Olga Arnau (Vilanova i la Geltrú, 1966) és alcaldessa de Vilanova i la Geltrú des del 2019 i des d'aleshores també exerceix de presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya. A l'Ajuntament lidera des de les files d'ERC un govern municipal compartit amb Junts i la CUP. La definició urbanística de la ciutat i els seus usos és el principal repte que haurà d'abordar durant la segona part del mandat.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=C3xSiSbsDkQ[/youtube]
Més enllà de Vilanova, Arnau reivindica la col·laboració entre municipis per fer front a les conseqüències de la crisi provocada per la pandèmia. Un treball conjunt que també ha de tenir en compte els municipis de l'arc metropolità.

Arnau, per exemple, lamenta que Barcelona no ha considerat prou els efectes que el veto als cotxes contaminants tenen per als veïns de pobles i ciutats de l'entorn de la capital.

- Com encara la segona meitat d’un mandat marcat per l’esclat de la pandèmia? Com ha reaccionat Vilanova i la Geltrú? 

- El pla d'actuació municipal continua vigent. Ara haurem de passar el sedàs i veure què no es pot fer. Estem sorpresos perquè veiem que anem per sobre del 55% d'execució malgrat el context de pandèmia. El pla preveia actuacions molt concretes però també tenia una mirada al futur. Si vols transformar un municipi, no ho fas en quatre anys. La pandèmia ens ha modificat, sobretot, la part econòmica. Tot i això hem pogut fer un pressupost per al 2021 amb vuit milions d'inversions després de 10 anys sense haver-n'hi.

- Quins són els efectes principals que ha tingut la Covid-19 en els veïns de Vilanova i quins pedaços hi ha pogut posar l'Ajuntament?

- Les persones han estat la prioritat absoluta. A l'abril del 2020 vam començar a elaborar un pla de xoc immediat per oferir ajudes i vam frenar la recaptació de tributs d'activitats econòmiques afectades. En total vam haver de treure tres milions d'euros de les previsions d'ingressos del pressupost. També vam fer de salvavides a les entitats. Alguns dels efectes principals han estat sobre el treball, amb veïns afectats per ERTO sense cobrar. També hem notat un increment d'usuaris als menjadors socials. En teníem 100 i ara atenem 800 famílies. A més del pla de xoc, ara acabem de presentar el Pla de Reactivació Social i Econòmica i l'hem compartit amb els agents, polítics i econòmics perquè facin les seves aportacions. El pla anirà molt més enllà del nostre mandat, és un pla de futur.

[blockquote]"A Vilanova hem de veure si fem una ciutat creixent o decreixent"[/blockquote]
- L’Ajuntament ha començat a treballar un nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Quin tipus de ciutat ha de ser Vilanova? La principal pregunta a respondre és si el municipi ha de créixer més o no?

- L'inici del procés participatiu estava previst per al cap de setmana que es va ordenar el confinament i el vam haver de posposar. Ara ho hem reactivat i estem pendents de la llei territorial i els canvis que pugui suposar en l'àmbit urbanístic. Hem de veure si fem una ciutat creixent o decreixent. Hem d'aprofitar per tenir-ho tot previst i anar per davant de les necessitats que puguin sorgir. Ha de ser un pla de futur. Per exemple, potser ara es detecta una necessitat d'espai per a usos industrials dedicats a indústries netes. Pel que fa als usos habitacionals, potser s'han d'omplir abans els espais ja desenvolupats, abans de generar-ne de nous. Si no, desestructurarem el municipi i hem de tenir un desenvolupament endreçat.
 
- Decisions com aquestes arriben en un moment en què el govern municipal està debilitat. L'assemblea de la CUP va arribar a plantejar la possibilitat de trencar el pacte de govern. En quina situació deixaria això el seu executiu?

- L'assemblea de la CUP va decidir provocar canvis. Es va parlar i ells tenen una altra assemblea al juliol. Hem parlat possibles canvis però això no vol dir que hi hagi un trencament de govern, ni molt menys. L'equip de govern és sòlid i fort. Ara parlàvem del POUM, i és un exemple de política de ciutat. Això no va de moviments que pugui haver-hi dins d'un partit o d'un altre, sinó de consensos i que qui estigui al capdavant tingui capacitat i voluntat de tirar-los endavant. Les diferències de vegades hi són fins i tot dins del mateix color polític. Però tenim capacitat de debatre, parlar i consensuar, i veure quines són les coses més ideològiques i quines les de necessitat del municipi. Si posem per davant el municipi i les persones, és fàcil posar-se d'acord. - Entre les exigències de la CUP hi havia restringir cotxes a entorns com les escoles, concretar acords en matèria d’habitatge i que les associacions no lucratives o d’economia social estiguin exemptes de taxes municipals. Són qüestions de municipi o ideològiques?

- Totes elles són accions marcades al pla d'actuació municipal. Hem de veure com està el seu índex d'assoliment, però vam marcar un horitzó de quatre anys i totes estan per sobre del 50%. Això vol dir que s'hi està treballant, tot i que de vegades no es visualitza en la immediatesa. Hem d'entendre que l'administració no és ràpida. Té el seu procés i fins que no està tot lligat no es tira endavant. En polítiques d'habitatge s'han fet passes endavant, però no vol dir que siguin les que l'assemblea [de la CUP] va portar. Potser l'assemblea vol ja un llistat de pisos buits de grans tenidors i les sancions corresponents.

[blockquote]"Les diferències de vegades hi són fins i tot dins del mateix color polític. Si posem per davant el municipi i les persones, és fàcil posar-se d'acord"[/blockquote]
- L’accés a l’habitatge és una de les qüestions que li preocupa més com a alcaldessa? Vilanova pateix les conseqüències de l’increment de preus a Barcelona?

- Absolutament, sí. A nivell municipal no tenim capacitat d'intervenir, perquè tampoc tenim un parc d'habitatge públic prou dotat. El que hem de fer és revertir la situació. A la Federació de Municipis de Catalunya tenim projectes de promocions d'habitatge de lloguer públic amb condicions accessibles per a la gent jove, la gent gran i els col·lectius més vulnerables, que són els que tenen més problemes a l'hora de tenir accés a un habitatge. On no arriba l'administració local, es poden signar convenis amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Els municipis no podem amb tot. Aquest és el gran problema, que potser hem de donar resposta a moltes coses que no haurien de ser competències pròpies. Està bé que hi treballem plegats perquè som els que tenim el coneixement de les necessitats reals a cada població, però això no vol dir que tinguem els recursos necessaris per donar-hi sortida.

- Tenen massa competències els ajuntaments en alguns àmbits? Per exemple, amb les energies renovables la Generalitat no pot tenir una mirada global perquè els ajuntaments exerceixen les seves competències.

- L'aire no té fronteres i això vol dir que hi ha d'haver un paraigua per a tothom. Jo puc estar fent unes actuacions mediambientals perfectes per al municipi, però potser estic enganxat a un altre que no està fent el mateix. 
 
- La mirada hauria de ser més nacional o comarcal que no pas local?

- Exacte. A Vilanova, pràcticament estem enganxats al nucli de Roquetes, que pertany a Sant Pere de Ribes. Només tenim una ronda al mig que ens separa i tot el que puguem tenir en aquell tram industrial ho hem de treballar conjuntament. Si en una banda es fan unes polítiques i uns controls i a l'altra no, no tindran cap resultat positiu per cap dels dos municipis. S'ha de treballar a nivell de territori.

- El pla per a la reactivació econòmica ha de tenir aquesta mirada conjunta? Quin paper hi ha de tenir el turisme?

- Ha d'incloure el turisme. Vilanova ha de recuperar la seva part industrial però té un tipus de turisme considerat familiar i tenim al costat Sitges, amb un tipus completament diferent. Això no vol dir que no puguem treballar plegats. Quan treballem conjuntament surten millors actuacions a tot el territori. Nosaltres no tenim estructures hoteleres per atendre qualsevol altre tipus de turisme, però per què no ens podem focalitzar cap al turisme de gent gran? O el turisme esportiu a les platges? Has de saber sumar amb el turisme que et doni aquestes estructures. Sitges té una capacitat hotelera que ningú més té en aquest tram de línia de costa. Doncs sumem.  - Com a presidenta de l’FMC, cal una resposta conjunta entre municipis per sortir de la crisi de la Covid?

- El municipalisme català ja ha donat una resposta conjunta, i també l'estatal. Tot el municipalisme d'Espanya es va posar d'acord amb un repartiment de recursos i difícilment trobareu un acord polític tan ampli com aquest. Quan estàs al capdavant del municipi, el que menys importa són les sigles que representes, sinó les necessitats de les persones. 

- El 2019 l’FMC i l’ACM es comprometien a fusionar-se abans del 2023. Com ha evolucionat des d’aleshores aquell acord?

- L'objectiu continua vigent però la pandèmia ha suposat un parèntesi important, en un moment en què estàvem treballant la part tècnica de la fusió. En aquell moment va quedar aturat tot i ara cal reemprendre-ho. No sé si arribarem al 2023, però l'objectiu és el mateix.
 
- Vilanova és una de les signants de la Declaració de Martorell. El principal és objectiu és “deixar de ser el pati del darrere de Barcelona”, com deia Jordi Ballart?

- Més que ser el pati del darrere, quan una centralitat com Barcelona fa les polítiques per aigua, sempre es mira a ella primer. I després, esquitxa. Quan un arc treballa, treballes pel bé de tot l'arc. L'àrea metropolitana és molt potent i si els municipis de l'arc no tenim una empara, no tindrem la mateixa incidència tot i tenir una xifra important de catalans i catalanes. 

- Aquesta capitalitat tan forta no s'ha treballat prou bé?

- S'ha de seguir treballant i per això hi ha el pla estratègic metropolità. Les polítiques de Barcelona ens afecten a tot l'arc i la corona metropolitana. Les polítiques de l'arc potser incideixen menys a Barcelona. Podem fer un treball molt fort i potent conjuntament, però si Barcelona i la seva àrea metropolitana no segueixen, no tindrà l'efecte que es busca.

[blockquote]"Barcelona no contempla que som molts els que ens desplacem a treballar aquí amb vehicle"[/blockquote]
- Com hauria de canviar la seva perspectiva l'Ajuntament de Barcelona?

- Jo no soc ningú per dir quins canvis ha de fer l'Ajuntament de Barcelona, però quan es posen mesures d'accés a la pròpia capital afectant determinats vehicles, l'Ajuntament no contempla que som molts els que ens desplacem a treballar aquí. Alguns tenim la sort de tenir un transport públic més o menys acurat, però d'altres tenen la necessitat de venir amb el seu vehicle i no poden entrar. S'ha fet la política pel treball mediambiental i la mobilitat de la gran ciutat però no s'ha contemplat com ens afecta als que estem a la gran àrea, que es veu afectada per tot el que decideixi Barcelona. De vegades cal treballar plegats i el pla estratègic metropolità també ha de servir per això. El que treballi l'arc metropolità també ha de servir per sumar. - Com ha estat la relació amb la Generalitat durant la primera meitat de mandat? El nou acord de Govern significarà algun canvi?

- Com a federació ja teníem un calendari de treball que és el que ens pertoca com a entitat municipalista. La pandèmia ens ha fet augmentar la relació que havíem de tenir amb el nostre Govern i hem treballat fluidament. Tot i així hem tingut les nostres reivindicacions, per participar en espais on es prenien decisions que afectaven els municipis. Hem demanat reiteradament formar part del Procicat, que estava generant protocols que afectaven directament els municipis, i que ens n'assabentàvem més pels mitjans que no per la comunicació que hauria d'haver-hi. Amb les qüestions de salut i educació hi ha hagut un treball molt directe i fluid, i amb Interior també. Això no vol dir que no tinguem alguna queixa. Sempre es pot fer millor i ara tenim moltes expectatives de tornar-nos a posar a treballar i el nou Govern ens fa preveure que també hi haurà fluïdesa. Com abans camini, abans desencallarem totes les necessitats municipals.
 
- Quines són les principals demandes que els municipis plantegen a la Generalitat?

- A nivell de serveis a les persones, hem de desencallar el contracte programa, al qual s'han fet cinc o sis addendes. Necessitem un nou contracte programa adaptat a les necessitats amb què ens trobem avui en dia. El sensellarisme ha estat un dels problemes amb què ens hem trobat durant la pandèmia. Tot això ho hem anat fent a mesura que ens ho hem anat trobant i els municipis tenen necessitats de polítiques de llarg termini, no per posar pal·liatius sinó per posar solucions. Darrere de les solucions hi ha d'haver recursos econòmics. No se'ns pot tornar a demanar que els ajuntaments fem front a aquestes accions de xoc econòmic perquè no tenim capacitat, ni el mateix punt de sortida. La situació econòmica és molt diversa i tot i que un 80% d'ajuntaments tenen romanents i els poden fer servir, un 20% no i això vol dir que estem fent unes diferències molt grans a tots els territoris.

[blockquote]"No se'ns pot tornar a demanar als ajuntaments que fem front a accions de xoc econòmic"[/blockquote]
- Els  municipis de menys de 20.000 habitants van guanyar quasi 18.900 habitants el 2020, en un context de confinaments, teletreball i cerca d’entorns més amables. Aquesta tendència es consolidarà? Com s’hi ha de respondre?

- Ja s'han vist aquests canvis i aquest retorn al món rural, en entorns no tan desenvolupats com una ciutat. Segurament hi ha moltes activitats que no tornaran al punt de partida i faran un terme mig, amb el teletreball per exemple. Això ha produït aquesta mobilitat però també hi ha altres coses que afectaran, com l'aixecada de barreres de l'AP-7 el 31 de juliol. Això és una previsió que hem de fer per veure cap a on van les necessitats, perquè si no sempre anem tard.

- Com valora el nomenament de l’exalcalde de Vilanova Joan Igansi Elena com a conseller d’Interior? Ell va ser alcalde de Vilanova, però no per ERC sinó pel PSC.

- Jo el trobo una persona molt capacitada per al càrrec. A nivell de Vilanova, n'espero molt, tot i que la conselleria és un caramel enverinat. Sobre el fet que fos alcalde pel PSC, més enllà d'això el que s'ha de veure és què projectem i què treballem. Pel que fa a Interior, el país ha d'avançar cap a la llei de seguretat i des del municipalisme li demanarem. Amb Buch i Sàmper ja havíem parlat de fer la llei de policies per poder convocar places de manera centralitzada i que després els municipis puguem agafar-ne de la borsa. Elena tindrà un coneixement del municipalisme que no tindria algú que no hi ha passat. Un alcalde no deixa de ser el cap de la junta de seguretat del municipi i sap el que es pot fer i el que no. Té un gran repte perquè els efectius al país són insuficients i en molts municipis les competències dels Mossos d'Esquadra les assumeixen les policies locals perquè no hi ha capacitat suficient.