El 90,1% dels joves extutelats de Catalunya estudien o treballen i el 23,1% compagina totes dues tasques, una dada que s'ha duplicat en la darrera dècada. D’aquests 9 de cada 10, el 45,7% exclusivament estudia i el 21,3% treballa, i tan sols el 9,9% no fa cap d’aquestes activitats. Així ho constaten els resultats de l’enquesta publicada per la Xarxa d’Entitats per l’Emancipació Juvenil (FEPA), feta a partir de les respostes de 2.846 joves d’entre 16 i 25 anys que es troben en situació de vulnerabilitat i que participen de programes de suport a l’emancipació a Catalunya. "Aquestes dades reflecteixen la seva determinació i aspiració de progrés, però també l'obligació de sostenir una emancipació accelerada i sense una xarxa de suport consolidada, així com la necessitat de generar ingressos per cobrir formació, habitatge i necessitats bàsiques", explica el director de FEPA, Jordi Sàlvia.
Les dades mostren un augment continuat del percentatge de joves tutelats o extutelats que compaginen feina i estudis. El 23,1% del 2024 és la xifra rècord, i suposa un augment de 17,5 punts percentuals en comparació amb el 2017 (5,6%). Les dades de la mostra total, que inclou 75 entitats que tenen presència a 12 comunitats autònomes, són molt positives. Si comparem els resultats dels joves tutelats o extutelats que combinen estudis i feina, Catalunya se situa gairebé set punts per sobre de la mitjana de l'Estat, que és del 16,3%. La FEPA celebra aquest augment i augura que en un futur es “podran garantir millores en les condicions laborals i contractuals”. Així i tot, també exposa l’existència d’una problemàtica en relació amb el “jovent sobrequalificat” que no pot accedir a sortides professionals associades a la seva formació.
Què estudien els joves tutelats i extutelats?
Els resultats de l’informe revelen que 1 de cada 3 joves estudia una formació no reglada o un Grau de Formació Professional C, i 1 de cada 2 joves cursa un Cicle Formatiu. Un 24,69% d’aquests joves estudien un grau bàsic, el 20,45% un grau mitjà i el 6,6% estan inscrits a un cicle formatiu de grau superior. Per altra banda, el 3,36% dels enquestats estudia a la universitat, xifra que millora en comparació al 2023, que era del 2,47%.
Les dades revelen una priorització dels estudis formatius orientats a sortides professionals, en especial entre el jovent d’origen extracomunitari de gènere masculí. De fet, en comparació amb les dades del 2023, els Estudis Secundaris Obligatoris deixen de ser el nivell més representatiu, i són els Certificats de Qualificació Professional -formacions no reglades- els que guanyen pes.
Si desgranem els resultats, s’observa que aquesta formació no reglada està representada majoritàriament per joves de gènere masculí d’origen extracomunitari. En canvi, als Cicles Formatius de Grau Superior i estudis universitaris, el nombre d’estudiants de gènere femení és el que predomina, amb les noies d’origen nacional superant les d’origen extracomunitari.
La precarietat de l'habitatge i les condicions salarials
L’informe mostra la problemàtica situació residencial a la qual fan front els joves extutelats. El 62,31% dels enquestats tenen un sostre gràcies als recursos d’habitatge facilitats per diferents entitats i el 23,59% paga un lloguer d’habitació. La xifra de joves extutelats que viu en un habitatge ocupat és, tan sols, de l'1,7%, i el 0,7% es troba en situació de carrer.
Tot i aquesta dada, la FEPA avisa del perill del sensellarisme, i cita l’informe de la Fundació Arrels, ‘Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar’, per alertar de l'augment de joves sense llar a Barcelona i al conjunt de Catalunya. Aquest estudi, amb dades de 2023, mostra que almenys el 34% de les persones joves de 18 a 29 anys que viuen al carrer a Barcelona havien passat per un centre de menors.
A Catalunya el jovent extutelat pot accedir a una cobertura d’habitatge socioeducatiu de 778,49€ fins als 21 anys durant 12 mesos si la persona ha estat menys d’un any en el sistema de protecció, o fins als 23 si ha estat tutelada més d’un any. “Aquesta emancipació forçada i precoç comporta riscos importants", explica Sàlvia, "I si no se l’acompanya de manera individualitzada i, com a mínim, fins als 25 anys, es pot transformar en una situació de vulnerabilitat crònica”, afegeix.
La subsistència econòmica dels enquestats és, també, una problemàtica important. Les dades mostren que el 36,44% dels joves depenen dels ajuts econòmics de les entitats, el 30,24% prové dels ingressos laborals i el 24,32% de les prestacions específiques dedicades als joves extutelats. La FEPA cataloga de “precàries” les condicions de vida de la joventut assalariada.
L’informe revela que 1 de cada 2 persones que compagina estudis i feina, té la feina com a principal font d’ingressos; en canvi, 4 de cada 10 dels joves que treballen no tenen la feina com a benefici econòmic principal. L’estudi defensa que aquesta situació deriva del “sistema productiu associat a treballs de durada determinada”, i les xifres del 2024 constaten aquesta visió, ja que el 58,3% dels contractes a Catalunya van ser temporals, augmentant un 5,6% la contractació associada a les circumstàncies de la producció.
El perfil dels joves enquestats
La FEPA exposa que la mostra majoritària dels enquestats -un 54,94%- està representada pels joves de gènere masculí d’origen estranger d’entre 18 i 21 anys. El perfil d’aquestes persones migrades també és molt marcat: 1 de cada 2 joves prové del Regne del Marroc i 2 de cada 10 de la República de Gàmbia. Del total de joves migrats, 9 de cada 10, van dur el procés migratori en solitari, sense referents familiars, i el 95,3% de la joventut migrada vol establir el seu projecte de vida a Catalunya.
La FEPA, clau per ajudar als joves tutelats i extutelats
La FEPA conclou que els joves tutelats i extutelats han de fer front a una situació límit que barreja la dificultat de quatre factors clau: el benestar emocional, la dificultat de mantenir uns ingressos econòmics, la fragilitat davant l’emergència de l'habitatge i els nivells educatius i formatius. En aquest sentit, l’estudi evidencia que el suport de les entitats federades a la FEPA és bàsic per ajudar als joves tutelats i extutelats; el 62% del total de la mostra està vinculada a programes d’habitatge i el 31% participa en projectes d’inserció laboral. Sàlvia defensa que aquestes dades posen en risc la continuïtat d'un projecte autònom dels joves extutelats, ja que depenen de suports econòmics externs per "garantir les seves necessitats bàsiques".
La FEPA, que cataloga l’enquesta com una “eina d'incidència política”, conclou que els resultats mostren la necessitat d'avançar cap a “un model més just i homogeni en l'acompanyament a l'emancipació d'adolescents i joves extutelats”. D’afegit, remarca la importància de garantir els drets humans dels joves i una igualtat d’oportunitats efectives a través de l’acompanyament personal i acadèmic al jovent tutelat i extutelat.
