12
de març
del
2022
Actualitzat
el
14
de març
a les
8:13h
Ucraïna tremola sota les bombes russes i l'economia mundial aguanta la respiració mentre creix la inflació. La crisi energètica, a banda, obliga les potències occidentals a grans decisions estratègiques. Les previsions optimistes sobre la recuperació econòmica poden ser enrunades per la incertesa i un increment de preus de l'energia que ferirà el teixit productiu.
Per entendre l'actual crisi energètica resulta útil la visió d'escoltar el professor Mariano Marzo. Catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona i director de la Càtedra Transició Energètica de la Fundació Repsol-UB porta anys criticant la gestió energètica europea per la seva falta de previsió. En aquesta entrevista, analitza el moment i no n'amaga la gravetat.
- Com afectarà la guerra a Ucraïna en la batalla energètica? Què en podem esperar?
- Crec que estem davant d'un divorci energètic. Pel que fa a la Unió Europea (UE), el conflicte ha marcat un punt de ruptura. Ningú esperava el que ha fet Alemanya, que és un dels països més dependents del consum energètic rus, amb la cancel·lació del Nord Stream 2 i les declaracions que s'han anat succeint. Això ha posat sobre la taula el taló d'Aquil·les de la UE en energia, que és la dependència respecte a Rússia. A partir d'aquí, la Unió es plantejarà deixar de considerar que l'intercanvi energètic amb la potència de l'est com un factor de pau a Europa. S'ha vist que les relacions comercials amb Rússia no són una garantia de pau.
- Hi ha alguna clau aquí que se'ns escapi?
- Una cosa que no hem d'oblidar és que aquesta crisi va començar abans d'Ucraïna. Això no vol dir que la crisi ucraïnesa no hagi accelerat aquesta escalada de preus perquè ha estat així. Però ha plogut sobre mullat i hi havia coses que no s'estaven fent bé abans de la guerra d'Ucraïna.
- Què és el que es feia malament a Occident?
- En matèria de sostenibilitat energètica hi ha tres fronts de batalla, i em sap greu utilitzar aquest símil en aquests moments: el medi ambient, amb tot el que implica el canvi climàtic, juntament amb la qualitat d'aire a les ciutats; l'economia, que afecta des del consumidor de peu fins als grans comptes de l'Estat; i un tercer que és el de la seguretat dels proveïments. I s'ha d'intentar mantenir en tot moment un equilibri entre aquests tres fronts. L'acció dels estats s'ha decantat massa cap a l'emergència climàtica. S'ha descuidat el vessant econòmic i el de la seguretat d'abastament.
Per tant, la política energètica no ha estat ben gestionada. La UE representa el 8% de les emissions globals. Semblava que estiguéssim fent una carrera de fons amb un ritme de cent metres llisos. Ho estem fent malament en canvi climàtic: el 2021 s'han batut tots els rècords d'emissió de diòxid de carboni. En economia, no cal dir-ho, amb una inflació galopant. El que ha fet que Joe Biden hagi anat a Veneçuela a buscar petroli és que la benzina als EUA està a nivells històrics. La UE sembla que està prenent decisions pel que fa a la seguretat de proveïment, però des del punt de vista dels preus, la UE haurà d'aprendre la lliçó.
- Europa i, especialment, Alemanya han pecat d'ingenuïtat davant de Rússia?
- Jo no parlaria d'ingenuïtat. Tothom creia que els temps de la guerra, o d'aquest nivell de confrontació, havien passat. I ens hem trobat de cop en un malson. Era difícil preveure aquesta situació. El que s'havia d'haver fet bé era gestionar el que suposa la sostenibilitat energètica amb tota la seva complexitat.
- Creu que Putin, que sempre ha fet política amb el gas, ha calculat malament a l'envair Ucraïna?
- Putin ha assumit un risc calculat, però tot indica que en aquest cas no ha estat massa acurat. Això passa, amb les guerres: se sap com comencen però no com evolucionaran. Ara bé, en el cas del gas és possiblement on ha calculat menys malament perquè encara es continua comprant gas rus. No sabem fins quan, però és difícil que a curt termini la UE es desendolli del comerç de gas. En el cas del petroli, la situació és una mica pitjor perquè la caiguda de vendes ha estat forta.
- En tot cas, les sancions econòmiques, que alguns experts qüestionaven si serien efectives, faran mal a Rússia.
- Sí, jo crec que sí. S'està demostrant que sí.
- S'ha mostrat crític amb la gestió energètica de la UE. Com ho ha fet Espanya?
- Bé, doncs fixant com a prioritat absoluta el tema del medi ambient, descuidant-nos del tema dels preus, que és un aspecte que compromet el desenvolupament de tots els sectors econòmics, perquè els ciutadans no poden pagar aquests preus. I pel que fa a la seguretat de l'abastament, s'han comès accions en què no es comptava amb el subministrament de combustibles fòssils ni de la nuclear. S'ha volgut anar molt ràpid. No vull dir que això ens perjudiqui més que a d'altres, perquè en el cas del gas estem ben aprovisionats. I hi ha el tema de la connexió amb Europa, que no és només culpa del govern espanyol sinó també de la UE i França. Hem volgut anar molt de pressa en la transició energètica sense fixar bé els temps.
- Com afectarà la guerra a les empreses catalanes?
- Aquesta situació afecta al teixit productiu de qualsevol país. Està afectant i molt. Jo abans li deia dels tres factors per garantir la sostenibilitat energètica. Però això està bé pels moments de bonança, quan les tres coses -medi ambient, economia i seguretat-, tenen la mateixa prioritat. En cas de conflicte, el prioritari és l'accés a l'energia. L'energia és la capacitat de generar un canvi, de transformar una realitat. Com pot ser donar fred quan fa massa calor. El segon nivell de prioritat és que el subministrament no s'interrompi. Iel tercer és l'eficiència econòmica, és a dir, que es pugui pagar.
- I quins sectors es veuran més perjudicats a Catalunya?
- Els més perjudicats seran l'alimentari, per la qüestió de les exportacions d'Ucraïna, i tots els sectors industrials que necessiten gas per a la seva activitat econòmica. Però com que el gas també és important per a la fixació de preus de l'electricitat, incidirà en els sectors que facin servir electricitat. Amb el preu del petroli disparat, perjudicarà tots els àmbits en què el petroli sigui important. Catalunya té una posició molt particular en això. Cal llegir el Balanç energètic de Catalunya 2018-2019, de l'Institut Català d'Energia, convé conèixer aquestes dades per saber fins a on som dependents del petroli i de la nuclear. Convé saber que el transport és el 45% de l'energia primària que consumeix el país, la indústria el 25%, el domèstic el 15% i els serveis el 13%. Tots aquests sectors patiran. Per això que la gestió energètica és prioritària en la governança d'un país. Com a mínim, hauria de dependre d'una vicepresidència.
- Vostè ha defensat un Pacte Verd europeu que sigui, sobretot, realista, i ha alertat contra un excés de voluntarisme. És imaginable un retorn al carbó?
- Sí. No m'imagino que tota la UE torni al carbó, però Alemanya està tornant al carbó per poder gestionar aquesta crisi. Això és un fet. No torna a la nuclear, però en aquest moment està tornant al carbó i ara mateix el preu del carbó a nivell mundial està pels núvols.
- Ha explicat en moltes ocasions que amb les renovables no es podran cobrir totes les necessitats energètiques. Quin creu que ha de ser el paper de l'energia nuclear?
- El paper de la nuclear està cantat, encara més mentre no tinguem els sistemes d'emmagatzemament de l'electricitat produïda per les renovables. Posaré un cas: més del 80% de l'energia que es genera a Catalunya és nuclear. Què fem? Continuem construint castells a l'aire? Jo el que demano és una mica més de realisme.
- Veurem una inflació desbocada?
- Ningú sap el que passarà. Dependrà de com evolucioni aquest conflicte, però hem d'estar preparats per un escenari per a l'estagflació, una situació d'inflació alta durant un cert temps i molta desocupació. Hi ha una pregunta que sempre hem de deixar a l'aire: estem treballant en aquesta direcció?
- S'aventura a preveure quins poden ser els guanyadors i els perdedors d'aquest conflicte?
- Tots perdrem. Anem cap a una recessió i ens hem de fer a la idea que serem tots més pobres. Per no parlar, en un pla més filosòfic, com feia recentment Yuval Noah Harari, que ens havíem fet a la idea que la humanitat estava anant cap a un futur sense guerres, i ens adonem que no serà necessàriament això. Això és un pas enrere que ens ha portat de cop setanta anys enrere. Això sense tenir en compte que tenim unes armes més mortíferes. Per tant, moralment, perdedors tots. I econòmicament, també, però dependrà de com evolucioni el conflicte.
Per entendre l'actual crisi energètica resulta útil la visió d'escoltar el professor Mariano Marzo. Catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona i director de la Càtedra Transició Energètica de la Fundació Repsol-UB porta anys criticant la gestió energètica europea per la seva falta de previsió. En aquesta entrevista, analitza el moment i no n'amaga la gravetat.
- Com afectarà la guerra a Ucraïna en la batalla energètica? Què en podem esperar?
- Crec que estem davant d'un divorci energètic. Pel que fa a la Unió Europea (UE), el conflicte ha marcat un punt de ruptura. Ningú esperava el que ha fet Alemanya, que és un dels països més dependents del consum energètic rus, amb la cancel·lació del Nord Stream 2 i les declaracions que s'han anat succeint. Això ha posat sobre la taula el taló d'Aquil·les de la UE en energia, que és la dependència respecte a Rússia. A partir d'aquí, la Unió es plantejarà deixar de considerar que l'intercanvi energètic amb la potència de l'est com un factor de pau a Europa. S'ha vist que les relacions comercials amb Rússia no són una garantia de pau.
- Hi ha alguna clau aquí que se'ns escapi?
- Una cosa que no hem d'oblidar és que aquesta crisi va començar abans d'Ucraïna. Això no vol dir que la crisi ucraïnesa no hagi accelerat aquesta escalada de preus perquè ha estat així. Però ha plogut sobre mullat i hi havia coses que no s'estaven fent bé abans de la guerra d'Ucraïna.
- Què és el que es feia malament a Occident?
- En matèria de sostenibilitat energètica hi ha tres fronts de batalla, i em sap greu utilitzar aquest símil en aquests moments: el medi ambient, amb tot el que implica el canvi climàtic, juntament amb la qualitat d'aire a les ciutats; l'economia, que afecta des del consumidor de peu fins als grans comptes de l'Estat; i un tercer que és el de la seguretat dels proveïments. I s'ha d'intentar mantenir en tot moment un equilibri entre aquests tres fronts. L'acció dels estats s'ha decantat massa cap a l'emergència climàtica. S'ha descuidat el vessant econòmic i el de la seguretat d'abastament.
Per tant, la política energètica no ha estat ben gestionada. La UE representa el 8% de les emissions globals. Semblava que estiguéssim fent una carrera de fons amb un ritme de cent metres llisos. Ho estem fent malament en canvi climàtic: el 2021 s'han batut tots els rècords d'emissió de diòxid de carboni. En economia, no cal dir-ho, amb una inflació galopant. El que ha fet que Joe Biden hagi anat a Veneçuela a buscar petroli és que la benzina als EUA està a nivells històrics. La UE sembla que està prenent decisions pel que fa a la seguretat de proveïment, però des del punt de vista dels preus, la UE haurà d'aprendre la lliçó.
- Europa i, especialment, Alemanya han pecat d'ingenuïtat davant de Rússia?
- Jo no parlaria d'ingenuïtat. Tothom creia que els temps de la guerra, o d'aquest nivell de confrontació, havien passat. I ens hem trobat de cop en un malson. Era difícil preveure aquesta situació. El que s'havia d'haver fet bé era gestionar el que suposa la sostenibilitat energètica amb tota la seva complexitat.
Mariano Marzo és catedràtic de Ciències de la Terra a la UB Foto: Repsol
- Creu que Putin, que sempre ha fet política amb el gas, ha calculat malament a l'envair Ucraïna?
- Putin ha assumit un risc calculat, però tot indica que en aquest cas no ha estat massa acurat. Això passa, amb les guerres: se sap com comencen però no com evolucionaran. Ara bé, en el cas del gas és possiblement on ha calculat menys malament perquè encara es continua comprant gas rus. No sabem fins quan, però és difícil que a curt termini la UE es desendolli del comerç de gas. En el cas del petroli, la situació és una mica pitjor perquè la caiguda de vendes ha estat forta.
- En tot cas, les sancions econòmiques, que alguns experts qüestionaven si serien efectives, faran mal a Rússia.
- Sí, jo crec que sí. S'està demostrant que sí.
"Convé conèixer les dades de l'Institut Català d'Energia per saber fins a quin punt som dependents del petroli i la nuclear"
- S'ha mostrat crític amb la gestió energètica de la UE. Com ho ha fet Espanya?
- Bé, doncs fixant com a prioritat absoluta el tema del medi ambient, descuidant-nos del tema dels preus, que és un aspecte que compromet el desenvolupament de tots els sectors econòmics, perquè els ciutadans no poden pagar aquests preus. I pel que fa a la seguretat de l'abastament, s'han comès accions en què no es comptava amb el subministrament de combustibles fòssils ni de la nuclear. S'ha volgut anar molt ràpid. No vull dir que això ens perjudiqui més que a d'altres, perquè en el cas del gas estem ben aprovisionats. I hi ha el tema de la connexió amb Europa, que no és només culpa del govern espanyol sinó també de la UE i França. Hem volgut anar molt de pressa en la transició energètica sense fixar bé els temps.
- Com afectarà la guerra a les empreses catalanes?
- Aquesta situació afecta al teixit productiu de qualsevol país. Està afectant i molt. Jo abans li deia dels tres factors per garantir la sostenibilitat energètica. Però això està bé pels moments de bonança, quan les tres coses -medi ambient, economia i seguretat-, tenen la mateixa prioritat. En cas de conflicte, el prioritari és l'accés a l'energia. L'energia és la capacitat de generar un canvi, de transformar una realitat. Com pot ser donar fred quan fa massa calor. El segon nivell de prioritat és que el subministrament no s'interrompi. Iel tercer és l'eficiència econòmica, és a dir, que es pugui pagar.
- I quins sectors es veuran més perjudicats a Catalunya?
- Els més perjudicats seran l'alimentari, per la qüestió de les exportacions d'Ucraïna, i tots els sectors industrials que necessiten gas per a la seva activitat econòmica. Però com que el gas també és important per a la fixació de preus de l'electricitat, incidirà en els sectors que facin servir electricitat. Amb el preu del petroli disparat, perjudicarà tots els àmbits en què el petroli sigui important. Catalunya té una posició molt particular en això. Cal llegir el Balanç energètic de Catalunya 2018-2019, de l'Institut Català d'Energia, convé conèixer aquestes dades per saber fins a on som dependents del petroli i de la nuclear. Convé saber que el transport és el 45% de l'energia primària que consumeix el país, la indústria el 25%, el domèstic el 15% i els serveis el 13%. Tots aquests sectors patiran. Per això que la gestió energètica és prioritària en la governança d'un país. Com a mínim, hauria de dependre d'una vicepresidència.
- Vostè ha defensat un Pacte Verd europeu que sigui, sobretot, realista, i ha alertat contra un excés de voluntarisme. És imaginable un retorn al carbó?
- Sí. No m'imagino que tota la UE torni al carbó, però Alemanya està tornant al carbó per poder gestionar aquesta crisi. Això és un fet. No torna a la nuclear, però en aquest moment està tornant al carbó i ara mateix el preu del carbó a nivell mundial està pels núvols.
"Anem cap a una recessió i ens hem de fer a la idea que serem tots més pobres"
- Ha explicat en moltes ocasions que amb les renovables no es podran cobrir totes les necessitats energètiques. Quin creu que ha de ser el paper de l'energia nuclear?
- El paper de la nuclear està cantat, encara més mentre no tinguem els sistemes d'emmagatzemament de l'electricitat produïda per les renovables. Posaré un cas: més del 80% de l'energia que es genera a Catalunya és nuclear. Què fem? Continuem construint castells a l'aire? Jo el que demano és una mica més de realisme.
- Veurem una inflació desbocada?
- Ningú sap el que passarà. Dependrà de com evolucioni aquest conflicte, però hem d'estar preparats per un escenari per a l'estagflació, una situació d'inflació alta durant un cert temps i molta desocupació. Hi ha una pregunta que sempre hem de deixar a l'aire: estem treballant en aquesta direcció?
- S'aventura a preveure quins poden ser els guanyadors i els perdedors d'aquest conflicte?
- Tots perdrem. Anem cap a una recessió i ens hem de fer a la idea que serem tots més pobres. Per no parlar, en un pla més filosòfic, com feia recentment Yuval Noah Harari, que ens havíem fet a la idea que la humanitat estava anant cap a un futur sense guerres, i ens adonem que no serà necessàriament això. Això és un pas enrere que ens ha portat de cop setanta anys enrere. Això sense tenir en compte que tenim unes armes més mortíferes. Per tant, moralment, perdedors tots. I econòmicament, també, però dependrà de com evolucioni el conflicte.