L'operació contra el frau fiscal a Catalunya continua amb 32 detinguts i 70 empreses implicades

La xarxa utilitzava indigents i malalts en estat terminal com a testaferros de les societats que facturaven 277 milions d'euros.

Publicat el 23 de desembre de 2009 a les 13:21

Un momen t del registre dels Mossos el passat 15 de desembre

La primera fase de l'operació dels Mossos d'Esquadra contra el frau fiscal en empreses de tot Catalunya ha conclòs amb 32 detinguts de nacionalitat espanyola, 13 d'ells a presó, 70 empreses implicades i una estafa aproximada de 25 milions d'euros de l'impost de Societats i l'IVA.

L'operació Gènesi, duta a terme pels Mossos d'Esquadra i l'Agència Tributària i amb la col·laboració de la policia espanyola, va començar a principis del 2008, però les entrades i registres i les detencions es van practicar el 15 de desembre.
No es descarten encara noves detencions, segons avanci la investigació dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 4 de Sant Feliu de Llobregat.

En el curs de l'operació realitzada la setmana passada, anomenada 'Gènesi', es van realitzar 80 entrades i registres en diferents municipis de Catalunya i Madrid, amb la participació de 80 funcionaris de la Agència Tributària i 200 policies autonòmics.

Les empreses de la xarxa facilitaven factures falses a altres empreses per tal que aquestes poguessin reduir les quotes d'Impost sobre Societats i Impost sobre el valor afegit (IVA) o, fins i tot, per obtenir devolucions improcedents per aquests conceptes, percebent a canvi  dels seus serveis un 5% de l'import de les factures emeses.
Per tal d'evitar sospites, algunes de les societats emissores de les factures havien desenvolupat  una activitat empresarial abans i cessat en la mateixa, i posteriorment adquirides per l'organització que simulava l'existència d'activitat real. La xarxa empresarial constituïda per més de 70 societats podia arribar a facturar anualment fins a 277 milions d'euros. Tenia una estructura piramidal que es sustentava en un primer esglaó de més de 30 empreses que eren les encarregades de realitzar la facturació falsa.

També es feien servir com a intermediàries d'operacions immobiliàries amb l'objectiu de disminuir les càrregues fiscals. Els administradors d'aquestes societats eren testaferros de vegades mancats de patrimoni i, en molts casos, indigents o persones amb malalties degeneratives o en estat terminal.
En un dels registres es va trobar una caixa forta amb una gran quantitat de talonaris bancaris signats en blanc per aquests testaferros. La trama era dirigida des de Barcelona per diverses persones i la major part de les empreses receptores de les factures simulades tenen la seva seu a Catalunya.