L'Olga va nèixer al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, hi va créixer, va tenir-hi dues filles, va unir-s'hi a l'associació veïnal, hi va preparar el referèndum d'independència del 2017, va militar-hi pel dret a l'habitatge i, finalment, després d'anys bregant pel seu cas, ha acabat morint-hi després de ser desnonada. La veïna de l'Hospitalet es va suïcidar el 7 de setembre i el seu entorn explica que això és la conseqüència directa d'haver estat expulsada, fa quatre mesos, del que havia estat casa seva durant anys.

El dia abans de ser desnonada, de fet, van ser ingressada a urgències psiquiàtriques de l'Hospital de Bellvitge i després donada d'alta. Havia amenaçat de suïcidar-se. "El seu advocat va aportar aquesta prova als jutjats per tal de suspendre'l, però el jutge s'hi va negar. És més, va obrir un expedient a l'advocat al·legant que la petició de suspensió del desnonament pel seu fràgil estat de salut no estava prou acreditada", ha explicat Khristian Giménez, amic i conegut de l'Olga, en una roda de premsa a peu de carrer, aquest matí. 

L'advocat de la dona, Jordi Naya, d'Arrels Advocats, ha detallat també que la situació de vulnerabilitat de la veïna, que tenia dues filles, una major d'edat i una menor, quedava protegida pel decret antidesnonaments que havia existit a l'estat espanyol els darrers anys. Tanmateix, des que va decaure, per la manca de majories parlamentàries, la família es va quedar sense aquesta protecció. Igualment, van argumentar que la situació de fragilitat mental de la dona i l'interès superior del menor haurien d'haver servit per aturar el desnonament, però que no va servir de res. 

La veïna, que també havia militat a ERC, feia anys que intentava solucionar l'embolic del seu pis. "Com milers de famílies de classe treballadora, l'Olga va comprar un pis fa 20 anys a través d'una hipoteca amb el Banc Sabadell. Després de separar-se es va quedar sense feina amb dues filles menors a càrrec. Separada i sense percebre la manutenció de les filles, no va poder fer front al pagament de la hipoteca del seu pis al carrer Comerç, al barri de Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat", explicaven avui els seus amics i veïns. Després van venir la dació en pagament i el lloguers social que li permetia continuar vivint a la seva llar, fins que l'última propietat que es va fer càrrec del seu pis, el fons Promontoria Coliseum Real Estate, va "tallar-li" aquell lloguer assequible i va demanar el desallotjament. 

"Va moure cel i terra contactant amb tothom qui creia que podia fer alguna cosa: premsa, partits, organitzacions, Sindicatura de Greuges... Fins i tot va assistir a una Comissió d’Estudi sobre la salut mental al Parlament on va denunciar de forma molt clara la situació d’extrema vulnerabilitat en la que es trobava", recorda el seu entorn. 

L'entorn assenyala responsabilitats

Els companys de l'Olga, tant les amistats com l'associacionisme veïnal com el moviment per l'habitatge, han insistit en un acte conjunt i amb un escrit pactat entre totes les parts que el cas d'aquesta veïna és un exemple de la desprotecció del sistema. Han assenyalat la manca d'alternatives habitacionals i ajuda social de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, la manca de respostes més protectores per parts dels governs de la Generalitat i l'Estat, amb els socialistes al capdavant, però també el fet que Junts fes decaure el decret antidesnonaments que protegia casos com el de l'Olga. I, igualment, han assenyalat com a "responsables" al fons Promontoria Coliseum Real Estate i els seus accionistes, a les autoritats judicials i als Mossos, per executar els desnonaments i que cap agent hagi estat mai objector de consciència per no participar-hi.

"Exigim a l'Ajuntament de L'Hospitalet, a la Generalitat de Catalunya i a les administracions competents en cada àmbit que prenguin totes les mesures necessàries perquè aquesta sigui l'última mort vinculada al negoci immobiliari", rematava el text col·lectiu.