Publicistes i mitjans de comunicació han pactat un decàleg de "bones pràctiques" pel tractament de la imatge corporal de les persones, especialment la de la dona. La periodista Gemma Basté, una de les impulsores, ha detallat que el codi d'autoregulació actua guiat per quatre objectius: recordar que la "diversitat" aporta riquesa, vetllar per la salut, protegir els col·lectius més vulnerables (els menors, sobretot) i exigir rigor i professionalitat en les informacions que aborden malalties com ara l'anorèxia i la bulímia. Paral·lelament s'ha llançat una campanya, fonamentada sobre un anunci televisiu, destinat a "desculpabilitzar" les víctimes d'aquests trastorns i recordar que el 70% es curen. 

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l’autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació

1. Promoure la imatge de models corporals realistes que fomentin la salut.

2. Fomentar la diversitat corporal i el respecte a aquesta com un fet i una riquesa.

3. Evitar promoure la realització de conductes de risc per l'aparició dels trastorns, especialment la promoció de dietes sense informar dels perills per la salut.

4. Promoure estils de vida i hàbits alimentaris saludables, evitant la difusió de falses creences.

5. Promoure el foment de l'autoestima més enllà del físic. 

6. Evitar la projecció/construcció de models associats a l'aparença física.

7. Fomentar estils de vida saludables a la població infantil i evitar missatges contraris en horaris restringits com a prevenció dels trastorns de la conducta alimentària i l’obesitat.

8. Protegir especialment la població adolescent: Col·lectiu més predisposat a sentir-se insatisfet amb el físic i incorporar conductes de risc.

9. Promoure missatges i continguts sobre les dones no focalitzats en l’aparença física.

10. Mostrar sensibilitat i rigor en l’acostament als trastorns de la conducta alimentària com a malaltia.

Tots els malalts, o malaltes -el 90% són dones-, tenen en comú que pateixen una baixa autoestima relacionada amb un rebuig cap a una part o la totalitat del seu cos. Si en aquestes condicions, es pren la decisió de començar una dieta restrictiva d'aliments, sense el suport d'un metge, és "molt possible" que s'acabi desencadenant un d'aquests trastorns. Es calcula que un 11% dels adolescents corren risc de patir un d'aquests trastorns.