Una nova investigació de la Universitat Estatal d'Ohio, als Estats Units, assenyala que les persones assumeixen que tenen tota la informació que necessiten per prendre una decisió o posicionar-se en una qüestió determinada, fins i tot quan no és així. És a dir, que assumeixen que tenen raó encara que estiguin equivocats. Es tracta d'un fenomen que els investigadors han batejat com la "il·lusió d'adequació de la informació".
Així ho esmenta el treball publicat a la revista Plos One i liderat pel professor de la universitat estatunidenca Angus Fletcher, amb els coautors Hunter Gehlbach, psicòleg educatiu de la Facultat d'Educació de la Universitat Johns Hopkins, i Carly Robinson, investigadora principal de la Facultat d'Educació de la Universitat de Stanford. "Hem descobert que, en general, la gent no s'atura a pensar si hi podria haver més informació que els ajudaria a prendre una decisió més informada. Si la gent compta amb algunes dades que semblen coincidir, la majoria les donarà com a vàlides", explica Fletcher.
Per arribar a aquesta conclusió, a l'estudi van participar, en línia, 1.261 nord-americans. Es van dividir en tres grups que van llegir un article sobre una escola fictícia que no tenia prou aigua. El primer va tenir accés a un article que només donava raons per les quals l'escola s'hauria de fusionar amb una altra que tingués prou aigua; l'article d'un segon grup només donava raons per romandre separats i esperar altres solucions; i el tercer va llegir tots els arguments d'una banda i de l'altra.
Els resultats van mostrar que els dos grups que van llegir només la meitat de la informació, sigui només els arguments a favor o en contra de la fusió, ja creien que en tenien prou per prendre una bona decisió. I la majoria optava per seguir les recomanacions de l'article que havien llegit. "Els que només tenien la meitat de la informació en realitat estaven més segurs de la seva decisió de fusionar-se o estar separats que aquells que tenien la història completa", apunta Fletcher.
A més, els participants que tenien la meitat de la informació van augurar que la majoria prendrien la mateixa decisió que ells. Tot i això, l'estudi dona una bona notícia. Alguns dels participants que havien llegit només una part de la història van tenir accés després als arguments de l'altra banda i van estar disposats a canviar d'opinió. Si bé, els investigadors afirmen que això no sempre funciona, especialment en qüestions ideològiques arrelades.
