19
de juliol
de
2019, 14:25
Actualitzat:
18:49h
El departament d'Interior de la Generalitat té a punt un pla especial de seguretat a Barcelona després que la capital catalana hagi registrat un augment del 9% dels fets delictius durant el primer semestre del 2019, en comparació amb el mateix període de l'any passat. El conseller Miquel Buch ha transmès aquest divendres els principals objectius del pla a l'Ajuntament, en el marc de la reunió de la Junta de Seguretat de Barcelona. El govern municipal d'Ada Colau col·laborarà amb el full de ruta marcat pel departament, que s'hauria de començar a aplicar a l'octubre.
El pla parteix de set punts en què Interior ha posat el focus. Es tracta de l'augment d'agents dels Mossos d'Esquadra a la ciutat -Interior ha anunciat un reforç de 320 policies-, reforçar les estructures de comandament de la policia catalana a la ciutat, reforçar la prevenció i el patrullatge, modificar els sistemes d'investigació contra "nous models de criminalitat", millorar l'atenció ciutadana, augmentar la coordinació dels Mossos amb la Guàrdia Urbana i actuar contra la venda ambulant, especialment la que duen a terme els manters.
Buch ha assegurat que l'activitat del "top manta", així com l'ocupació d'habitatges, contribueix a incrementar la percepció d'inseguretat dels veïns de la ciutat, la principal preocupació dels barcelonins segons l'últim baròmetre municipal. El nou tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha avançat que la venda ambulant serà objecte de "persecució" per part dels Mossos i la Guàrdia Urbana, mentre que Colau ha demanat no oblidar la "vulnerabilitat" dels venedors. En aquest sentit, l'alcaldessa ha assegurat que l'Ajuntament demanarà al govern espanyol la modificació de la llei d'estrangeria, per facilitar l'accés al mercat laboral de la població migrada i també ha recordat la creació de cursos d'ocupació per als manters per part del consistori.
A més, Colau s'ha mostrat contrària a aplicar la "mà dura" com a recepta permanent i ha defensat "trobar solucions a cada problema", ja sigui amb l'aplicació de reforços policials o la coordinació amb altres serveis.
Colau ha insistit que la resposta policial no pot ser l'única contra la venda ambulant però ha posat com a exemple l'operatiu policial conjunt entre Mossos i Guàrdia Urbana a l'estació de la plaça de Catalunya.
Les línies d'actuació dels Mossos se centraran en els delictes comesos a Ciutat Vella, els narcopisos, els robatoris amb estrebada, les agressions sexuals en espais d'oci i la investigació contra els grups de lladres organitzats.
Els furts, un problema judicial
Segons dades d'Interior, els delictes contra el patrimoni representen el 92% de l'augment de delictes registrat a Barcelona. En aquest àmbit s'engloben els furts, els robatoris amb força i els robatoris amb força o intimidació.
Els delictes contra el patrimoni han augmentat un 10% en el primer semestre. Els robatoris violents o amb intimidació ho han fet un 31% i els que s'han comès a la via pública han crescut un 35%. Ampliant el focus, aquest tipus de delicte representa un 3,6% del total de fets delictius que es registren a la capital catalana.
Els furts, en canvi, representen un 58% del total i les administracions calculen que es produeixen 365 furts cada dia.
L'Ajuntament i el Govern demanen canvis legislatius per perseguir els lladres que reincideixin
Tant Colau com Buch han assenyalat un nou model de criminalitat en aquests delictes i han parlat de grups organitzats. En aquest sentit, han assenyalat que part de la solució implica la col·laboració de la fiscalia i l'àmbit judicial, ja que el repunt de furts a Barcelona va sorgir després que la reincidència es deixés de considerar un agreujant. Aquest divendres estava prevista la presència de la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, a la Junta de Seguretat però finalment no hi ha participat. Sí que ho ha fet la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, que ha instat les administracions a promoure canvis legals si volen fer realitat el seu objectiu. "No pot ser que no es distingeixi entre petit lladre ocasional i grups organitzats que es passen el dia robant i causen alarma greu", ha dit Colau.
El pla parteix de set punts en què Interior ha posat el focus. Es tracta de l'augment d'agents dels Mossos d'Esquadra a la ciutat -Interior ha anunciat un reforç de 320 policies-, reforçar les estructures de comandament de la policia catalana a la ciutat, reforçar la prevenció i el patrullatge, modificar els sistemes d'investigació contra "nous models de criminalitat", millorar l'atenció ciutadana, augmentar la coordinació dels Mossos amb la Guàrdia Urbana i actuar contra la venda ambulant, especialment la que duen a terme els manters.
Buch ha assegurat que l'activitat del "top manta", així com l'ocupació d'habitatges, contribueix a incrementar la percepció d'inseguretat dels veïns de la ciutat, la principal preocupació dels barcelonins segons l'últim baròmetre municipal. El nou tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha avançat que la venda ambulant serà objecte de "persecució" per part dels Mossos i la Guàrdia Urbana, mentre que Colau ha demanat no oblidar la "vulnerabilitat" dels venedors. En aquest sentit, l'alcaldessa ha assegurat que l'Ajuntament demanarà al govern espanyol la modificació de la llei d'estrangeria, per facilitar l'accés al mercat laboral de la població migrada i també ha recordat la creació de cursos d'ocupació per als manters per part del consistori.
A més, Colau s'ha mostrat contrària a aplicar la "mà dura" com a recepta permanent i ha defensat "trobar solucions a cada problema", ja sigui amb l'aplicació de reforços policials o la coordinació amb altres serveis.
Colau ha insistit que la resposta policial no pot ser l'única contra la venda ambulant però ha posat com a exemple l'operatiu policial conjunt entre Mossos i Guàrdia Urbana a l'estació de la plaça de Catalunya.
Les línies d'actuació dels Mossos se centraran en els delictes comesos a Ciutat Vella, els narcopisos, els robatoris amb estrebada, les agressions sexuals en espais d'oci i la investigació contra els grups de lladres organitzats.
Els furts, un problema judicial
Segons dades d'Interior, els delictes contra el patrimoni representen el 92% de l'augment de delictes registrat a Barcelona. En aquest àmbit s'engloben els furts, els robatoris amb força i els robatoris amb força o intimidació.
Els delictes contra el patrimoni han augmentat un 10% en el primer semestre. Els robatoris violents o amb intimidació ho han fet un 31% i els que s'han comès a la via pública han crescut un 35%. Ampliant el focus, aquest tipus de delicte representa un 3,6% del total de fets delictius que es registren a la capital catalana.
Els furts, en canvi, representen un 58% del total i les administracions calculen que es produeixen 365 furts cada dia.
L'Ajuntament i el Govern demanen canvis legislatius per perseguir els lladres que reincideixin
Tant Colau com Buch han assenyalat un nou model de criminalitat en aquests delictes i han parlat de grups organitzats. En aquest sentit, han assenyalat que part de la solució implica la col·laboració de la fiscalia i l'àmbit judicial, ja que el repunt de furts a Barcelona va sorgir després que la reincidència es deixés de considerar un agreujant. Aquest divendres estava prevista la presència de la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, a la Junta de Seguretat però finalment no hi ha participat. Sí que ho ha fet la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, que ha instat les administracions a promoure canvis legals si volen fer realitat el seu objectiu. "No pot ser que no es distingeixi entre petit lladre ocasional i grups organitzats que es passen el dia robant i causen alarma greu", ha dit Colau.
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana obriran un punt d'atenció a les víctimes de delictes a la plaça Catalunya
El pla d'Interior també preveu obrir una oficina d'atenció a les víctimes de delictes a la zona de plaça Catalunya. Aquest servei ja havia existit i ara les dues administracions preveuen que sigui coordinat pels Mossos i la Guàrdia Urbana.
Un 17,4% més de detencions
L'increment del 9% de delictes durant el primer semestre del 2019 ha comportat un augment del 17,4% de les detencions a la ciutat, així com del 6,8% dels delictes investigats.
Les dades, doncs, mostren un augment si es comparen amb les del mateix període de l'any passat, però entre el maig i el juny del 2019 s'ha registrat un lleuger descens del 2% dels fets delictius registrats. A més, les dades també reflecteixen que també s'han comès menys delictes durant els mesos de maig i juny a Ciutat Vella, que l'Ajuntament i el Govern atribueixen al dispositiu policial Ubiq, contra les drogues i els furts.