El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit aquest divendres al migdia que les actuacions de l'Estat per "alterar" el consens social que hi ha a Catalunya sobre la llengua i la immersió lingüística "no són justes, ni honestes ni útils". Segons Mas, el consens sobre aquesta matèria "sensible" per a qualsevol país és de "tot el poble de Catalunya, independentment del seu origen geogràfic o la seva llengua habitual". Per això, considera que l'estat "està intentant per la via de forçar el dret i de recórrer als tribunals" alterar aquest consens. Mas ho ha dit poc després de saber que el Tribunal Suprem avala que el 25% de les hores lectives es facin en castellà a les aules on un alumne ho demani.

En l'acte de presentació de la memòria i l'anàlisi de doctrina de l'any 2014 de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), Mas ha volgut fer referència a les últimes novetats jurídiques sobre la immersió. Ho ha emmarcat en un context més ampli de l'enfrontament entre l'Estat i la Generalitat. Segons ell, el govern espanyol no usa normes justes, honestes i útils, sinó que, a més, són "àmpliament rebutjades" per la ciutadania catalana.

Un consens de tothom

Segons ell, "s'està intentant per la via de forçar el dret i de recórrer als tribunals, allò que és un ampli consens social en aquest país, un país barrejat en els origens". "No es pot considerar que el consens social en matèria lingüística sigui un tema que interessi només als catalanoparlants d'origen, se l'ha fet seu tot el poble de Catalunya, independentment del seu origen geogràfic i llengua habitual", ha afegit.

Mas ha dit que els catalans són "amics" del dret i històricament volen estar sempre al costat de la raó jurídica. Per això, ha considerat "dolorós i negatiu" la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la Llei de Consultes i el decret de convocatòria del 9-N. "Ens vam quedar indefensos des del punt de vista de la base legal per actuar amb normalitat", ha explicat, però la situació es va superar amb "imaginació d'escenaris al límit". Per això, també ha contraposat "l'èxit democràtic i l'esperit cívic" del 9-N amb la "picabaralla jurídica i judicial" instada per l'estat, segons ell.