Mor el supervivent de l'holocaust Jaime Vándor

Publicat el 18 de març de 2014 a les 08:12
Alon Bar, ambaixador d'Israel a l'Estat, amb Jaime Vándor Foto: delCamp.cat

Jaime Vándor, supervivent de l'holocaust al gueto de Budapest (Hongria), filòsof i fundador i primer president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI), ha mort avui a Barcelona. Vándor serà enterrat dimarts a la ciutat comtal on va arribar després d'una vida dramàtica i atzarosa, en la que va veure com 13 familiars seus residents a Hongria moririen a Auschwitz.
 
L'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel lamenta profundament, en una nota de premsa, el decés «d'una persona exemplar en tots els sentits». Els darrers anys, Vándor havia pronunciat conferències a poblacions del Camp de Tarragona convidat per l'ARCCI i en les que relatava amb tranquil·litat d’esperit l'episodi del gueto de Budapest i com va poder escapolir-se de la mort.
 
Nascut a Viena en 1933, filòleg, assagista i poeta, havia exercit al llarg de 45 anys com a professor a la Universitat de Barcelona. Participà en nombrosos congressos internacionals i pronuncià conferències a Europa i a Israel sobre temes d'història i cultura judaiques. Va ser fundador i director de la Biblioteca de la Comunitat Israelita de Barcelona; fundador, juntament amb Roser Lluch, de la primera Associació de Relacions Culturals d'Espanya amb Israel, i, juntament amb les Germanes de Nostra Senyora de Sió i amb Carlos Benarroch, de l'Entesa Judeocristiana de Catalunya. Fou també fundador i primer president de l'ARCCI.

Fill de jueus austríacs, la seva família es van traslladar a Hongria en 1939, quan ell tenia sis anys d'edat, quan Austria va abraçar el nazisme, pensant que allí podrien ser lliures. El seu pare, víctima de l’antisemitisme com a soldat hongarès, va decidir no tornar mai més a Hongria i es va traslladar a Barcelona, lloc on anys més tard hi faria cap Jaime.
 
Fins al 1944 la mare, Jaime i el seu germà van viure amb tranquil·litat a Budapest. Però en aquell any, els hongaresos es van posar del costat dels nazis i van començar les deportacions de jueus i altres minories. A Budapest van viure amb la por constant de les deportacions. Van poder ser alliberats gràcies a les arriscades gestions del diplomàtic espanyol Angel Sanz Briz, que va ajudar a salvar 5.000 jueus d'Hongria, malgrat representar un estat falangista com era l'Espanya de Franco. Ho va fer d’esquenes al règim franquista i jugant-se-la, en un exemple d’humanisme d’un règim inhumà.