El ciberassetjament no només afecta la persona que el rep, sinó que també té impacte en tot el seu entorn. A diferència del bullying convencional als centres educatius, l'assetjament a internet no té límits, ni de possibles agressors ni d'horaris. La psicòloga Eli Soler, especialitzada en infants i adolescents, detalla la importància de fer tasca preventiva contra el ciberbullying, a l'escola i a casa, per evitar un augment de casos amplificat per l'ús de les xarxes socials.

[noticiadiari]2/242180[/noticiadiari]
- Des d'on li arriben els casos de ciberassetjament?

- Normalment, venen perquè la família ha detectat que hi ha alguna cosa en l'àmbit emocional i porten al seu fill o filla adolescent sense ser conscients que és el que realment està passant. També es dona el cas d'adolescents que expliquen a casa què els passa i la família el convida a buscar ajuda psicològica.

- Els centres educatius s'hi impliquen?

- El problema és que el ciberassetjament passa fora de l'horari escolar i no és responsabilitat seva. El centre no pot fer incidència en el comportament o la conducta dels adolescents fora d'horari escolar. Aleshores, no és que se'n rentin les mans, sinó que realment queda fora de la seva jurisdicció. I això desespera les famílies, ja que ells tampoc poden incidir en la conducta dels companys de classe. Les xarxes queden en una mena d'impunitat total. Quan l'assetjament passa al centre escolar és molt més fàcil incidir i que hi hagi una conseqüència, però quan passa a les xarxes és una ciutat sense llei. I l'assetjament que rep el noi o noia adolescent genera un impacte emocional greu. Perquè, a més, si reben assetjament al centre escolar, quan s'acaben les classes tenen una certa tranquil·litat, però en el cas de les xarxes socials, l'assetjament és 24 hores cada dia. No poden desconnectar i és molt dur. He vist casos en què s'han traspassat línies vermelles i no hi ha hagut cap conseqüència legal.

- Hi ha manca de col·laboració per part de la justícia?

- Sí que s'està treballant i el primer que et diuen és que no esborris res, que guardis captures de tot, que no entris en els atacs... El problema, sobretot en adolescents, és que parlem de menors d'edats. Els victimaris també són menors d'edat i és molt més difús. Quan hi ha casos de grooming o assetjament amb majors d'edat implicats, la llei és molt més ferma. Però quan hi ha menors d'edat, sovint amb delictes lleus (perquè no hi ha una amenaça gran, sinó que s'està faltant al respecte), òbviament que és greu i que té impacte emocional, però la conseqüència no és la mateixa. Això també genera molta sensació de desprotecció a la víctima i molta impotència a les famílies. La clau no és posar unes sancions molt més altes, sinó fer molta tasca preventiva des del vessant educatiu perquè el que passa a les xarxes és important.

- El centre educatiu no es responsabilitza dels casos de ciberassetjament, però sí que pot actuar fent aquesta tasca preventiva a les aules. S'està fent bé?

- Tota aquesta tasca d'educar en uns valors de la vida, en l'àmbit del respecte i les relacions, no es fa prou. S'hauria de fer a totes les edats, a totes les etapes educatives. Una educació d'empatia, d'assertivitat, d'habilitats socials, tant presencials com online, perquè els menors es relacionen molt en els dos àmbits. Si dediquéssim molt temps a aquesta tasca preventiva i educativa resoldríem després molts problemes vinculats a relacions abusives, bullying, violència, etc. No s'hi dedica prou estona. Fer una xerrada a l'any potser no té l'impacte que ha de tenir. També és cert que els centres educatius estan pressionats per un currículum, han de complir unes notes..., i es dedica més a això que a les altres coses. També part d'aquesta feina educativa l'haurien de tenir les famílies, però no totes tenen les eines, l'estratègia o la voluntat. I cal tenir en compte que quan els victimaris són menors d'edat és que alguna cosa està passant i que no s'incideix prou.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nNN_tFOLmy8[/youtube]

- Tot i que l'agressor rebi un càstig, emocionalment l'afectació de la víctima es manté. Es pot arribar a reparar?

- Malauradament, alguns nois que he acompanyat s'han hagut de canviar de centre educatiu perquè l'assetjament no parava. Tot i que els centres tenen la figura d'un vetllador i activen el seu protocol, l'horari escolar és molt limitat i el que passa a les xarxes queda al marge de la llei escolar. L'impacte que tenen aquests atacs contra l'autoestima, ridiculitzacions, és molt gran, sobretot perquè els menors estan encara definint-se. I això també té molt a veure amb la manera que té la societat de percebre-ho tot com un problema personal i no col·lectiu. Darrerament, algunes influencers reconegudes han explicat com viuen quan tenen haters que els insulten i penso que està bé que persones que són influents es facin ressò d'això. Que mostrin que el que passa a les xarxes és important, que la llibertat d'expressió no pot anar mai per sobre d'un mínim de respecte i de convivència. Potser té més poder que influencers facin més campanya en aquest tema que no pas els docents o les famílies. Però clarament s'haurien de posar més mitjans educatius.