19
de juliol
de
2021, 21:00
Actualitzat:
20
de juliol,
10:29h
La cinquena onada continua creixent a Catalunya i els hospitals ja se'n ressenten. L'increment de casos (4.072 nous positius aquest dilluns) va començar després del relaxament de mesures a finals de juny. La temporada turística ha comportat l'arribada de visitants, el Govern va obrir la porta a un retorn progressiu al treball presencial de l'administració pública i va permetre la celebració dels festivals Vida, Cruïlla i Canet Rock entre altres activitats.
Després de reconèixer que la celebració d'aquests esdeveniments havia estat un error, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha assegurat avui que és "important" no relaxar mesures mentre el seu equip admet que s'havia anat tard i que la situació pot empitjorar. Una opinió compartida pels epidemiòlegs consultats per NacióDigital, que en alguns casos fins i tot demanen establir noves restriccions.
Qui planteja mesures més concretes és la cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiològica de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins. "Crec que el toc de queda hauria de ser a les onze, aplicar-lo a tot Catalunya, limitar més les activitats a l'interior i tornar a fer servir mascareta al carrer", explica, recordant que sense estat d'alarma el Govern necessita l'aval judicial per ordenar noves prohibicions.
La recepta de Campins es resumeix, a grans trets, amb la necessitat d'evitar aglomeracions. "Els festivals han estat una font de contagis, però hi ha altres esdeveniments que també ho són, com els casaments. Potser caldria reduir aforaments i que tot fos a l'exterior", planteja. El metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC Salvador Macip insisteix que les aglomeracions també s'han d'evitar a l'exterior. "Hi ha la falsa sensació que a l'aire lliure no hi ha perill. És cert que n'hi ha menys, però no desapareix", explica.
El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, s'expressa en termes similars. "Crec que ja arribem tard, però entre arribar tard i no arribar-hi, hi ha diferència", afirma. Entre altres mesures, Trilla demana ser "molt estricte" amb els botellots i intensificar la "presència policial" al carrer si és necessari. Un control que també fa extensiu a l'activitat de la restauració, per exemple. "Crec que es pot controlar més l'aforament d'alguns locals i la seva ventilació, així com l'ocupació de les taules a les terrasses", explica.
L'epidemiòloga de l'Hospital Clínic, Anna Vilella, coincideix amb els seus col·legues a l'hora de demanar evitar aglomeracions i, igual que tots ells, insisteix en la necessitat de continuar utilitzant la mascareta quan no es pugui garantir la distància física. Vilella posa el focus en la responsabilitat de les administracions. "Qualsevol presa de decisions que comporti interacció social ha de tenir en compte que bona part de la població no està immunitzada", diu.
Reforç del sistema de salut pública
L'epidemiòloga aposta per un reforç "de veritat" del sistema de salut pública i considera que després de cinc onades han quedat clares les dimensions que hauria de tenir. "Hauria de ser prou flexible per anar-lo adaptant", afirma. Una reflexió que arriba en un context de queixes a l'atenció primària, que denuncia novament manca de recursos als CAP. Vilella és poc partidària de posar l'accent en la responsabilitat individual. "Podem acabar situant la responsabilitat en qui ja compleix i d'altres no ho faran bé mai", argumenta. Per això planteja la necessitat de prendre noves mesures, com una intensificació del teletreball. "No tant pel risc de l'àmbit laboral sinó per les aglomeracions al transport públic", puntualitza,
Macip també es mostra partidari d'un increment del teletreball. "Si es pogués, s'hauria d'imposar", diu, tenint en compte que Catalunya no té competències per fer-ho, tot i la confusió generada pel Govern en alguns moments del darrer any i mig. L'investigador estableix com a prioritari detectar els entorns on està actuant el virus i assenyala els àmbits amb més presència de joves. "S'han de fer campanyes de conscienciació per als joves per acompanyar les mesures", diu.
Una demanda a la qual s'hi sumen Trilla i Campins. "És important que el missatge arribi als joves. S'han de donar consignes simples a través d'algú que vegin com a model a imitar", considera. La cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiològica de l'Hospital Vall d'Hebron s'expressa en termes similars. "Els mitjans de comunicació convencionals no arriben als joves, el missatge s'hauria de transmetre a través d'algú que ells seguissin a xarxes", planteja.
La cinquena onada continua avançant i el debat entre si la responsabilitat és individual o de l'administració continua. "Sempre busquem culpables i mai som nosaltres. La gent culpa el Govern i el Govern culpa la gent, però clarament hi ha errades tant de l'administració com de les persones. Hi ha gent que ha corregut riscos, mentre que el Govern no ha aturat situacions que hauria d'haver aturat", conclou Macip.
Després de reconèixer que la celebració d'aquests esdeveniments havia estat un error, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha assegurat avui que és "important" no relaxar mesures mentre el seu equip admet que s'havia anat tard i que la situació pot empitjorar. Una opinió compartida pels epidemiòlegs consultats per NacióDigital, que en alguns casos fins i tot demanen establir noves restriccions.
Qui planteja mesures més concretes és la cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiològica de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins. "Crec que el toc de queda hauria de ser a les onze, aplicar-lo a tot Catalunya, limitar més les activitats a l'interior i tornar a fer servir mascareta al carrer", explica, recordant que sense estat d'alarma el Govern necessita l'aval judicial per ordenar noves prohibicions.
La recepta de Campins es resumeix, a grans trets, amb la necessitat d'evitar aglomeracions. "Els festivals han estat una font de contagis, però hi ha altres esdeveniments que també ho són, com els casaments. Potser caldria reduir aforaments i que tot fos a l'exterior", planteja. El metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC Salvador Macip insisteix que les aglomeracions també s'han d'evitar a l'exterior. "Hi ha la falsa sensació que a l'aire lliure no hi ha perill. És cert que n'hi ha menys, però no desapareix", explica.
El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, s'expressa en termes similars. "Crec que ja arribem tard, però entre arribar tard i no arribar-hi, hi ha diferència", afirma. Entre altres mesures, Trilla demana ser "molt estricte" amb els botellots i intensificar la "presència policial" al carrer si és necessari. Un control que també fa extensiu a l'activitat de la restauració, per exemple. "Crec que es pot controlar més l'aforament d'alguns locals i la seva ventilació, així com l'ocupació de les taules a les terrasses", explica.
L'epidemiòloga de l'Hospital Clínic, Anna Vilella, coincideix amb els seus col·legues a l'hora de demanar evitar aglomeracions i, igual que tots ells, insisteix en la necessitat de continuar utilitzant la mascareta quan no es pugui garantir la distància física. Vilella posa el focus en la responsabilitat de les administracions. "Qualsevol presa de decisions que comporti interacció social ha de tenir en compte que bona part de la població no està immunitzada", diu.
Reforç del sistema de salut pública
L'epidemiòloga aposta per un reforç "de veritat" del sistema de salut pública i considera que després de cinc onades han quedat clares les dimensions que hauria de tenir. "Hauria de ser prou flexible per anar-lo adaptant", afirma. Una reflexió que arriba en un context de queixes a l'atenció primària, que denuncia novament manca de recursos als CAP. Vilella és poc partidària de posar l'accent en la responsabilitat individual. "Podem acabar situant la responsabilitat en qui ja compleix i d'altres no ho faran bé mai", argumenta. Per això planteja la necessitat de prendre noves mesures, com una intensificació del teletreball. "No tant pel risc de l'àmbit laboral sinó per les aglomeracions al transport públic", puntualitza,
Macip també es mostra partidari d'un increment del teletreball. "Si es pogués, s'hauria d'imposar", diu, tenint en compte que Catalunya no té competències per fer-ho, tot i la confusió generada pel Govern en alguns moments del darrer any i mig. L'investigador estableix com a prioritari detectar els entorns on està actuant el virus i assenyala els àmbits amb més presència de joves. "S'han de fer campanyes de conscienciació per als joves per acompanyar les mesures", diu.
Una demanda a la qual s'hi sumen Trilla i Campins. "És important que el missatge arribi als joves. S'han de donar consignes simples a través d'algú que vegin com a model a imitar", considera. La cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiològica de l'Hospital Vall d'Hebron s'expressa en termes similars. "Els mitjans de comunicació convencionals no arriben als joves, el missatge s'hauria de transmetre a través d'algú que ells seguissin a xarxes", planteja.
La cinquena onada continua avançant i el debat entre si la responsabilitat és individual o de l'administració continua. "Sempre busquem culpables i mai som nosaltres. La gent culpa el Govern i el Govern culpa la gent, però clarament hi ha errades tant de l'administració com de les persones. Hi ha gent que ha corregut riscos, mentre que el Govern no ha aturat situacions que hauria d'haver aturat", conclou Macip.