Probablement el joc d’identitats ocultes més antic és El Joc de l’Assassí. Bàsicament, sèieu tots en rotllana i un dels jugadors era designat secretament Assassí (repartint cartes o algú aliè al joc li indicava al jugador triat mentre els altres tenien els ulls tancats). Llavors, l’Assassí havia d’anar eliminant a la resta de jugadors aclucant-los l’ull i aquests havien d’intentar descobrir qui era l’Assassí.

“Saboteur” és un joc de cartes amb el qual recuperareu aquest esperit, però vestit amb una història molt més divertida i agradable que anar matant a la resta de jugadors.

Què fareu?

A “Saboteur” us convertireu en uns simpàtics nans que de bon matí prendreu els vostres pics i fanalets, us muntareu en una vagoneta i us endinsareu a la mina per trobar la preuada veta d’or. Malauradament, no tots sereu igual de simpàtics. Hi haurà alguns “companys” que per la raó que sigui no volen que trobeu l’or i us posaran tots els pals a les rodes possibles per evitar-ho.

A la taula posareu una carta que marca l’inici de la mina i a una certa distància, tres cartes de veta de cara avall, sense mirar-les; només una d’elles té l’or! La partida comença i anireu jugant una carta de la mà i en prendreu una de nova de la pila. Hi ha dos tipus de cartes: les de mina i les especials. Les de mina tenen túnels i les jugareu a la taula, formant el recorregut que excaveu a les entranyes de la muntanya, acostant-vos a les vetes. Quan arribeu a una d’elles podreu mirar si és la d’or.

Si sou uns “simpàtics” nans heu d’aconseguir arribar-hi i rebreu peces d’or de recompensa. Ara bé, si no sou tan “simpàtics” fareu servir aquestes cartes per desviar les excavacions lluny de les vetes... i us guanyareu l’odi dels altres bons nans. A les cartes especials hi trobareu altres opcions diferents a construir la mina: donar un cop d’ull a una de les cartes de veta, trencar-li el pic a un altre nan, etcètera.

Quina gràcia té?

La gràcia està en tot allò que passa al voltant de la taula i que no surt a les regles. Començada la partida, de seguida saltaran les acusacions de ser nans dolents, us defensareu dient que no podíeu fer altra cosa, li trencareu el pic a un altre nan perquè sospiteu d’ell o intentareu convèncer als altres que la carta de veta que acabeu de mirar és la d’or. Però el fet més increïble és quan jugueu una nova partida, tot i que es torna a començar de zero, seguireu desconfiant d’aquells que us han traït a la partida anterior.

Aquesta és la meravella de les partides de “Saboteur”. Deixeu-vos portar per la màgia de parlar, cridar, riure i sospitar constantment. Si al final de la partida teniu més pepites d’or que ningú haureu triomfat, i si no és el cas però heu rigut desbocadament, hi haureu guanyat tots.

“Saboteur” es publicà el 2004 i ràpidament es convertí en un èxit de vendes. El 2011 va aparèixer una expansió que incorporava encara més cartes i estratègies (altres nans, portes a la mina, ...). Afortunadament la versió que podem trobar a les botigues inclou el joc bàsic i l’expansió, així que si us endinseu en el món de “Saboteur” teniu diversió per a moltes partides.

Nom del joc: Saboteur
Autor: Frederick Moyersoen
Editorial: Mercurio Distribuciones
Nombre de jugadors: 2-12
Temps de joc: 30 minuts
Edat: A partir de 8 anys

Toni Serradesanferm
Autor de jocs de taula i membre del grup d’assessorament de jocs de taula Santa Clara.