L'Estatut de Catalunya dictamina que l'organització territorial bàsica del país s'estructura en municipis i vegueries. La divisió política i administrativa en aquesta segona figura es remunta en institucions històriques de Catalunya i va ser vigent al país fins als decrets de Nova Planta. Amb l'actual estructura de comarques i demarcacions, el model de vegueries ha quedat relegat i, per solucionar-ho, presentem el mapa definitiu per entendre aquesta divisió.
Cal conèixer la particularitat de la Vall d’Aran. La normativa catalana considera que l’Aran té un règim especial garantit per l’article 94 de l’Estatut de Catalunya. El Conselh Generau d’Aran exerceix les funcions que aquesta llei atribueix als consells de vegueria i l'Aran quedarà fora de l'organització veguerial.
Totes les vegueries de Catalunya
Les vegueries de Catalunya són vuit: Alt Pirineu i Aran, Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Lleida, Penedès, Catalunya Central, Barcelona i Girona. A continuació, podeu consultar les comarques que engloba cadascuna.
- Alt Pirineu i Aran inclou Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran.
- Lleida agrupa les Garrigues, Noguera, Pla de l'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
- Camp de Tarragona suma Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
- Terres de l'Ebre inclou Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
- Catalunya Central engloba el Bages, Berguedà, Moianès, Osona, Solsonès i la part nord de l'Anoia (corresponent a la comarca "natural" de l'Alta Segarra).
- Girona agrupa Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès, i Selva.
- Penedès conté Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf.
- Barcelona reuneix la capital i el seu àmbit metropolità: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental.
Preguntes freqüents sobre les vegueries
La Llei de vegueries va ser denegada pel Tribunal Constitucional, ja que la va supeditar al sistema provincial controlat per l’Estat, i en la pràctica va fer inviable la seva aplicació. Encara que el Parlament, el febrer del 2017, hi va incorporar una modificació, la llei es troba en un estat de moratòria.
El que proposa la llei és un govern i administració autònoma de la vegueria corresponent al Consell de Vegueria, format pel president o la presidenta i pels consellers de vegueria. Aquesta proposta pretén substituir les diputacions. A més, té com a objectiu fer de les estructures administratives pertinents més eficients.
Què són les vegueries?
Si ens basem en l'enciclopèdia catalana, les vegueries són "cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX". Aquest mot pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer: "autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa."
Quin és l'origen de les vegueries?
Les vegueries s'originen al segle XII, quan els comtes de Barcelona envien els veguers a diferents territoris de Catalunya per tenir més control sobre la població. Les funcions del veguer eren tasques judicials i de representació reial. Amb el Decret de Nova Planta (1716), les vegueries, les quals ja havien experimentat diversos canvis en la seva repartició geogràfica, van ser substituïdes, primer per corregiments i, al cap d'un segle, per les actuals províncies borbòniques.
Durant la Segona República (1936) es restableix una divisió territorial de Catalunya en nou agrupacions, encara que es van anomenar regions. Una delimitació que es reprèn amb l'Estatut del 2006, el qual va tornar a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la Generalitat.
