València redobla la pressió per fer fora Mazón. Vora 100.000 persones segons la delegació del govern espanyol al País Valencià han tornat a mobilitzar-se aquest dissabte a València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana per la gestió de la gota freda de finals d’octubre. Ho han fet per tercera vegada en un mes, després de la multitudinària manifestació del 9 de novembre, que va aplegar unes 130.000 persones. Protesten contra la resposta de l’executiu a la dana, la manca de previsió, el retard en els avisos i la gestió de la posterior devastació que va provocar el desbordament de barrancs i rius. Els aiguats han deixat un balanç provisional de 222 morts i 25.000 milions d'euros de danys.
Així està la plaça de l'Ajuntament de València pocs minuts abans de començar la manifestació convocada per a exigir responsabilitats polítiques i la dimissió de Carlos Mazón.
— À Punt NTC (@apuntnoticies) November 30, 2024
⬇️ Segueix la programació especial ací:https://t.co/wT6wLqrzjKpic.twitter.com/wwxq4vG8G5
A diferència de la manifestació de fa tres setmanes, la d’aquest dissabte ha sortit de la plaça de l’Ajuntament de València, però no acabarà davant del Palau de la Generalitat, sinó a la plaça de la Mare de Déu. Segons han denunciat els convocants, que són una cinquantena d’entitats, no se’ls ha permès de repetir el recorregut del 9 de novembre per evitar que hi torni a haver llançament de pintura i fang a la seu del govern valencià.
Acusen el govern de "tapar la negligència"
En el manifest que han llegit al final de la marxa, els organitzadors han deplorat especialment que Mazón assegurés “per no comprometre els interessos de l’empresariat” que a les 18.00 hores del 29 d’octubre –dia dels aiguats– el temporal ja hauria minvat i finalment s’enviés una alerta a la població cap a les 20.00 hores, “quan acabaven les jornades laborals i bona part del país ja estava inundat”. Precisament a les 20:00, els manifestants han fet sonar les alarmes als seus mòbils com a protesta pel retard.
Alarma sonó a las 20:10 el día 29 cuando la gente se estaba ahogando mientras el presidente Mazon cenaba#MazonDimissió#mazondimisión#mazonaprisión#mazoncriminal#MazonAlaPRESO#valenciapic.twitter.com/RXhpwS9Ivg
— AnnaMiyuuu (@AnnaMiyuuu) November 30, 2024
En comptes de protegir la població, denuncien, “la Generalitat s’ha limitat a intentar tapar la negligència davant d’aquesta crisi, que té diverses causes”, com la negació del canvi climàtic per part de l’executiu valencià, afirmen; l’especulació i la construcció “desmesurades”, i el “retard inexplicable en l’arribada de les intervencions dels cossos d’emergència a les localitats afectades”.
Creuen que hi va haver “falta d’agilitat i coordinació” entre la Generalitat i l’Estat perquè el govern autonòmic no va demanar ajuda fins dijous 31, dos dies després dels aiguats, i no es va permetre que efectius d’altres territoris –com Catalunya– se sumessin a les tasques de rescat i sanejament. “El poble valencià s’ha vist durant cinc dies abandonat a la seva sort i abocat a treballar de manera solidària i voluntària per fer tasques pròpies dels cossos d’emergència”, han criticat.
Les queixes no han estat només per a Mazón i el seu govern, sinó que també han esquitxat l’executiu espanyol, a qui han retret que no hagués “pressionat de manera contundent i immediata” la Generalitat Valenciana “davant la seva inacció”. Alhora, han deplorat que els afectats pateixin ara “una voràgine burocràtica i de cues interminables que impedeixen l’accés real als recursos”.
Per tot plegat els manifestants han exigit com ja van fer el 9 de novembre la dimissió del president valencià i l’inici d’un procediment judicial per depurar responsabilitats; que es reconverteixin els pisos turístics de la zona i els habitatges de fons voltor i de la banca en llars per als afectats que han perdut la casa; que es reforci el transport públic perquè moltes persones han perdut el vehicle propi; que es prohibeixi construir en zones inundables, que es millori la inversió en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències; augmentar els impostos a les rendes altes, i que totes les persones amb rendes baixes tinguin accés a prestacions públiques de reconstrucció, independentment de la seva situació administrativa.