11
de desembre
de
2020, 17:59
Actualitzat:
13
de desembre,
16:06h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la situació de la pandèmia -el risc de rebrot, ràtio de positius setmanal i en 14 dies per 100.000 habitants, velocitat de propagació (Rt), contagis confirmats, testos fets...-, entre l'1 i el 7 de desembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La millora brusca de la situació de la pandèmia a Catalunya ja fa uns dies que s'ha estroncat i, des de fa una setmana, la Rt balla entre el 0,95 i l'1,01. Conté encara el nombre de contagis mentre es buiden els hospitals, però més lentament que abans. Tot i això, aquesta mirada global emmascara realitats diferenciades i cada cop més nítides en què bona part de la meitat nord del país pateix més que la sud. En concret, la regió sanitària de la Catalunya Central i algunes comarques de la regió de Girona i la de l'Alt Pirineu-Aran retrocedeixen lleugerament mentre d'altres com la de Lleida o la Barcelona i les seves regions metropolitanes segueixen reduint la incidència.
El mapa inicial mostra la ràtio de contagis per cada 100.000 habitants de les comarques i els municipis catalans de més de 20.000 habitants -i d'altres d'especial incidència-, entre l'1 i el 7 de desembre, marcant en verb aquells llocs on és inferior a 100 i, en vermell, on supera aquest llindar. Sense ser uniforme, el predomini de les tonalitats està força distribuït per àrees, evidenciant que el coronavirus no té la mateixa presència arreu del país.
La comarca amb la pitjor incidència és el Ripollès (473,5), per davant de la veïna Cerdanya (346,2). En tercer lloc hi ha el Pallars Jussà (282,1), tot i que a l'Alt Pirineu-Aran hi ha també les úniques dues comarques sense cap contagi els set dies analitzats (Alta Ribagorça i Aran). Igualment alta és la ràtio del Pla de l'Estany (262,3) i el Baix Empordà (189,1), però, just al costat, la Garrotxa (89,1) i el Gironès (97,6) presenten bones xifres.
La Catalunya Central és l'única regió on totes les comarques -excepte l'Anoia- tenen una incidència superior a 100, sobretot a Osona (184,5), el Bages (165,5) i el Solsonès (157,5). En canvi, totes les comarques de les Terres de l'Ebre han assolit ràtios inferiors a 100 -en especial al Montsià (31) i el Baix Ebre (36)-, com les del Camp de Tarragona -sobretot a l'Alt Camp (36,1) i la Conca de Barberà (46,1)- o les de Barcelona i les regions metropolitanes -com el Garraf (37,2)-, excepte a l'Alt Penedès (128,9). També és molt baixa a les Garrigues (16,5), a la regió de Lleida.
Més enllà de la fotografia actual, però, és rellevant analitzar l'evolució de les últimes setmanes i la tendència actual de cada regió. Totes elles van començar a reduir el risc de rebrot a finals d'octubre, excepte la de l'Alt Pirineu-Aran, que ha patit més fluctuacions i ara és la que el té més alt, de 440,6, malgrat que, com s'ha vist, ha hi ha dues comarques on fa dies que no es detecta un sol positiu.
La resta de regions, com es pot comprovar al gràfic inferior, van reduir molt ràpid el risc fins que, fa dues setmanes, van començar a tenir tendències divergents. La Catalunya Central, per exemple, ha empitjorat aquest indicador i les regions de Girona i del Camp de Tarragona han aturat la millora -tot i que la segona amb unes força millors xifres-. Barcelona i les regions metropolitanes i Lleida, en canvi, han seguit reduint el risc de rebrot, però més lentament, mentre que les Terres de l'Ebre van aconseguir situar-lo per sota de de 100 -llindar que marca el risc alt- i allí s'han estancat.
A nivell comarcal, la velocitat de propagació (Rt) permet analitzar també quina és la tendència actual, si augmenten o no els casos, per filar més prim on hi ha els problemes principals al si de cada regió. Pel que fa a la Catalunya Central, ni una comarca té una Rt inferior a 1, però és especialment alta al Berguedà (2,8), el Solsonès (2,4) i al Moianès (2,2). Tocant a aquesta regió, el Ripollès (2,1) és qui té una Rt més elevada a les comarques gironines, mentre que, al costat, la Cerdanya (1,5) i l'Alt Urgell (1,4) frenen la millora a l'Alt Pirineu-Aran.
A aquesta darrera regió, però, la velocitat de contagi és 0 a les dues comarques sense positius setmanals (Alta Ribagorça i Aran), però també és molt baixa al Pallars Sobirà (0,3). A la regió de Lleida, les comarques de les Garrigues (0,2), la Noguera (0,6) i la Segarra (0,7) tenen una Rt molt reduïda. En general, com es pot comprovar al mapa inferior, 24 de les 42 comarques tenen una velocitat de propagació inferior a 1, incloent encara les més poblades (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental, amb 0,93 les tres), mentre que dues tenen un 1 exacte i 16 superen aquest llindar.
A nivell local, el municipi de més de 20.000 habitants amb una major incidència recent és Banyoles, amb una ràtio de 336,2 contagis setmanals per cada 100.000 habitants, seguit de Palafrugell (296,2), Sant Andreu de la Barca (242,3), Manresa (209,6), Vic (174,9) i Manlleu (171,3). Cal tenir en compte, però, que algun dels cribratges massius recents poden inflar alguna de les xifres municipals. En tot cas, la ràtio és molt baixa a Vilanova i la Geltrú (31), Tortosa (32), Sitges (33,2), el Vendrell (35) i Valls (35,3).
Pel que fa a la velocitat de propagació, és especialment elevada a Palafrugell (2,4) i Figueres (2), així com a Sant Cugat del Vallès (1,6), malgrat que a bona part del seu entorn comarcal la pandèmia millora xifres. És el cas de Mollet del Vallès (0,3), Rubí (0,5), Montcada i Reixac (0,7) o Sabadell (0,7), mentre que, a altres punts del país, també ho fa a Blanes (0,5), el Vendrell (0,5), Tortosa (0,6), el Masnou (0,6), Amposta (0,6).
La millora brusca de la situació de la pandèmia a Catalunya ja fa uns dies que s'ha estroncat i, des de fa una setmana, la Rt balla entre el 0,95 i l'1,01. Conté encara el nombre de contagis mentre es buiden els hospitals, però més lentament que abans. Tot i això, aquesta mirada global emmascara realitats diferenciades i cada cop més nítides en què bona part de la meitat nord del país pateix més que la sud. En concret, la regió sanitària de la Catalunya Central i algunes comarques de la regió de Girona i la de l'Alt Pirineu-Aran retrocedeixen lleugerament mentre d'altres com la de Lleida o la Barcelona i les seves regions metropolitanes segueixen reduint la incidència.
El mapa inicial mostra la ràtio de contagis per cada 100.000 habitants de les comarques i els municipis catalans de més de 20.000 habitants -i d'altres d'especial incidència-, entre l'1 i el 7 de desembre, marcant en verb aquells llocs on és inferior a 100 i, en vermell, on supera aquest llindar. Sense ser uniforme, el predomini de les tonalitats està força distribuït per àrees, evidenciant que el coronavirus no té la mateixa presència arreu del país.
La comarca amb la pitjor incidència és el Ripollès (473,5), per davant de la veïna Cerdanya (346,2). En tercer lloc hi ha el Pallars Jussà (282,1), tot i que a l'Alt Pirineu-Aran hi ha també les úniques dues comarques sense cap contagi els set dies analitzats (Alta Ribagorça i Aran). Igualment alta és la ràtio del Pla de l'Estany (262,3) i el Baix Empordà (189,1), però, just al costat, la Garrotxa (89,1) i el Gironès (97,6) presenten bones xifres.
La Catalunya Central és l'única regió on totes les comarques -excepte l'Anoia- tenen una incidència superior a 100, sobretot a Osona (184,5), el Bages (165,5) i el Solsonès (157,5). En canvi, totes les comarques de les Terres de l'Ebre han assolit ràtios inferiors a 100 -en especial al Montsià (31) i el Baix Ebre (36)-, com les del Camp de Tarragona -sobretot a l'Alt Camp (36,1) i la Conca de Barberà (46,1)- o les de Barcelona i les regions metropolitanes -com el Garraf (37,2)-, excepte a l'Alt Penedès (128,9). També és molt baixa a les Garrigues (16,5), a la regió de Lleida.
Més enllà de la fotografia actual, però, és rellevant analitzar l'evolució de les últimes setmanes i la tendència actual de cada regió. Totes elles van començar a reduir el risc de rebrot a finals d'octubre, excepte la de l'Alt Pirineu-Aran, que ha patit més fluctuacions i ara és la que el té més alt, de 440,6, malgrat que, com s'ha vist, ha hi ha dues comarques on fa dies que no es detecta un sol positiu.
La resta de regions, com es pot comprovar al gràfic inferior, van reduir molt ràpid el risc fins que, fa dues setmanes, van començar a tenir tendències divergents. La Catalunya Central, per exemple, ha empitjorat aquest indicador i les regions de Girona i del Camp de Tarragona han aturat la millora -tot i que la segona amb unes força millors xifres-. Barcelona i les regions metropolitanes i Lleida, en canvi, han seguit reduint el risc de rebrot, però més lentament, mentre que les Terres de l'Ebre van aconseguir situar-lo per sota de de 100 -llindar que marca el risc alt- i allí s'han estancat.
A nivell comarcal, la velocitat de propagació (Rt) permet analitzar també quina és la tendència actual, si augmenten o no els casos, per filar més prim on hi ha els problemes principals al si de cada regió. Pel que fa a la Catalunya Central, ni una comarca té una Rt inferior a 1, però és especialment alta al Berguedà (2,8), el Solsonès (2,4) i al Moianès (2,2). Tocant a aquesta regió, el Ripollès (2,1) és qui té una Rt més elevada a les comarques gironines, mentre que, al costat, la Cerdanya (1,5) i l'Alt Urgell (1,4) frenen la millora a l'Alt Pirineu-Aran.
A aquesta darrera regió, però, la velocitat de contagi és 0 a les dues comarques sense positius setmanals (Alta Ribagorça i Aran), però també és molt baixa al Pallars Sobirà (0,3). A la regió de Lleida, les comarques de les Garrigues (0,2), la Noguera (0,6) i la Segarra (0,7) tenen una Rt molt reduïda. En general, com es pot comprovar al mapa inferior, 24 de les 42 comarques tenen una velocitat de propagació inferior a 1, incloent encara les més poblades (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental, amb 0,93 les tres), mentre que dues tenen un 1 exacte i 16 superen aquest llindar.
A nivell local, el municipi de més de 20.000 habitants amb una major incidència recent és Banyoles, amb una ràtio de 336,2 contagis setmanals per cada 100.000 habitants, seguit de Palafrugell (296,2), Sant Andreu de la Barca (242,3), Manresa (209,6), Vic (174,9) i Manlleu (171,3). Cal tenir en compte, però, que algun dels cribratges massius recents poden inflar alguna de les xifres municipals. En tot cas, la ràtio és molt baixa a Vilanova i la Geltrú (31), Tortosa (32), Sitges (33,2), el Vendrell (35) i Valls (35,3).
Pel que fa a la velocitat de propagació, és especialment elevada a Palafrugell (2,4) i Figueres (2), així com a Sant Cugat del Vallès (1,6), malgrat que a bona part del seu entorn comarcal la pandèmia millora xifres. És el cas de Mollet del Vallès (0,3), Rubí (0,5), Montcada i Reixac (0,7) o Sabadell (0,7), mentre que, a altres punts del país, també ho fa a Blanes (0,5), el Vendrell (0,5), Tortosa (0,6), el Masnou (0,6), Amposta (0,6).