Joseph Ratzinger passarà a la història com el pontífex que va renunciar al tron de Sant Pere després d'una etapa marcada pel dogma antireformista, la lluita contra la pederàstia i els reptes d'encaixar l'Església al segle XXI
El catolicisme torna a tenir un únic Papa. La mort de Benet XVI als 95 anys a Roma ha tancat l'etapa de convivència de dos pontífexs que es va obrir després de la renúncia per sorpresa al tron de Sant Pere el matí del 28 de febrer del 2013. Joseph Ratzinger va cloure set anys i deu mesos de pontificat de manera inèdita en els darrers 600 anys d’història de l’Església i demostrant la fermesa d'un caràcter que es va anar forjant durant més de 20 anys en els entorns de la cúria vaticana i com un dels principals ajudants de Joan Pau II.
A Ratzinger se li va donar el bàcul i l’anell de pescador perquè manés l'Església en un període de transició després del llarg pontificat de Karol Wojtyla i va acabar passant a la història per una decisió trencadora i progressista, dos adjectius que no definiren el seu periple com a Papa. Discret, poc carismàtic i molt culte, Benet XVI va ser un bisbe de Roma conservador que va voler recloure l’Església en dogmes antireformistes i encarrilar-la cap a creences poc dúctils en línia amb els preceptes fixats per la Congregació de la Fe, l'antiga inquisició, de la qual en va ser prefecte durant 24 anys.
Els pontífex Francesc i Benet XVI, una imatge inèdita en 600 anys. Foto: L'Osservatore Romano
Ratzinger era el "Guardià de la fe" que va partir d’unes posicions aperturistes en el context del Concili Vaticà II (del 1962 al 1965) per acabar ultimant un discurs d'extremat tradicionalisme que negava el sacerdoci femení i dels homosexuals, que apostava per rescatar els rituals en llatí i que fins i tot carregava contra la teoria de l’evolució per "irracional".
Fill d’un policia i d’una cuinera de Baviera, Joseph Ratzinger va viure una infància marcada pel caràcter sever del seu progenitor i per un ambient de forta religiositat que li van despertar promptes vocacions sacerdotals. Anys més tard, segons va explicar en les seves memòries, el van obligar a entrar a les Joventuts Hitlerianes en el context de la Segona Guerra Mundial, per bé que matisava que aquesta adscripció va ser més per obligació que per una voluntat pròpia. El seu camí era el de la religió i l’any 1951, juntament amb el seu germà, va ser ordenat sacerdot.
La seva tasca a la universitat i els seus valorats escrits teològics li van donar una pàtina de religiós brillant que la va portar fins al Vaticà, on va fer carrera al redós de Papa polonès, viatjant incansable que deixava els quefers dels despatxos de la plaça de Sant Pere en mans de la cúria, de la qual Ratzinger en va ser un dels rectors fins al punt de convertir-se en el favorit del conclave del 2005. Va ser escollit en quarta votació després que el seu rival en la votació, un aleshores poc conegut jesuïta argentí, Jorge Mario Bergoglio, renunciés als seus vots per forçar la fumata blanca.
A Catalunya, Ratzinger serà recordat pel seu viatge a Barcelona l'any 2010 i dedicar la Sagrada Família, convertida en basílica. Durant el seu papat va haver d’afrontar els reptes de resoldre l’encaix entre la societat del segle XXI i una Església en crisi i amb problemes per captivar fidels, alhora que va haver de fer front als nombrosos escàndols de pederàstia de religiosos. L’enorme tasca de fer net d’aquests casos tapats durant anys, posar ordre a un banc vaticà curull de corrupteles, la sensació de solitud i traïció i el record de l’agonia del seu antecessor van ser alguns dels arguments que el van fer renunciar. El Papa emèrit no va voler morir “a la creu” i ho ha fet després d’anys reclòs en un monestir de monges de clausura ubicat dins del Vaticà.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reaccionat a la notícia i ha expressat el seu condol a tots els catòlics de Catalunya i del món per la mort del papa emèrit Benet XVI. "Les seves aportacions intel·lectuals i el seu pontificat al capdavant de l’Església han deixat empremta. Descansi en pau", ha piulat.
