Només a quatre jornades del Dia Internacional contra la pena de mort, que es celebra el 30 de novembre, Barcelona va poder reviure ahir un dels casos de sentència a pena de mort més famosos dels Estats Units. En una conferència a l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, l'activista Bill Pelke va explicar el seu viratge de ser-ne un ferm defensor a dedicar la vida a la seva abolició arreu del món, defensant que aquesta pràctica "només alimenta el cercle viciós de la violència".

Pelke va patir la mort de la seva àvia el 1986, després que una noia de quinze anys li clavés 33 punyalades a l'esquena. L'adolescent Paula Cooper, que anava acompanyada de tres amigues, havia fet campana de l'institut i havia entrat al domicili amb l'objectiu de robar a l'anciana per poder gastar-ho en jocs. Al final, només van acabar trobant 10 dòlars i el cotxe de l'àvia, amb el qual van donar voltes pel barri tota aquella tarda. L'endemà, un cop el pare de Pelke va descobrir el cadàver, la policia va localitzar i detenir les culpables i al judici es va considerar que, segons les lleis estatals, s'havia d'aplicar la pena màxima a Cooper. Malgrat ser-ne una de les víctimes, Bill Pelke va rebutjar la sentència després d'una profunda reflexió, fins al punt de portar-lo a liderar una campanya internacional en contra que va acabar amb la reducció a una pena de 60 anys.

"Amb el meu pare va haver-hi una relació molt tensa durant 2 anys, perquè no ho entenia, però llavors em va perdonar", va admetre Pelke, afegint que "si el crim l'hagués comès una altra persona més gran, segurament no hauria après aquestes lliçons". L'activista recorda que al principi li va costar perdonar a Cooper, però que el punt determinant va ser quan va recordar l'escena del judici en què la noia estava molt sola. Els seus pares no hi havien ni acudit i al sortir de la sala, "amb llàgrimes a tota la brusa, ens va implorar perdó".  

A l'acte també hi va participar el professor i periodista Carlos Ruiz, així com la representant de la comunitat de Sant Egidi a Barcelona, Mariona Tellez. Ruiz va reivindicar que "l'home és l'únic ésser viu que escapa de guiar la seva conducta pels instints", i és per aquest motiu que entén que "una societat que aspira a ser decent no pot donar per perdut a ningú". "Cal ser digne fins i tot amb aquells que han estat indignes", va clamar. Per la seva banda, Tellez va lamentar que "el valor de la vida ha rebut molts atacs últimament, i es respira un clima d'incertesa en la convivència", i va criticar que "moltes vegades qui està al corredor de la mort són gent que no ha tingut diners per un bon advocat", raó per la qual demanava "la defensa dels més febles".