[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tornat a les nostres vides. Ara per anul·lar la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, que limitava l'entrada dels vehicles més contaminants a la ciutat i que, segons dades oficials, hauria evitat fins a 125 morts a l'any i uns 600.000 trajectes contaminants a la capital i alguns municipis de la seva corona. A hores d'ara ja no ens estranya, ja no ens sorprèn. Però ho hauria de fer. Amb el procés o amb la pandèmia hem observat com la justícia, com els tribunals de rang més o menys baix, li han menjat el terreny a la política. Perquè aquí això ja no va de si la mesura acordada pels representants de la ciutadania i liderada per l'Ajuntament respecta o no les competències, sinó que simplement el TSJC la troba un excés i per això l'atura. Veurem ara què en diu el Suprem i, per tant, si la ZBE decau definitivament i les administracions, que avui es reuniran per avaluar la situació i la resposta, l'han de replantejar.

En altres èpoques del segle passat, ja fos als anys 20 o 30 o durant la Transició, els militars s'havien erigit en els "legítims" guardians de determinades essències a Espanya, en aquest cas les patriòtiques i més conservadores. Ara ho fan els jutges per aquestes mateixes essències en nom d'un liberalisme mal entès que va contra els signes dels temps, que passen per la lluita contra l'escalfament global i per viure en un entorn menys contaminat. Per això els magistrats es veuen amb cor de resoldre, per la via de la repressió, el conflicte polític entre Catalunya i Espanya; i també de corregir mesures sanitàries que, amb l'assessorament dels experts i el personal sanitari, prenien els governs en els períodes més delicats de la pandèmia en el delicat equilibri entre salut, economia i llibertats. No sempre l'encertaven, és clar, però no tinc clar que la solució fos la seva "providencial" intervenció. Hi havia, en alguns moments, jutges de guàrdia que es veien amb cor d'aturar confinaments perimetrals durant pics de la Covid-19, com va passar al Segrià.

Els arguments del Tribunal poden ser raonables o beneficiosos a ulls de molts ciutadans de fora de Barcelona, que veuen limitada la mobilitat amb el seu vell cotxe entre setmana, en els dies de més contaminació. El cert és que la majoria s'hi havia adaptat perquè només entre el 3 i el 4% dels vehicles que es movien per la Zona de Baixes Emissions no estaven autoritzats per fer-ho. Però m'atreviria a dir que això no serà bo per al conjunt. El TSJC atén els recursos de plataformes "d'afectats" i es basa en els informes del Reial Automòbil Club de Catalunya, el lobby del cotxe. També cita, malgrat que els acaba obviant, els informes de l'Organització Mundial de la Salut. Les recomanacions de l'agència de les Nacions Unides situen l'índex de contaminació de Barcelona en un llindar molt més alt del que seria desitjable i recomanable per impedir malalties respiratòries i d'altra manera.

Els arguments de la sentència són que la zona afectada és massa gran o que la mesura és discriminatòria amb aquells que no tenen prou poder adquisitiu per canviar-se de cotxe. Els jutges, en canvi, no són tan atrevits a l'hora de defensar els serveis públics, el dret a l'habitatge o una política fiscal més progressiva quan els arriba segons quin cas. Veurem què hi diu el Suprem i segurament caldrà adaptar-se, però la Zona de Baixes Emissions va d'un entorn urbà més pensat a escala humana. Les administracions hauran de filar més prim, per exemple en els informes per sostenir la mesura; i, tanmateix, no poden rebobinar i això vol dir mantenir l'aposta per la ZBE i incrementar també la inversió en mobilitat sostenible, sigui amb la bicicleta, el tramvia o el tren. La sostenibilitat no pot portar associada la desigualtat.
 

---

Avui no et perdis

» Adeu a la Zona de Baixes Emissions: tot el que et cal saber.

» Interactiu | On pots comprar avui la gasolina més barata de la teva comarca?; per Roger Tugas Vilardell.

» El govern espanyol ofereix ajudes de 500 milions d'euros per a combustible als transportistes.

» El dia després de la traïció al Sàhara: pressió marroquina i feblesa algeriana; per Pep Martí.

» El Govern planificarà l'acollida dels refugiats per evitar «saturació» de municipis; per Sara González.

» Opinió: «Sí, és un criminal de guerra»; per Magda Oranich.

» La UE dona llum verda a la creació d'un exèrcit europeu.

» Opinió: «Llindars i equilibris»; per Joan Manuel Treserras.

» Entrevista a Roger Castellanos (Intersindical): «Educació encara no ha dit què farà amb el 25% de castellà»; per Bernat Surroca.  

» El castellà s'imposa fora de les aules: més del 20% d'estudiants no utilitza mai el català.

» Avís d'Educació als centres educatius: els primers cinc dies de juliol seran laborables.

» Junts equipara el cas Borràs amb el de Juvillà i demana un «front comú» de resposta al Parlament; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Qui és Feijóo?»; per Pep Martí.

» Opinió: «Torna la grip?»; per Marina Geli.
 

---

 El passadís

El Tribunal Constitucional es va carregar per unanimitat -al·legava que trepitjaven competències estatals- la llei catalana que regula el preu dels lloguers, que era font de moderació de preus. Unes setmanes després, l'home de Demòcrates al Govern, el secretari d'Habitatge, Carles Sala, moderarà el proper dia 28 un webinari amb el magistrat del TC Cándido Conde Pumpido. El també exfiscal general de l'Estat explicarà els seus arguments contra la llei catalana. Un dels organitzadors de l'acte, que és de pagament, és la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, juntament amb Enfoque XXI i Economist & Jurist. El secretari d'Habitatge del Govern no és amic d'una regulació excessiva malgrat la pressió dels partits d'esquerres, tal com deixava clar en aquesta entrevista.

Vist i llegit

Com s'analitza la guerra des de l'esquerra radical dels Estats Units? La revista Truthout ha publicat una entrevista -que Octuvre ha traduït al català- de C.J. Polychroniou al lingüista Noam Chomsky, referent del pensament llibertari nord-americà, on no estalvia dures acusacions contra Vladímir Putin, a qui qualifica de criminal de guerra. Equipara la invasió d'Ucraïna al repartiment de Polònia entre Stalin i Hitler l'any 1939 i a la invasió nord-americana de l'Iraq. Professor emèrit del prestigiós MIT i ara professor laureate a la Universitat d'Arizona, Chomsky considera que l'acció de Putin no es pot justificar de cap manera. Sí que critica severament Occident per no haver impedit una guerra que, segons ell, era evitable. Chomsky propugna una Ucraïna neutral seguint el model austríac com una via de solució que sigui també una sortida per a Putin. I fa una reflexió que fa pensar: "Molt lluny de la justícia. Tanmateix, quan ha prevalgut la justícia en els afers internacionals?". La podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2006 l'organització armada ETA anunciava un alto el foc permanent després dels contactes mantinguts entre dirigents de l'esquerra abertzale i una delegació socialista amb Jesús Eguiguren al capdavant. L'anomenat Procés de Loiola va fracassar per la negativa del govern espanyol a fer concessions polítiques i la desconfiança d'ETA. Després d'aquella darrera treva, el grup armat va reprendre els atemptats fins a l'alto el foc definitiu de 2011, que la va dur a la seva dissolució definitiva fa tres anys. El govern espanyol està acostant els seus presos a Euskadi. Aquí Eguiguren i Arnaldo Otegi recordaven i recreaven aquelles converses per al FAQS de TV3. 

 L'aniversari

El 22 de març de l'any 1931, avui hauria fet 91 anys, va néixer a Barcelona l'empresari i economista Carlos Ferrer Salat, que va morir de forma sobtada en un hotel de la mateixa ciutat el 1998 després de patir un atac de cor. Ferrer va ser president del Comitè Olímpic Espanyol i va tenir un paper actiu en la consecució i organització dels Jocs del 92. En l'associacionisme empresarial va ser president de Foment de Treball i de la CEOE. Els premis que entrega cada any la patronal catalana duen el seu nom. Per atansar-vos a la seva figura, podeu veure l'entrevista que, al programa Personatges de TVE a Catalunya, li va fer la gran Montserrat Roig. Ferrer Salat és un dels protagonistes d'Els que manen, el llibre de Miquel Macià i Pep Martí que podeu aconseguir fent-vos subscriptors de NacióDigital.  
  ​ Fes clic aquí per rebre'l