curs escolar permet avaluar l'evolució del sistema educatiu. En els darrers anys, l'ensenyament per competències ha anat guanyant terreny. Aquest juny les famílies ho notaran a les notes: per primera vegada, reflectiran l'assoliment d'habilitats i no la capacitat memorística dels nois i noies. Per aquest motiu, el Departament d'Ensenyament ha optat per deixar de banda les qualificacions numèriques clàssiques, que a Catalunya anaven de l'1 al 10, i ha establert un nou sistema esglaonat de quatre nivells: assoliment excel·lent, assoliment notable, assoliment suficient i no assoliment.

El canvi en el llenguatge pot portar de corcoll algunes pares i mares acostumats a llegir les notes tradicionals. La conselleria ja ha pensat en aquesta eventualitat i enviarà un document adjunt al full de qualificacions per explicar el nou sistema d'avaluació a les famílies. De fet, algunes escoles van començar a aplicar els canvis al llarg del trimestre anterior, però no ha estat fins ara, en les notes de final de curs, que el Departament d'Ensenyament ha fixat l'obligatorietat d'introduir en tots els casos el nou sistema d'avaluació.

Esquivant incendis i repensant el futur

La conselleria de Meritxell Ruiz no només ha continuat incidint en la renovació educativa durant el darrer curs. També ha hagut d'apagar alguns dels focs que ha heretat de l'època de les retallades. El 31 de gener el Departament va signar un acord amb els sindicats per incorporar 5.500 docents més al sistema educatiu. Tots ells s'han anat incorporant a centres inclusius o d'alta complexitat, tal i com preveia el pacte. A més, els pressupostos del 2017 van injectar 140 milions d'euros extra a les escoles per reduir les ràtios i retallar una hora lectiva setmanal.

L'acord va permetre salvar dos esculls de darrera hora al Departament: la vaga que els metres i professors tenien previst convocar al febrer i, en paral·lel, agilitzar la tramitació dels comptes d'aquest any al Parlament, que havien de satisfer les pretensions de la CUP. En paral·lel, la conselleria de Ruiz va reforçar el debat Ara es Demà, que es desenvolupa en el si del Consell Escolar de Catalunya. Hi participa tota la comunitat educativa i persegueix un objectiu senzill però ambiciós: repensar el sistema educatiu. De moment, d'aquesta taula ja n'han sortit dues propostes polèmiques: avançar l'edat d'escolarització als dos anys i prolongar l'etapa obligatòria fins als 18.

Són, en qualsevol cas, plantejaments a llarg termini que no s'implementaran sense un ampli consens en la comunitat educativa. El 12 de setembre, quan el nou curs reobri les aules, aquestes propostes encara no hauran agafat prou forma per entrar en vigor. Tanmateix, el Departament ja ha avançat alguns canvis en matèria d'equipaments. La nova temporada acadèmica arrencarà amb 15 centres nous, entre escoles (7) i instituts (9), gràcies a l'acord amb les administracions locals. La conselleria tampoc preveu tancar cap grup, una de les preocupacions que més inquietud generen entre els pares.