Cada dia ens passen un munt de coses, coses que pel simple fet de ser diàries no hi acabem de parar prou atenció. No tenen res d’extraordinari. Ni són excepcionals. Són el nostre dia a dia, la nostra quotidianitat: aquella persona amb la qual et creues cada matí quan te’n vas a la feina, aquell sopar amb els amics que intenteu fer cada mes, o la dutxa que és més necessària que el cafè per activar-te cada dia. 

En els últims mesos he anat col·leccionant alguns d’aquests petits moments. Tot el que m’ha inspirat ha acabat escrit en forma d’article i me n’he anat al Nació, carregada amb la meva motxilleta de columnes, per saber si els interessava publicar-ho i poder compartir amb tots vosaltres un trosset de la meva vida. I m’han dit que sí. 

Però m’han fet un encàrrec més ambiciós: convertir plegats aquests pensaments en una vídeocolumna. I aquí estem; hem preparat quatre entregues per aquest estiu, quatre escenes concretes que he viscut i que, potser, a tu també et ressonen. No hi ha literatura, no hi ha edulcorant ni maquillatge. És tal com ha passat, des del meu punt de vista o, com dirien els (més) joves, POV. Espero que gaudiu d’aquest experiment que es publicarà tots els dijous d'agost a les xarxes socials de Nació i, sobretot, llarga vida als instants aparentment irrellevants que donen sentit a tot i a tots.