En aquest sentit, reconeix que l'ús de la nomenclatura "català-valencià" pot reobrir velles ferides amb lectures "tendencioses i interessades". Per això, demana que la fórmula no serveixi de precedent per fragmentar la llengua i pensar que en són "dues de diferents": "La llengua és una de sola, amb les seves diverses varietats". "Si els polítics que ho han tirat endavant ho tenen clar, no passa res, però ho han de tenir molt clar, especialment al PSOE", adverteix.
[noticiadiari]2/222185[/noticiadiari]
La responsable de l'IEC –màxima autoritat històrica de la llengua catalana i òrgan que vetlla per totes les varietats dialectals del català- defensa les solucions "polítiques", que sovint permeten esquivar els "obstacles". "M'estimo més que tiri endavant una denominació política, no filològica ni científica, si en paral·lel es vetlla per la unitat de la llengua, sigui quina sigui la seva varietat nominativa", precisa.
Alhora, Cabré deixa clar que la varietat nominativa només és reivindicada al País Valencià, ja que a les Illes Balears, la Catalunya Nord, a la Franja o l'Alguer sempre parlen de "llengua catalana" i es mostra més partidària d'utilitzar la fórmula "llengua catalana denominada valencià a la comunitat autònoma valenciana". "La concepció acadèmica, filològica i científica, reconeguda fins i tot en el diccionari per la Reial Acadèmia Espanyola, és que la llengua és una, la llengua catalana".
