31
de gener
de
2022, 16:00
Actualitzat:
16:53h
Els resultats de l'informe del conegut com a partygate no deixen en una situació gens còmoda a Boris Johnson. La policia britànica ha detectat "errors greus" en la gestió de l'actual primer ministre i el seu equip de govern, en referència a les informacions sorgides sobre les festes celebrades a Downing Street durant el confinament.
La conclusió de la policia del Regne Unit és que algunes de les reunions representen un "greu incompliment" de no només qui treballa al "cor del govern", sinó també dels estàndards del que s'esperava de tota la població del país en aquell moment, ha explicat l'alt càrrec funcionarial de la policia, Sue Gray. El que sí que ha demanat també la policia és que no es faci referència explicita a les festes, que encara se segueixen investigant.
De fet, la limitació de les revelacions que ha demanat la policia de Londres ha estat durament criticada per l'oposició, acusant el govern del país d'amagar la veritat i evitar l'assumpció de responsabilitats. El primer ministre ha fet posteriorment una declaració al Parlament en què ha tornat a demanar disculpes.
Johnson és el catorzè primer ministre de la reina Isabel II. Però és més que probable que no sigui el darrer. La monarca va coronar l'abril passat el seu 95è aniversari i aquest 2022 celebrarà 70 anys de regnat. El futur és més negre per al primer ministre del Regne Unit, que afronta la crisi política més greu del mandat. Un seguit de festes a Downing Street, la seva residència oficial, en plena pandèmia i sense seguir les mesures de seguretat establertes per a la resta de ciutadans, ha posat el líder del Partit Conservador contra les cordes. Johnson ha demanat disculpes i ha negat que fos conscient que s'estaven incomplint les normes contra la Covid, però tot indica que va mentir al Parlament. El seu darrer gest per contenir la polèmica ha estat l'anunci d'aixecar les restriccions.
El partygate pot acabar tancant un cicle polític encetat al Regne Unit amb el Brexit. De moment, reuneix tots els ingredients d'un thriller polític en què es barregen les ambicions, els complots i les traïcions, sempre amb el botí del poder -sigui per conservar-lo, sigui per arrabassar-lo al rival- com a gran objectiu. Les notícies sobre diverses festes a Downing Street durant la pandèmia han anat apareixent en els mitjans, provocant una considerable erosió a Johnson. La que es va fer el maig del maig del 2020, amb destrosses incloses en el mobiliari, empaita el primer ministre, que ja ha reconegut que hi va participar.
Però potser la festa que li ha fet més mal és la del 16 d'abril del 2021, la vigília del funeral del duc d'Edimburg, quan el país estava de dol oficial. L'endemà, la imatge de la reina amb màscara, compungida i sola en el banc de la capella de Sant Jordi de Windsor, per complir amb les normes de restricció, va commoure els britànics. A Downing Street encara recollien les restes de la festa organitzada.
En aquesta història, i en tot el que afecta la trajectòria de Johnson, hi ha un nom malvat: Dominic Cummings, l'antic cap de gabinet del primer ministre, l'assessor de totes les maniobres obscures i un dels estrategues de l'ascens al poder del líder conservador. Cummings va ser l'ideòleg de la campanya pel Brexit. Després, un cop Johnson va arribar a primer ministre, va ser forçat a dimitir quan es va saber que havia infringit el confinament. La ruptura entre el líder i l'assessor va ser traumàtica, i ningú dubta a Londres que Cummings és al darrere de moltes filtracions sobre el partygate.
Al Partit Conservador ja fan números i creixen les veus que reclamen a Johnson que faci un pas al costat. Les normes són escrites. Un 15% dels 360 diputats conservadors pot exigir una votació de confiança sobre el líder. Això vol dir 54 diputats, que s'ha convertit en la xifra diabòlica pel primer ministre.
I després de Johnson, què?
De moment, tot són incerteses. Johnson es resistirà fins al final a perdre el poder. La seva sortida suposaria la fi d'un dels rostres de la nova dreta populista, que va triomfar amb el referèndum del Brexit el 2016, el mateix any de l'elecció de Donald Trump. Personalitat més complexa que l'expresident nord-americà, Johnson n'ha estat un aliat enfront la Unió Europea i ha combregat amb l'autoritarisme trumpià.
En política interior, en canvi, Johnson ha estat un pragmàtic o potser un cínic amb pocs escrúpols. El seu suport al Brexit va produir-se quan va olorar les possibilitats que suposaria per fer-se amb el control del partit. Així, la seva sortida d'escena seria un triomf del vell conservadorisme. Però no està clar que suposi que el Partit Conservador torni a un camí moderat.
Moltes de les figures que apareixen com a possible recanvi són polítics situats en posicions dures, com la ministra d'Exteriors, Liz Truss, a qui els analistes britànics comparen amb Margaret Thatcher. O la titular d'Interior, Priti Patel. O Rishi Sunak, ministre del Tresor. A no ser que Jeremy Hunt, exministre d'Exteriors i moderat, que ja es va oposar a Johnson el 2019, decidís fer el salt a la pugna per la successió.
La conclusió de la policia del Regne Unit és que algunes de les reunions representen un "greu incompliment" de no només qui treballa al "cor del govern", sinó també dels estàndards del que s'esperava de tota la població del país en aquell moment, ha explicat l'alt càrrec funcionarial de la policia, Sue Gray. El que sí que ha demanat també la policia és que no es faci referència explicita a les festes, que encara se segueixen investigant.
De fet, la limitació de les revelacions que ha demanat la policia de Londres ha estat durament criticada per l'oposició, acusant el govern del país d'amagar la veritat i evitar l'assumpció de responsabilitats. El primer ministre ha fet posteriorment una declaració al Parlament en què ha tornat a demanar disculpes.
Johnson és el catorzè primer ministre de la reina Isabel II. Però és més que probable que no sigui el darrer. La monarca va coronar l'abril passat el seu 95è aniversari i aquest 2022 celebrarà 70 anys de regnat. El futur és més negre per al primer ministre del Regne Unit, que afronta la crisi política més greu del mandat. Un seguit de festes a Downing Street, la seva residència oficial, en plena pandèmia i sense seguir les mesures de seguretat establertes per a la resta de ciutadans, ha posat el líder del Partit Conservador contra les cordes. Johnson ha demanat disculpes i ha negat que fos conscient que s'estaven incomplint les normes contra la Covid, però tot indica que va mentir al Parlament. El seu darrer gest per contenir la polèmica ha estat l'anunci d'aixecar les restriccions.
El partygate pot acabar tancant un cicle polític encetat al Regne Unit amb el Brexit. De moment, reuneix tots els ingredients d'un thriller polític en què es barregen les ambicions, els complots i les traïcions, sempre amb el botí del poder -sigui per conservar-lo, sigui per arrabassar-lo al rival- com a gran objectiu. Les notícies sobre diverses festes a Downing Street durant la pandèmia han anat apareixent en els mitjans, provocant una considerable erosió a Johnson. La que es va fer el maig del maig del 2020, amb destrosses incloses en el mobiliari, empaita el primer ministre, que ja ha reconegut que hi va participar.
Però potser la festa que li ha fet més mal és la del 16 d'abril del 2021, la vigília del funeral del duc d'Edimburg, quan el país estava de dol oficial. L'endemà, la imatge de la reina amb màscara, compungida i sola en el banc de la capella de Sant Jordi de Windsor, per complir amb les normes de restricció, va commoure els britànics. A Downing Street encara recollien les restes de la festa organitzada.
En aquesta història, i en tot el que afecta la trajectòria de Johnson, hi ha un nom malvat: Dominic Cummings, l'antic cap de gabinet del primer ministre, l'assessor de totes les maniobres obscures i un dels estrategues de l'ascens al poder del líder conservador. Cummings va ser l'ideòleg de la campanya pel Brexit. Després, un cop Johnson va arribar a primer ministre, va ser forçat a dimitir quan es va saber que havia infringit el confinament. La ruptura entre el líder i l'assessor va ser traumàtica, i ningú dubta a Londres que Cummings és al darrere de moltes filtracions sobre el partygate.
Al Partit Conservador ja fan números i creixen les veus que reclamen a Johnson que faci un pas al costat. Les normes són escrites. Un 15% dels 360 diputats conservadors pot exigir una votació de confiança sobre el líder. Això vol dir 54 diputats, que s'ha convertit en la xifra diabòlica pel primer ministre.
I després de Johnson, què?
De moment, tot són incerteses. Johnson es resistirà fins al final a perdre el poder. La seva sortida suposaria la fi d'un dels rostres de la nova dreta populista, que va triomfar amb el referèndum del Brexit el 2016, el mateix any de l'elecció de Donald Trump. Personalitat més complexa que l'expresident nord-americà, Johnson n'ha estat un aliat enfront la Unió Europea i ha combregat amb l'autoritarisme trumpià.
En política interior, en canvi, Johnson ha estat un pragmàtic o potser un cínic amb pocs escrúpols. El seu suport al Brexit va produir-se quan va olorar les possibilitats que suposaria per fer-se amb el control del partit. Així, la seva sortida d'escena seria un triomf del vell conservadorisme. Però no està clar que suposi que el Partit Conservador torni a un camí moderat.
Moltes de les figures que apareixen com a possible recanvi són polítics situats en posicions dures, com la ministra d'Exteriors, Liz Truss, a qui els analistes britànics comparen amb Margaret Thatcher. O la titular d'Interior, Priti Patel. O Rishi Sunak, ministre del Tresor. A no ser que Jeremy Hunt, exministre d'Exteriors i moderat, que ja es va oposar a Johnson el 2019, decidís fer el salt a la pugna per la successió.