A vegades la màgia del Nadal existeix. En un Nadal aparentment normal, en Pablo Giménez va ensopegar inesperadament amb la reacció d'entusiasmada il·lusió d'uns nens a qui els hi portava joguines en el Centre d'acollida Sant Josep Oriol de Rubí. Un temps després, en Marc Travé, coordinava la campanya "Un nen, una joguina" a la parròquia Sant Pere d'Octavià de Sant Cugat. Ell no entrava a les cases de les famílies, només hi acompanyava als Reis Mags. Ell només es quedava a fora l'habitatge sentint la joia de nens de famílies en risc d'exclusió social que rebien exactament allò que havien demanat a la seva carta.

Quan s'acosta el final d'any es reprodueixen les jornades, fires i festivals dedicats als jocs de taula. Arreu del territori en trobareu un bon grapat: la Fira del Joc de Tona, el Festival del Joc del Pirineu a la Seu d'Urgell, la Fira del Joc i de Nadal de Berga, la Fira de Nadal del Joc de Taula de Calella, i especialment, fa poques setmanes, el Festival Dau de Barcelona. Però aquest cap de setmana (8 i 9 de desembre, Cotxeres de Sants) arriben unes jornades molt especials, les Jornades Solidàries Ayudar Jugando.

Ara fa més de 20 anys, el club de rol A SaK de Sant Cugat del Vallès va organitzar un parell de jornades solidàries de jocs de rol. En deixar-les de fer, alguns dels seus membres, en Pablo entre ells, no van voler deixar morir la iniciativa i van optar per organitzar ells la tercera edició. Van associar-se, anomenar-se "Ayudar Jugando" i van definir les seves tres línies vitals: recollir diners per donar suport a projectes que treballin amb o per infants, que siguin d'àmbit local i que la seva aportació hi tingui un impacte significatiu.

"Malauradament són necessàries tant grans ONGs com petits projectes. En el moment en què es va constituir Ayudar Jugando es va veure que nosaltres érem capaços d'incidir fins aquell nivell i vam decidir especialitzar-nos en aquest aspecte", ens explica en Marc, l'actual president de l'associació, qui va agafar el relleu d'en Pablo. "Des de llavors, en aquests 15 anys hem anat creixent fins al punt que actualment tenim al voltant de 200 socis. Ayudar Jugando va néixer fent només la tasca de recollir diners i donar suport a projectes, repartint fins al moment 180.000 d'euros".

El formidable potencial d'Ayudar Jugando és la seva força humana, el col·lectiu de socis i voluntaris experts en jocs de taula. Sempre identificables per la seva samarreta taronja, acompanyen la ludoteca solidària, íntegrament fruit de donacions de particulars i editorials, a les fires i jornades que col·laboren amb aquest projecte, recomanant i explicant jocs a tothom.

Tot i que aquesta és la seva cara més pública, "fa un parell d'anys vam obrir el projecte d'acció directa, aprofitem aquesta ludoteca i anem a centres que treballin amb joves en risc d'exclusió social i fem tallers de jocs. Ens reunim amb els educadors, ens diuen quines competències volen treballar, triem els jocs adients i dinamitzem l'activitat on l'objectiu és que els nanos s'ho passin bé, perquè sense ser conscients del que fan estan treballant tot allò que als educadors els hi interessava treballar."

Per això han format específicament un grup de voluntaris per poder treballar en aquests centres, "al Raval o a un CRAE (un centre de menors on viuen, amb problemàtiques de caràcter familiar que els seus pares o tutors no se'n poden fer càrrec). Quan vas allà, no vas a un centre, vas a casa seva. Això és un tema que s'ha de treballar especialment. Els educadors fan una feina molt intensa cada dia i un comentari teu que et pot semblar innocent, pot carregar-se la feina de molts mesos."

D'uns anys ençà, el descobriment que està experimentant el món educatiu amb el potencial formador dels jocs de taula ha fet que una nova tipologia de voluntaris s'acostin a col·laborar: mestres, educadors socials, educadors especials... Cada cop són més les editorials i els establiments que esdevenen solidaris, les editorials transformant alguns dels seus jocs en solidaris (lliurant-los una part dels beneficis) i els establiments oferint descomptes als socis. "Als establiments i a les editorials els hi agrada poder dir que són solidàries. Les editorials el que ens demanen és que divulguem el fet de jugar... mai se'ns ha exigit que fem jugar als seus jocs." Tot plegat, un senyal inequívoc que la feina ben feta reverteix en la credibilitat que ha assolit Ayudar Jugando en el món del joc de taula.

I aquest cap de setmana arriba la seva festa grossa, les XVIII Jornades Solidàries Ayudar Jugando, els dies 8 i 9 a les Cotxeres de Sants. És el moment on tots els membres treuen pit i mostren el seu orgull de formar part d'aquest projecte tan preciós. És l'únic moment en que es pot gaudir de tota la ludoteca solidària de l'associació, hi ha partides de jocs gegants (Battletech, Space Hulk, Armada i Megacivilization), demostracions d'esgrima històrica i activitats de soft combat, demostracions de jocs per part d'editorials, partides de rol i tallers de pintat de miniatures, el racó dolç on gaudir de postres friquis, campionats de jocs de taula i de cartes, i el diumenge, a darrera hora, la gran Subhasta Solidària; l'espectacular activitat que tanca l'any de l'associació.
En aquests 15 anys, és molt el que s'ha aconseguit des d'aquell primer lliurament de joguines; més de 180.000 euros entregats a projectes d'intervenció amb infants i moltes hores dedicades a l'Acció Directa.

Però encara hi ha molt per fer en els pròxims anys, i en Marc envia una carta als Reis Mags, "m'agradaria que consolidéssim el projecte d'acció directa amb formació perfectament reglada i lúdica per poder donar resposta als 6-7 centres que ens estan demanant ajuda i que els hi estem dient que no podem. Que fóssim autosuficients amb aquests projectes sense haver reduït el que s'està donant, és a dir que hi hagi noves activitats. Haver millorat el pla de treball dels establiments solidaris. I que ens haguéssim declarat ONG; actualment som associació sense ànim de lucre declarada d'utilitat pública."

A vegades una innocent experiència vital és la llavor perquè neixi un gran projecte, i fa 20 anys ho va ser el somriure que en Pablo va veure en un nen. Perquè fer-ho tot pel somriure d'un nen, és la màgia del Nadal.