Els vapejadors s'han instal·lat en pocs anys a la vida quotidiana amb una naturalitat que contrasta amb el marc regulador que els envolta. Es venen amb facilitat, són visibles en múltiples espais comercials i formen part del paisatge urbà, però la normativa que els regula continua sent difusa en aspectes clau. Sobre el paper, la legislació espanyola prohibeix la venda a menors de 18 anys, però a la pràctica aquests dispositius es poden adquirir en tota mena d'establiments, des de basars fins a perfumeries o botigues de conveniència, sense que sempre hi hagi un control rigorós de l'edat. Aquesta diferència respecte al tabac convencional, limitat als estancs, és el que ha encès el debat sobre si cal anar més enllà i redefinir les regles del joc.

Les dades ajuden a contextualitzar la discussió. El recent informe de resultats per a Catalunya de l'enquesta ESTUDES, l'enquesta estatal sobre l'ús de drogues en ensenyaments secundaris entre joves de 14 a 18 anys, constata que el contacte amb els vapejadors és ampli entre els adolescents. Segons les darreres dades disponibles, el 52,3% els ha consumit alguna vegada a la vida, el 44% en els darrers dotze mesos i el 24,8% en els darrers trenta dies.

Tot i això, el consum habitual es manté en nivells relativament baixos. És una estadística rellevant perquè matisa el relat més alarmista: el problema no és tant un ús consolidat entre joves com la facilitat amb què hi poden accedir. Amb un producte dispers al mercat i sense canals de venda clarament delimitats, la prohibició acaba depenent massa sovint del criteri de cada establiment.

Regular el punt de venda, al centre del debat

El debat ha anat creixent en paral·lel als moviments per actualitzar la legislació antitabac a Espanya. La qüestió de fons és si els vapejadors han de tractar-se com el tabac convencional o si, al contrari, cal establir un marc propi. No és només una discussió tècnica o sanitària, sinó també de model: com regular un producte que no conté tabac ni funciona per combustió, però que comparteix espai amb altres formes de consum de nicotina.

En aquest context, el Govern espanyol treballa en una actualització més àmplia del marc regulador del tabac i dels productes relacionats, en un moment d'enduriment general de la normativa i de revisió de les categories incloses dins de la regulació estatal. Aquest moviment no se centra exclusivament en els vapejadors, però sí que contribueix a situar-los de nou al centre del debat, especialment pel que fa als espais de consum, la comercialització i el seu encaix dins del marc legal.

Societat

Nova llei antitabac: prohibit fumar als menors i en nous espais

Des del sector del vapeig rebutgen frontalment l'equiparació i aposten per una regulació específica. En aquest context, la limitació dels punts de venda s'ha convertit en una de les propostes centrals. "Cal que la venda es limiti a botigues especialitzades i estancs, on hi ha un control efectiu sobre qui compra", explica Arturo Ribes, president de la Unió de Promotors i Empresaris del Vapeig (UPEV). Segons defensa, la situació actual, amb productes repartits en comerços molt diversos, fa molt difícil garantir que la prohibició als menors es compleixi de manera real i sostinguda.

Altres models en observació

El que passa fora també pesa en el debat. A Galícia, la voluntat de reforçar la protecció dels menors ja s'ha traduït en una llei pròpia. La comunitat ha aprovat la Llei 6/2025, de protecció de la salut de les persones menors i prevenció de les conductes addictives, que equipara els vapejadors al tabac als efectes de restriccions i converteix Galícia en la primera comunitat de l'Estat que prohibeix la venda i el consum d'aquests productes als menors d'edat.

La norma s'emmarca en una estratègia més àmplia de desnormalització de les conductes addictives i de limitació de l'accés dels menors a productes amb potencial additiu. A Europa, mentrestant, no hi ha un model únic, però sí alguns exemples que s'observen amb atenció.

Grècia és un dels casos més citats. Allà, la venda està restringida a establiments autoritzats i s'han incorporat sistemes digitals per verificar l'edat dels compradors en temps real, un mecanisme que busca evitar els buits de control que es detecten en altres països. "És probablement el model més avançat que tenim a Europa en termes de control real", apunta Ribes. En paral·lel, el Regne Unit ha optat per una aproximació diferent i ha integrat els vapejadors dins de les estratègies de reducció de danys, la qual cosa evidencia fins a quin punt el debat és obert i lluny de tancar-se.

El pes del mercat il·legal

En aquest escenari, hi ha un factor que sovint queda en segon pla però que condiciona tota la regulació: el mercat il·legal. El sector assegura que una part molt important dels dispositius que es venen a Espanya no passa pels circuits regulats i arriba a través d'importacions sense control, especialment des de països asiàtics.

"Més del 50% dels dispositius provenen de canals il·legals, sovint distribuïts precisament a través de punts de venda no regulats", afirma Ribes. Això no només complica la tasca de les administracions, sinó que també fa més difícil limitar l'accés dels menors i genera una competència deslleial per als operadors que sí compleixen la normativa. En aquest sentit, restringir els canals de venda apareix també com una eina per reduir aquest mercat paral·lel.

Més enllà del consum juvenil

Encara que el focus mediàtic sol posar-se en els joves, el sector insisteix a ampliar la mirada. Les dades indiquen que molts adolescents han experimentat amb els vapejadors, però que el consum habitual és limitat, mentre que una part important dels usuaris adults són antics fumadors que han trobat en aquests dispositius una alternativa al tabac convencional.

Aquest element complica el debat i l'allunya de plantejaments simples. D'una banda, hi ha la necessitat de protegir els menors; de l'altra, la voluntat d'alguns actors de no equiparar automàticament aquests productes amb el tabac. En aquest equilibri es mou la discussió actual. "Nosaltres no volem que els menors consumeixin. El que cal és una regulació que ho faci realment efectiu", resumeix Ribes. Amb una nova normativa en camí, el repte serà precisament aquest: tancar els buits actuals sense ignorar la complexitat d'un fenomen que encara està en evolució.