Igual que la història del Barça no es pot entendre sense fer referència a la seva relació amb Catalunya, la del Bayern difícilment es pot explicar sense parlar de la Baviera que li dona nom. El vincle més estret entre el principal club de futbol d’Alemanya i el land bavarès que representa el trobem en el seu nom. “Bayern”, en alemany, vol dir Baviera. Una denominació que als bavaresos no agrada gaire que es confongui amb la de l’empresa farmacèutica “Bayer”, que bateja el principal equip de Leverkusen, al land de Renània del Nord-Westfàlia.

Més enllà de dur arreu del món el nom de l’Estat Lliure de Baviera, tal com es coneix oficialment el land bavarès, el Bayern llueix també els colors de la regió al seu escut, que reprodueix una de les dues banderes oficials bavareses, a rombes blaus i blancs. Per si això no fos poc, el club de Munic ha fet seva la consigna "Mia san Mia", una expressió en bairisch, el dialecte local, que podria traduir-se per "Nosaltres som Nosaltres".
 
En certa manera, pot establir-se un paral·lelisme entre el "Més que un club" blaugrana, que evidencia la dimensió catalanista de l’entitat culer, i el "Mia san Mia" muniquès, que esdevé un acte d’afirmació de la identitat bavaresa. Un fet que, a diferència del que succeeix en el cas del Barça, no s’associa al nacionalisme bavarès en termes polítics, però que vol evidenciar els estrets vincles que uneixen el Bayern amb la regió que li dona nom. Un territori caracteritzat per la industrialització i el desenvolupament econòmic, però també per la persistència dels valors tradicionals que, fins ben entrat el segle XX, van definir una regió caracteritzada per la seva ruralitat i pel seu catolicisme.

El més curiós és que aquest club, que s’ha convertit en l’orgull de Baviera i en un dels màxims representants de la seva identitat, va sorgir fruit de la iniciativa d’un grup de futbolistes originaris de d’altres territoris alemanys a qui els bavaresos es miraven de reüll i a qui retreien la seva condició d’“estrangers” d’acord amb l’imaginari local.

En concret, el Bayern va néixer el 27 de febrer de 1900 quan un grup d’onze jugadors de la secció de futbol de l’MTV de Munic, el Club Gimnàstic Masculí de la capital bavaresa, va decidir abandonar la reunió de l’entitat esportiva després que aquesta rebutgés integrar-se a la federació de futbol del sud d’Alemanya. Sense esperar l’endemà, els escindits de l’MTV es van trobar aquell mateix vespre al restaurant muniquès “Gisela” i van crear un nou club de futbol.

Tot i que els seus fundadors eren majoritàriament originaris de Prússia, de Saxònia i del nord d’Alemanya, i, en molts casos, de confessió jueva, una circumstància que els convertia en "forasters" a ulls de bona part dels bavaresos, el club va ser batejat amb el nom alemany de Baviera i va adoptar els colors blau i blanc de la bandera d’aquest territori, tal com es reflecteix al seu primer escut. Aquests colors, però, van canviar el 1906 quan el Bayern es va fusionar amb el Münchner Sportclub, de qui va heretar el vermell i el blanc que avui en dia encara conserva.
 
Aquell primer Bayern, doncs, es caracteritzava per lluir el nom i els colors de Baviera però per ser, paradoxalment, un equip ben poc bavarès. Com ja hem apuntat, al marge de tenir jugadors arribats pràcticament de tota Alemanya, un element clau que definia la identitat del club era la important presència de jueus, un col·lectiu que havia trobat en el futbol una alternativa a les pràctiques esportives que, com la gimnàstica, estaven fortament associades al patriotisme i al nacionalisme alemany i que, en conseqüència, mantenien sovint comportaments antisemites.

Un altre element identificatiu d’aquell embrionari Bayern muniquès era el seu arrelament al barri bohemi de Schwabing, un fet que explica per què a les seves files s’hi podia trobar estudiants, artistes, comerciants i professionals liberals. Un fenomen gens estrany si tenim en compte que, a l’inici del segle XX, el futbol era, a Alemanya, un esport bàsicament implantat entre les classes mitjanes i acomodades del país.

Sense anar més lluny, aquell primer Bayern només acceptava al seu si a jugadors amb un elevat nivell d’estudis, un requisit que reforçava la dimensió elitista de l’entitat i que l’associava a una burgesia que tenia una mentalitat més aviat cosmopolita i liberal, allunyada del conservadorisme, del nacionalisme i de la mentalitat provinciana de bona part dels clubs esportius bavaresos de l’època.
 
Fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, no era estrany veure jugadors del Bayern vestint corbata durant els partits, com tampoc ho era que l’equip estigués format per esportistes arribats de tots els racons del Reich alemany i que tingués una important petjada jueva fins al punt d’arribar a convertir-se en un "judenklub", un club esportiu jueu, a ulls del règim nazi que Hitler va implantar a l’Alemanya dels anys 30.

Amb el pas del temps, el Bayern, convertit en un dels clubs de futbol de més solvència econòmica i èxit esportiu del continent, una mica a imatge de la Baviera de la qual duia el nom, va deixar enrere la identitat cosmopolita, burgesa, bohèmia i jueva que l’havia definit durant els seus primers anys d’existència i es va convertir en un dels principals estendards bavaresos fins al punt que, avui en dia, difícilment es pot entendre Baviera sense el Bayern o el Bayern sense Baviera. Un fet que s’explica, en bona part, perquè aquells onze esportistes que el febrer de 1900 van decidir crear un nou club de futbol a Munic el van batejar amb el nom de Baviera tot i ser ben poc bavaresos a ulls de la majoria dels seus conciutadans.