El filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit ha mort aquest diumenge als 94 anys. Nascut a Barcelona el 30 de maig del 1920, Badia i Margarit va desenvolupar una tasca fonamental en la investigació de la llengua catalana, especialment en el camp de la lingüística històrica. Va ser catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de gramàtica històrica catalana a la Universitat de Barcelona (UB) fins a la seva jubilació l'any 1986. També va ser rector de la UB del 1978 al 1986. També va presidir la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans entre els anys 1989 i 1995. Especialitzat en geografia lingüística, va començar a treballar l'atles lingüístic del domini català.
De la seva producció bibliogràfica en destaquen treballs de lingüística estructural i història de la lingüística, com per exemple 'Llengua i cultura als Països Catalans' (1964), 'La llengua dels barcelonins' (1969) i 'Gramática histórica catalana' (1951; publicada en català l'any 1981), així com 'Gramàtica Catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica' (1995).
Badia i Margarit era Doctor honoris causa a les universitats d'Illinois a Salzburg, i el 2011 va ser distingit amb la Medalla d'Or de la Generalitat per "la seva trajectòria en l'àmbit de la lingüística i per haver contribuït a prestigiar des d'una activitat acadèmica influent la llengua i la cultura catalanes al món".
