Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) conclou que no garantir l’atenció sanitària en la llengua dels pacients pot afectar la precisió dels diagnòstics, la confiança entre metge i pacient i la qualitat assistencial. La investigació alerta que la discordança lingüística no només perjudica persones migrades que no dominen les llengües del país d’acollida, sinó també pacients autòctons que tenen com a llengua habitual una llengua minoritària o minoritzada, encara que siguin bilingües.
Aquestes primeres conclusions s’emmarquen en una recerca més àmplia que analitzarà quin impacte té l’ús del castellà en l’atenció de pacients catalanoparlants als centres sanitaris de Catalunya. Com a pas previ, però, els investigadors han revisat l'afectació de la discordança lingüística en altres països i territoris amb parlants autòctons de llengües minoritàries o minoritzades, i els resultats han conclòs que la discordança lingüística pot tenir conseqüències greus en l’àmbit mèdic.
L'estudi L'atenció sanitària amb discordança lingüística: un estat de la qüestió des de i per a la catalanofòbia ha estat publicat a la Revista de Llengua i Dret de la universitat i elaborat per la investigadora Joana Pena-Tarradellas. L'informe inclou una revisió bibliogràfica d’un centenar d’estudis internacionals de diferents disciplines sobre l’impacte de la llengua en l’atenció sanitària als Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Finlàndia o Euskadi.
En el cas de persones que no dominen la llengua majoritària, pot derivar en diagnòstics erronis, menys adherència als tractaments o un excés de proves mèdiques. Una de les principals conclusions de l’estudi és que aquestes dificultats no només afecten els migrants, sinó que també perjudiquen els ciutadans autòctons catalanoparlants.
Infants i gent gran, els més vulnerables
Les investigacions conclouen que la capacitat d’expressar-se en una segona llengua disminueix especialment en situacions d’estrès, vulnerabilitat, por o dolor intens, ja que, segons l'estudi, utilitzar una llengua diferent de la pròpia suposa un esforç mental afegit i pot invisibilitzar matisos importants per arribar a un diagnòstic precís. Això s’ha detectat, per exemple, en estudis amb parlants de gal·lès al Regne Unit, de francès en zones anglòfones del Canadà, de suec a Finlàndia o de basc a Euskadi.
L’estudi també assenyala que els infants i la gent gran són els col·lectius més vulnerables als riscos de la discordança lingüística. El deteriorament cognitiu dels més grans pot reduir les competències en una segona llengua i dificultar encara més la comunicació amb el personal sanitari. I els infants, especialment els més petits, depenen de la llengua materna per descriure els símptomes amb precisió.
Menys confiança en el metge
A més de les conseqüències mèdiques, l’estudi també apunta a l’impacte emocional i identitari de no poder utilitzar la llengua pròpia en l’àmbit sanitari. La investigació assenyala que alguns pacients se senten menystinguts pel sistema de salut quan no poden expressar-se en la seva llengua habitual, una situació que deteriora la relació de confiança amb el metge i afectar el benestar emocional dels malalts.
