Un concursant del Pagès de Ferro d'Olost en plena competició. Foto: Xevi Mas

Per la Mare de Déu d'Agost a les set és fosc i mig Catalunya està de Festa Major. Així ho afirma la dita i la tradició, si per alguna cosa és tradició, és que és tossuda. Ara bé, una altra cosa és el format de les diades de festa arreu dels municipis de Catalunya que gràcies a la crisi econòmica i a les retallades han hagut de replantejar el format i, per sobre de tot, la despesa.

Així que més enllà de portar l'Orquestra Maravella, -de barata, poc- s'han recuperat formats de més antiga tradició que són més barats, participatius, més adients als temps que corren i festes més curtes en l'espai temps. D'aquesta manera, tot i que ja fa anys que es recuperen antigues festes, ara es posen més al dia amb un fet diferencial: les organitzen més les associacions, entitats i veïns que no pas els ajuntaments que estan més escurats que un pal de gelat.

Els pagès de ferro

Els exemples són diversos. A Olost de Lluçanès van tornar a celebrar aquest dissabte, després de tres anys, la prova del Pagès de ferro . Una gimcana entretinguda que relaciona l'esport amb la feina rural. Pistes americanes, tibar bales de palla i córrer carreres de sacs amb obstacles són algunes proves de la competició camperola. Enguany, el primer premi masculí se'l va endur Jordi Arola, i Alba Font, el femení. De fet, el caràcter festiu es demostra en la categoria de concursant "combativa", que va recaure en Teresa Hansen. "Un resultat més que just", assegurava a Nació Digital, Josep Maria Freixenet, alcalde d'aquesta bucòlica població lluçanenca.

Menjadors de fuet

Una altra tradició arrelada al territori que enguany es recupera és el concurs de "Menjadors de fuets" a Hostalets de Balenyà, Osona. Està previst per dissabte 20 d'agost després de tres anys sense celebrar-lo. Marc Vila, de 15 anys en va ser el guanyador el 2008, endrapant tres fuets i 3/4, i enguany assegura que "s'està entrenant de valent". El concurs en si no té cap misteri: es tracta de menjar el màxim nombre de fuets en 15 minuts, prèvia inscripció de cinc euros- amb la llibertat que cada concursant pot portar l'eina de tall que consideri més adient. Els organitzadors, però, avisen a Nació Digital, que "cada concursant és responsable dels seus actes". Un "per si de cas" interessant quan es tracta de fer el Gargantua per guanyar els dos-cents euros del primer premi.

El Viacrisi de Ribes de Fresser

També la crisi ha modificat els tradicionals "Cantabars". Un acte típic de les festes majors i de difícil catalogació moral. A Ribes de Fresser, Ripollès, s'han adaptat la crisi econòmica amb humor i l'han rebatejat amb un clar "Viacrisi". A la competició hi participen equips que, carregats en carretons o carrosses, beuen, i no aigua, de bar en bar mentre la resta de veïns els llença aigua. Freud en faria una tesina.

Els programes més curts

Per altra banda, els pressupostos municipals també obliguen a què la durada de les festes majors siguin més curtes. El que sí es garanteix però són les sardanes i l'acte infantil reglamentari. No cal patir. Les festes majors, sobreviuen i amb més esperit, i tot, gràcies a la crisi.