Objectiu: evitar el confinament

Catalunya conté la respiració davant l'inici de la segona onada de la pandèmia del coronavirus. El fantasma del confinament domiciliari decretat a correcuita el març davant la imprevista i devastadora crisi sanitària torna a sobrevolar sobre la ciutadania en un context de fort increment del risc de contagi, del volum de noves infeccions i de les hospitalitzacions. Amb el temor de reviure el malson de fa mig any i de quedar abocats a un altre col·lapse sanitari, el Govern de la Generalitat s'ha conjurat per intentar frenar en sec l'ascens de la corba. La consigna és clara: una acció llampec per reduir la interacció social i la mobilitat de forma immediata durant un període inicial de 15 dies.  

Bars i restaurants tancats, res de reunions amb amics i familiars, desplaçaments mínims, i aforament limitat a comerços, gimnasos, cinemes i teatres. Les dràstiques restriccions aprovades aquest dimecres i que entraran en vigor la nit de dijous a divendres busquen anticipar-se i evitar el pitjor dels escenaris a les portes dels mesos més complexos. S'han pres tot assumint el seu impacte econòmic i les inconcrecions dels ajuts per pal·liar-lo, el xoc amb els sectors afectats, especialment el de l'hostaleria i el de la cultura, i el cost social que impliquen unes mesures impopulars. "Cal actuar avui per evitar un confinament total en les properes setmanes", ha advertit Pere Aragonès, al capdavant d'un Govern en funcions que esgota els darrers mesos de la legislatura al volant de la turbulenta gestió de la pandèmia.

La Generalitat, que ha criticat durament com el govern espanyol va pilotar la primera onada i que ha assenyalat la Comunitat de Madrid com a exemple de mala gestió, afronta ara la prova del cotó. El tràgic balanç de víctimes acumulat, el sistema sanitari a la corda fluixa durant el pic, la intervenció tardana, el desconfinament amb presses i els dèficits del propi Govern a l'hora de combatre els rebrots a principis de l'estiu sense un sistema de rastreig prou sòlid són alguns dels elements de l'historial acumulat que han pesat a l'hora de dissenyar una resposta que busca esquivar errors ja experimentats.

Es torna a posar en evidència la maquiavèl·lica balança entre salut i economia que han de tenir en compte les administracions per decidir, enmig d'una crisi que encara no ha tocat fons. "Ja vam perdre massa vides i ens hem d'anticipar", ha insistit el vicepresident amb funcions de president, Per Aragonès, que ha admès ser conscient de les conseqüències de les "doloroses" restriccions adoptades.
 
En aquest sentit, Catalunya assumeix decisions que fins ara no s'han impulsat en cap altre territori a l'Estat i està a expenses de l'aval de la justícia per implementar-les. El gremi de l'hostaleria, un dels més afectats durant la pandèmia, ja està en peu de guerra i pensa portar el tancament de bars i restaurants als tribunals. La patronal avisa que la nova restricció pot ser l'estocada final per a molts negocis. Tot i això, es tracta d'espais en què els ciutadans interactuen a curta distància i sense mascareta, acció que contribueix a propagar el virus. Per mantenir-los clausurats durant el temps previst, el Govern està disposat a sol·licitar, si cal, l'estat d'alarma. En tot cas, en la roda de premsa extraordinària celebrada per anunciar el paquet de restriccions, l'executiu ha insistit que totes les mesures estan "plenament justificades".

El que no ha quedat tan clar és si els ajuts anunciats per pal·liar l'impacte del tancament de l'hostaleria, que s'haurà de limitar a les comandes per emportar i a domicili, arribaran de forma immediata. En l'aire queda quant es trigarà en posar en marxa línies d'ajut directe als establiments de restauració amb menor facturació, amb una dotació inicial de 40 milions d'euros, i si la línia extraordinària de l'Institut Català de Finances (ICF) per cobrir necessitats de liquiditat a curt termini a partir dels 12.000 euros estarà activa quan entrin en vigor les restriccions. També si estarà enllestida la modificació del Codi Civil per permetre la reducció automàtica de lloguers en cas de tancament d'activitat per la pandèmia tenint present que s'ha de fer front a les mensualitats de l'octubre.

En aquesta línia s'ha expressat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que si bé ha avalat el pla de restriccions aprovat a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, ha reclamat al Govern que concreti les mesures. També l'àmbit de la cultura ha encaixat amb resignació la limitació d'aforaments al 50% ara que havien aconseguit que fos del 70% i ha posat sobre la taula la urgència de més recursos per sostenir el sector.  

El paquet d'actuacions per intentar aplanar la corba de contagis inclou també el teletreball. Tot i això, més enllà de la recomanació, l'executiu no ha detallat com incentivar-lo ni com es desplegarà "l'acompanyament" a les empreses expressat a principis de setmana. També sembla que ha caigut en l'oblit la promesa de garantir un permís retribuït a les famílies que hagin de tenir cura dels fills a casa. Ni la Moncloa ho ha impulsat ni la Generalitat ha buscat una alternativa malgrat la promesa de Quim Torra abans de la seva inhabilitació. 

El pla de contingència davant la segona onada del coronavirus té aspectes correctius respecte l'experiència anterior, com el de considerar una prioritat mantenir les escoles obertes, però topa també amb l'evident complexitat que suposa apel·lar a la responsabilitat de la ciutadania. Més enllà de bars i restaurants, el Govern ha ordenat el tancament de parcs d'atraccions, cases de joc i bingos, així com els serveis que, a excepció de les perruqueries, suposen un contacte físic amb els clients. A més, no es faran ni fires ni congressos ni festes majors, se suspenen les competicions esportives no professionals i els parcs infantils tancaran a les vuit del vespre.

La complexitat del compliment als domicilis

Però hi ha una esfera a la qual difícilment arriba l'administració: què passa a l'interior de cada domicili i als nuclis familiars, focus de més de la meitat dels brots. El Govern ha reclamat un "esforç col·lectiu de país" i limitar la interacció a la bombolla de convivència. El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha detallat fins i tot un règim sancionador "dissuasori" de multes d'entre 300 i 6.000 euros en cas de particulars que siguin denunciats per fer trobades. I la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha situat com a incentiu de compliment de les mesures poder tenir un Nadal en família i fructífer per al comerç. El que no té capacitat per fer la Generalitat amb l'actual paraigua legal és impedir els desplaçaments a segones residències.  

A l'espera de l'aval judicial, el Govern espera que les mesures siguin vigents la mateixa setmana en què metges de l'atenció primària -estadi de la sanitat que en aquests moments dedica un 25% de la seva activitat a la pandèmia- continuen en vaga per reclamar més recursos i personal. Des de Salut, la consellera Alba Vergés ha volgut deixar clar que l'escenari no és el mateix que al març, però tampoc el de tres setmanes enrere. Ha advertit que la segona onada comença a picar a les portes de les residències -hi ha 61 centres amb brots-, que la pressió sobre la sanitat comença a créixer amb 12.000 nous casos a la setmana i que hi ha més d'un miler d'ingressats i 189 a l'UCI. L'objectiu és actuar ara per evitar reviure un altre malson de la mateixa magnitud.