El Pride, doncs, té una versió off. Una cara B que és crítica amb els valors que transmet el festival i que promou una altra manera de vehicular les reivindicacions LGTBI. Des d'aquest punt de vista, s'entén que la lluita social que es va iniciar el 1969 a Nova York i es va estendre arreu del món (també a l'estat espanyol, on Barcelona va ser la ciutat pionera en la defensa del col·lectiu LGTBI), ha d'evolucionar des del carrer, ha de ser "necessàriament revolucionària", i no pot ser dirigida per empreses que utilitzen la reivindicació per blanquejar valors èticament dubtosos. Així mateix, l'altra cara del Pride reclama trencar amb els models estereotipats -també dins del moviment- per construir un model LGTBI divers i de llibertats.
Una revolta social convertida en un caramel econòmic
En aquesta línia, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) treballa per trencar amb les visions preconcebudes des de fa 40 anys. De fet, va ser la primera organització de l'estat espanyol que va convocar, a les Rambles de Barcelona, una manifestació en suport dels drets dels homosexuals l'any 1977, en plena transició dos anys després de la mort de Franco. Des de llavors, explica a NacióDigital el seu president, Eugeni Rodríguez, s'ha treballat per "mantenir la flama", i això també significa no formar part del Pride, sinó convocar i fer reviure la tradicional manifestació reivindicativa en el marc de la Comissió Unitària 28 de Juny.
[blockquote]El model de societat heterosexista fa difícil que les persones LGTBI tinguin opcions de tirar endavant, segons el president de la FAGC[/blockquote]
"El Pride és un model que no compartim. Creiem més en l'espai que generem nosaltres cada any, i que és divers, reivindicatiu i alegre", explica. Segons relata, és una manera de "sortir al carrer" per intentar canviar "un model de societat i un model de país" on el que es busca, diu, és "decidir amb llibertat". "El model de societat heterosexista fa difícil que les persones LGTBI tinguem opcions de tirar endavant", assegura, i per això cal una "transformació" que també vinculi altres aspectes.
Entre aquests, puntualitza, hi ha la vessant popular. La manifestació del 30 de juny ha de ser oberta i plural, diu, però també crítica. Segons el seu punt de vista, s'hauria de fer una reflexió d'àmbit econòmic: "La precarietat genera homofòbia". Una altra de les crítiques que des de sectors del col·lectiu LGTBI es fa al Pride va en aquest sentit: la festa serveix per "blanquejar" o fer un "rentat rosa" -pinkwashing, en anglès- de determinades pràctiques i empreses "èticament qüestionables".
La reivindicació barrejada amb interessos comercials
Opina en aquest sentit Amaia Garaialde, membre de la plataforma Crida LGTBI, que considera que el Pride intenta "apropiar-se d'un discurs que necessàriament ha de ser revolucionari" i ho fa per "interessos mercantilitzats". Des d'aquesta entitat posen d'exemple el cas del fons d'inversió immobiliària Merlin Properties, a qui acusen d'haver participat en operacions d'especulació immobiliària i desnonaments per mitjà de filials.
Participants del Pride Barcelona. Foto: Adrià Costa
També posen d'exemple el cas de l'empresa B the travel Brand, una filial del Grup Barceló, a qui acusen d'haver promogut vols de deportació de persones migrades. En aquest sentit, Garaialde denuncia un "discurs hipòcrita" per part del Pride, que enguany va dedicat a les persones refugiades LGTBI. "Volen vendre una imatge de reivindicació i per quedar bé, però els interessos que hi ha darrere són econòmics i mercantils", assegura.
El Pride, però, no amaga el seu caràcter econòmic. Segons relata a NacióDigital el seu president, Eloi Morte, aquesta celebració busca "l'equilibri entre les empreses i les entitats", i lluny d'estar enfocada a la política, té altres objectius. "Nosaltres necessitem patrocinadors i empreses per arribar a cobrir els costos dels actes, perquè tots són gratuïts", recorda.
[blockquote]La Crida denuncia que el Pride absorveix uns estereotips molt marcats i uns rols de gènere que pretenen definir com ha de ser el col·lectiu LGTBI[/blockquote]
Entre algunes de les seves activitats no festives, el Pride també realitza formacions a empreses sobre polítiques LGTBI. L'Associació Catalana d'Empreses per a Gais i Lesbianes, impulsora de l'eix comercial del Gaixample, és una de les organitzadores de l'esdeveniment. El treball empresarial que promou el Pride , però, no convenç a certs col·lectius. Segons lamenta Morte, "per als anticapitalistes qualsevol Pride del món serà horrorosa", i aquesta és una idea que, des de Barcelona -assegura- també es vol intentar canviar.
Estereotips, cossos normatius i rols de gènere
Més enllà de qüestions econòmiques i comercials, una altra crítica que es fa al Pride és la de contribuir a fomentar una sèrie d'estereotips i rols que des d'alguns col·lectius LGTBI volen defugir. Aquestes observacions apunten que el Pride defineix la seva imatge a través de models normatius de cossos masculins, joves, blancs i musculats. "Creiem en el dret al propi cos, que cadascú pugui triar com expressar-se", afirma Rodríguez, president del FAGC. "Aquest model no ens sobra, però no és l'únic", apunta, i recorda que dins del moviment també hi ha trans o intersexuals, no només homosexuals. "Nosaltres volem que totes les expressions tinguin cabuda en l'àmbit LGTBI", reclama.
Garaialde va una mica més enllà i denuncia que el Pride absorveix uns estereotips molt marcats i uns rols de gènere que pretenen definir com ha de ser el col·lectiu LGTBI. A les característiques d'home gai, blanc i musculat, se li suma també un poder adquisitiu alt. "Això deixa fora molta gent del col·lectiu LGTBI", lamenta, i malgrat reconèixer que des del Pride s'està intentat fer una obertura de mires, insisteix que la qüestió racial i tota aquella gent que no té un cos normatiu -tal com marquen els estàndards de bellesa occidentals- no apareix mai a la publicitat.
