De fet, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA) va emetre un informe l'any passat per analitzar la suposada toxicitat de l'oli de palma i d'altres greixos vegetals que s'utilitzen com a additius en el procés de fabricació de diversos productes alimentaris. Els resultats de la investigació van ser poc concloents i els experts comunitaris van evitar fer cap recomanació sobre la conveniència de consumir o no aquest ingredient. Segons l'AESA, caldria dur a terme informes específics sobre l'oli de palma per poder avaluar exactament l'impacte que té en la salut dels consumidors.
Polítics i empresaris es posen les piles
Però aquest tipus d'oli fa temps que està sota sospita i l'ombra de dubte que planeja sobre ell ha obligat les autoritats a moure fitxa. Hi ha dos exemples recents sobre la taula. Per una banda, la setmana passada el Parlament Europeu va aprovar una resolució que demana restringir les importacions d'aquest greix vegetal i, per l'altra, el Congrés espanyol va donar llum verda aquest dimecres a una proposició no de llei que exigeix que les etiquetes dels productes que en continguin n'informin d'una manera clara. A més, el projecte normatiu també fa una crida al govern de l'Estat perquè limiti la publicitat dels aliments elaborats amb aquest ingredient.
La iniciativa política ha avançat mentre les cadenes de supermercats prenien mesures per anar retirant aquest greix vegetal de les seves prestatgeries. Mercadona, Dia, Lidl o Auchan han demanat als seus proveïdors que substitueixin, en la mesura del possible, l'oli de palma per altres ingredients. "Els demanem que només l'utilitzin quan no hi hagi alternativa i sempre que tingui el certificat de sostenibilitat ambiental", expliquen fonts de Dia a NacióDigital. De fet, Asedas, la patronal de les plataformes de distribució, apunta que "fa temps" que treballa amb les administracions "per millorar la composició dels aliments".
Sobre la taula hi ha propostes polítiques i empresarials per donar resposta a la inquietud que s'ha instal·lat entre els consumidors per la presència generalitzada de l'oli de palma en els productes dels supermercats. Però quin és l'origen d'aquest aliment? Quins elements l'han convertit en un enemic públic? I, sobretot, què pot passar a una persona que en consumeixi de manera regular? Diversos interrogants als quals veus especialitzades donen resposta.
Cinc dubtes resolts |
---|
Per a què s'utilitza exactament l'oli de palma? És un oli vegetal que s'obté del fruit d'una espècie concreta de palmera. L'Àsia és el principal productor mundial d'aquest producte. Malàisia i Indonèsia s'han convertit en els dos grans exportadors del planeta, tot i que, inicialment, l'oli de palma s'extreia bàsicament de cultius de l'Àfrica i Sud-amèrica. És un greix ric en vitamines i a molts països africans s'ha utilitzat tradicionalment per cuinar en substitució d'ingredients més cars com la mantega. Ara, però, el consum s'ha disparat perquè la indústria de l'alimentació l'utilitza com un additiu que aporta gust, textura i capacitat de conservació a una infinitat de productes. Però no només se'n pot trobar als aliments; també s'usa per a la fabricació de sabons, cosmètics i, fins i tot, biodièsels. Com afecta la salut? En aquest punt és on hi ha menys resultats científics clarament contrastables. La nutricionista, farmacèutica i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Anna Bach, creu que "hi ha la necessitat d'una millor comprensió dels efectes de l'oli sobre la salut" i, de fet, recorda que, si es compara amb les conseqüències que té la ingesta d'altres tipus de greixos saturats, "aquest ingredient és una opció més saludable des del punt de vista cardiovascular". Ara bé, Bach emfatitza que l'oli propi de la dieta mediterrània és el d'oliva i assegura que és el millor complement per a qualsevol plat o aliment. "Hem de conservar i promocionar l'ús de l'oli d'oliva com a greix d'addició principal", assenyala la nutricionista. Realment en porten tots els productes? Bach recorda que el de palma és l'oli més usat al món i que, per tant, no és gens estrany que en continguin tot tipus de productes alimentaris, com ara la margarina, alguns cereals refinats, els dolços i, per descomptat, la brioixeria industrial. El problema, segons els experts, és que l'etiquetatge no sempre és prou clar i pels consumidors no és fàcil distingir entre els diversos greixos saturats que els productors introdueixen als seus productes. Ara bé, la nutricionista de la UOC defensa que l'impacte en la salut d'aquest tipus d'additius és similar, independentment de l'ingredient concret que s'hagi utilitzat per realçar les qualitats del producte i garantir-ne la conservació durant més temps. Podem evitar consumir-ne? Segons Bach és possible reduir-ne la ingesta. Ara bé, per aconseguir limitar el consum d'aquest producte la solució no és obsessionar-se a analitzar les etiquetes de tots els productes que es compren per saber si porten oli de palma o no, sinó "consumir preferentment productes frescos, locals i de temporada". Es tracta, en definitiva, de seguir les recomanacions tradicionals dels nutricionistes. En aquest sentit, la professora de la UOC aconsella "no abusar dels productes processats perquè són els que poden contenir greixos amb pitjor valor nutricional", ja siguin oli de palma o no. Bach insisteix que "no passa res si en fem un consum esporàdic" i recorda que "és com tot: una qüestió de freqüència i quantitat". Té un gran impacte en el medi ambient? En aquest punt no hi ha dubtes: l'impacte sobre l'entorn natural és molt notable. A Indonèsia, per exemple, les grans multinacionals de l'alimentació estan deforestant els boscos per instal·lar-hi grans plantacions de palmeres per produir oli de palma. Segons el Fons Mundial per la Natura, en una dècada aquest país asiàtic haurà perdut el 98% de la seva massa forestal com a conseqüència de la tala indiscriminada que es duu a terme per obtenir l'oli. Aquest procés té un impacte vital per a la població local, que veu perillar el seu entorn natural i un dels seus principals mitjans de subsistència, però també per al conjunt del planeta, ja que els boscos tropicals són el mecanisme natural bàsic que té la Terra per absorbir les emissions de CO2. Els animals encara ho tenen pitjor: el seu hàbitat desapareix i es veuen abocats a l'extinció. |