El nou índex de referència per a l'actualització dels lloguers se situa al 2,2% el mes de novembre a l'Estat, segons ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dijous. L'indicador és d'obligat compliment, així que marca el límit que pot pujar un lloguer que s'hagi d'actualitzar.
Es tracta d'una de les disposicions de la llei estatal d'habitatge del 2023, que busca amb aquesta mesura "evitar increments desproporcionats" als arrendaments. L'índex es publicarà cada mes, el mateix dia que es fan públiques les dades definitives de l'IPC del mes anterior. De fet, la xifra va lligada a les dades de la inflació, ja que serà el valor mínim entre la variació anual de l'IPC, la de l'IPC subjacent i la taxa de variació anual mitjana ajustada de l'IPC i del subjacent.
La nova norma substitueix l'anterior, que marcava als contractes l'IPC com a revisió anual màxima d'un arrendament, i afecta a tots els lloguers de l'Estat, ja siguin en zones tensionades o no. La disposició legal estableix que quan s'hagi de fer l'actualització anual de la renda, s'ha d'agafar com a topall el valor més recent del nou índex. El 12 de gener es publicaran tant les dades definitives de la inflació per al mes de desembre, com la nova xifra de l'índex de referència dels arrendaments d'habitatge per al mateix mes.
L'habitatge va a l'alça com a preocupació de la ciutadania. Abans de l'estiu, per als barcelonins ja era el segon problema, però llavors el situaven el 16,6% dels enquestats i ara s'ha enfilat a un 28,8%, i això suposa una crescuda de més de 12 punts, segons les últimes dades del Baròmetre de Barcelona. En un altre apartat de l'enquesta, el 94,3% dels enquestats reconeix que la capital té un problema amb l'habitatge. "Això requereix acords importants per part de totes les forces polítiques", ha dit en roda de premsa el tinent socialista Jordi Valls durant la presentació del baròmetre a l'Ajuntament.
En un altre punt, els entrevistats valoraven la utilitat d'un seguit de mesures per millorar la problemàtica. La promoció d'habitatge públic és la mesura que obtenia un major suport (8), seguit de la limitació dels habitatges d'ús turístic (7,6) o regular els preus del lloguer (7,4). La creació d’ajudes o subvencions per facilitar l’emancipació dels joves obté una valoració d’un 6,9 mentre que les ajudes als grups econòmicament vulnerables té un 6,5. Hi ha més escepticisme pel que fa a l’acció del sector privat a l’hora de posar remei al problema de l’habitatge, afavorint la construcció i la rehabilitació de pisos, una mesura que obté una nota de 6,1.