Mots catalans amb trampa: la llum o el llum, la fi o el fi, la son o el son...?

La llum o el llum? La fi o el fi? La son o el son? Possiblement tothom ha dubtat més d'una vegada a l'hora de decidir quin és el gènere d'aquests substantius. Les interferències del castellà sovint són el principal motiu de les confusions de gènere en català. En són un exemple certs mots masculins que no fem bé perquè ens pensem que són femenins, com ara els afores, un avantatge, el costum, el deute i el compte. O viceversa, paraules femenines que fem en masculí de manera errònia, com ara una anàlisi, una allau, una aroma i la síndrome, entre d'altres.

Tot i això, a vegades obviem que tenim paraules que poden ser tant masculines com femenines. Ara bé, això no vol dir que les puguem fer anar amb el gènere que vulguem. En aquests casos, el significat és el que determina si el mot és masculí o femení. Per tant, en funció del que vulguem expressar, haurem de fer servir el substantiu en un gènere o en un altre encara que s'escrigui igual. Per evitar confusions típiques del dia a dia, a Nació hem fet un recull dels casos més dubtosos.
 

1. la llum / el llum

Sens dubte, és un dels casos que provoquen més confusió de tots els que apareixen en aquesta llista. Avui dia encara hi ha dificultats per saber si hauria de ser la llum o el llum, però el cas és que el mot llum pot ser tant masculí com femení. Ara bé, compte, perquè el significat de la paraula canvia en funció del gènere. Per tant, quina és la diferència? Com bé indica el DIEC, en femení fa referència a "la claror, és a dir, la forma d'energia capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos" —la llum entra per la finestra i la llum natural és millor que l'artificial— i "l'energia elèctrica o l'electricitat" —ens han tallat la llum i el rebut de la llum—. En canvi, en masculí remet a "l'estri o l'aparell que serveix per fer llum" —un llum d'oli, de petroli o de carbur, un llum de cuina, encendre un llum i apagar el llum— i "al dispositiu lluminós situat en un lloc visible de l'exterior d'un vehicle emprat per indicar una posició o una maniobra" —els llums de gàlib d'un camió, el llum de posició i el llum curt—. Per extensió, en masculí també tenim expressions fixades amb un sentit figurat, com ara estar com un llum o ser un llum.

 

2. la fi / el fi

Aquest cas competiria amb l'anterior si ordenéssim la llista de més dubtosos a menys dubtosos. Tal com s'explica a l'Optimot, veiem que la fi i el fi són formes correctes. Tot i això, cal tenir en compte el context a l'hora d'optar per una opció o una altra pel que fa al mot fi. D'una banda, en femení vol dir "punt o moment en què una cosa s'acaba, cessa" —la fi del món, el principi de la fi i al cap i a la fi saben que tenen el mateix caràcter—. De l'altra, en masculí fa referència a "l'objectiu, al terme al qual tendeix una acció" —fer una cosa amb un fi dolent, tot té un fi o un altre i quin fi us proposeu?—. En aquest cas, per extensió també tenim diferents locucions i expressions, com ara al cap i a la fi, a fi de, a la fi i fer la fi d'en Cagaelàstics.
 

3. la son / el son

L'exemple del son i la son tampoc es queda enrere. Com la resta, el substantiu son presenta una sèrie de particularitats, segons el DIEC. Per exemple, en femení significa "ganes de dormir, tenir son" —resistir a la son i no puc suportar aquesta son, necessito dormir—. I en masculí fa referència a "l'acte de dormir, és a dir, a l'estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes" —agafa el son de seguida, he sentit un soroll i he perdut el son de cop ité el son fort. En aquest sentit, també tenim expressions tan conegudes i encara vigents com ara fer perdre la son a algú, fer un son i el darrer son.

 

4. la pudor / el pudor

Malgrat que la diferència entre la pudor i el pudor d'entrada pot semblar més òbvia respecte de la resta, en general presenta certes dificultats. En aquest cas, com bé indica el DIEC, la paraula pudor té significats totalment diferents segons si es fa servir en femení o en masculí, a diferència dels tres exemples anteriors, que tenien certa relació independentment del gènere. Així doncs, en femení vol dir simplement "mala olor" —el pis fa una pudor insuportable a causa de l'incendi—. Per contra, en masculí significa "aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat" —has de respectar el seu pudor: si no li agrada parlar de segons què, no el pressionis i va atemptar contra el pudor quan va fer aquella grolleria—. Així mateix, cal recordar que les coses fan pudor i olor de, i no pas *pudor ni olor a. Com a curiositat, l'Optimot i el DCVB recullen que, pel que fa a la pronúncia, "en general, excepte en els parlars valencians, no es pronuncia la r final del mot pudor quan és femení; en canvi, en tots els dialectes es pronuncia la r final del mot masculí".
 

5. la vall / el vall

L'exemple de la vall i el vall és una mica semblant a l'anterior. És a dir, els significats del substantiu vall són força diferents en funció del gènere. D'una banda, segons el DIEC, en femení fa referència a "la depressió geogràfica allargada i relativament ampla, definida per la convergència de dos vessants i que és recorreguda, o ha estat recorreguda, per un curs d'aigua o una glacera" —una vall submarina, una vall glacial i una vall fluvial—. Per tant, d'aquí també en surten topònims o regions geogràfiques, com ara la vall d'Aran i la vall de l'Ebre. I, de l'altra, segons el DCVB, en masculí remet a "una excavació longitudinal pregona feta en el sòl, especialment la que es fa al voltant d'una fortificació", però també a "una rasa feta per a plantar-hi ceps o colgar-hi fems, un canal estret per on fer passar l'aigua entre els camps per poder regar", un significat que s'ha recollit sobretot a l'Empordà, el Vallès, la Segarra, el Penedès i el Camp de Tarragona.

 

6. la web / el web

Som-hi, encetem el meló: la web o el web? La frontera entre aquestes dues formes és tan fina que costa de diferenciar-les. Primer de tot, cal recordar que el mot web prové de l'anglès i és una simplificació de World Wide Webal, un terme que fa referència al sistema basat en l'ús de l'hipertext, que permet cercar informació a internet, accedir-hi i visualitzar-la. Segons indica el DIEC, en femení és sinònim de "pàgina web i designa el document amb informació codificada compatible amb el sistema de comunicacions de la xarxa internet" —per donar-se d'alta cal clicar al botó que hi ha a la dreta de la web—. En canvi, en masculí equival a "lloc web i fa referència al conjunt de pàgines web que una organització, una empresa o una persona pública posa a disposició dels usuaris" —avui es fa la presentació del nou web de l'empresa—. Tot i això, i tenint en compte la fina línia que separa els dos significats, convé destacar que la forma habitual en català és en masculí, el web.
 

7. la canal / el canal

Segurament la canal i el canal és l'exemple que té més possibles significats, com bé apunta l'Optimot. Així doncs, el mot canal, quan es fa servir en femení ens podem referir a "un conducte fet de terrissa, de zenc destinat a recollir, a portar o a donar pas a l'aigua o a qualsevol altre líquid" —la canal que recull l'aigua del terrat passa per sota el badiu— i a "la part inferior d'una vall estreta que generalment correspon al llit d'un curs d'aigua" —vam pujar la canal sense cap dificultat—. Per contra, en masculí fa referència a "una via navegable excavada a terra per posar en comunicació les aigües de rius, torrents o mars i també a la construcció destinada a derivar l'aigua de rius i torrents amb finalitats de regatge i industrials —el vaixell va embarrancar al canal de Suez i el primer tram del canal Segarra-Garrigues es va inaugurar el 2009—; "al braç de mar entre dues illes o entre una illa i el continent" —Gertrude Ederle va ser la primera dona a travessar nedant el canal de la Mànega—; "al conducte d'un organisme per on circulen substàncies líquides o semilíquides i aire —el pacient té una obstrucció al canal alimentari—, i "al medi a través del qual, en el procés de comunicació, són transmesos els signes" —va fer servir un canal escrit per comunicar la notícia—.

 

8. la còlera / el còlera

Més d'una persona ha caigut a la trampa: sí, el mot còlera també admet els dos gèneres. Per exemple, en femení significa "ira o irritació violenta contra algú que ens ha inferit o creiem que ens ha inferit un insult, una injúria o un dany" —no deixeu que la còlera us domini—. En canvi, en masculí fa referència a la "malaltia infecciosa aguda caracteritzada per vòmits, evacuacions semblants a l'aigua d'arròs, acidosi i rampa muscular" —va agafar el còlera en un país exòtic—, que sovint fem anar en femení de manera errònia. Com a dada curiosa, hi ha un municipi a l'Alt Empordà que es diu Colera, però cal remarcar que va sense accent i amb majúscula inicial.
 

9. una editorial / un editorial

El cas d'una editorial i un editorial no té gaire misteri, però sempre va bé recordar quines són les diferències del substantiu editorial segons el gènere. Com bé indica el DIEC, es fa servir en femení quan es parla de "les empreses dedicades a la selecció, l'edició, la venda i la promoció de llibres, opuscles i material gràfic en general" —hem fundat una editorial o tenia una editorial modesta que publicava llibres de poesia—. En canvi, es recorre al masculí quan es vol fer referència al "gènere del periodisme d'opinió que consisteix en un comentari, sense signatura, que expressa l'opinió de l'empresa editora" —van publicar un editorial punyent a la portada del diari— i també a "l'escrit d'aquest mateix gènere".

 

10. una ordre / un ordre

Per acabar, tenim l'exemple d'un ordre o una ordre, no poc important tampoc. Segons el DIEC, el mot ordre en femení vol dir "manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent" —obeir o desobeir una ordre, no obeeix les ordres del metge i hi ha una ordre d'ingrés que no s'ha comunicat— i, en informació, també és "una instrucció, particularment quan fa referència a les unitats de control perifèriques". En canvi, en masculí té uns quants significats més: "la disposició regular de les coses, l'arranjament, les unes amb relació a les altres" —l'ordre és bàsic per poder cuinar amb tranquil·litat—; "el sistema de regles i lleis inspiradores, aglutinants i conformadores d'una societat" —per millorar les nostres vides hem d'anar en contra de l'ordre establert—; "un grup de persones o de coses que, per alguna circumstància, és considerat com una classe diferent" —els comentaris, siguin de l'ordre que siguin, es faran al final—, i "un grup important d'una classificació, com ara el grup de classificació taxonòmica dels éssers vius situat entre la classe i la família, format per la reunió de famílies afins" —l'ordre dels passeriformes és el més extens dins la classe dels ocells—.