Hi ha moltes tradicions que es donen per suposades i que no es qüestionen. No són les generals que conformen les bases de la cultura de la societat, com les religioses i les paganes que marquen el calendari anual, sinó aquelles del dia a dia que formen part de la lògica individual i familiar. Un gran exemple d'això és el fet de celebrar els aniversaris amb un pastís.
Però, d'on ve aquest costum? Va ser a l'Antiga Grècia on es va començar a fer servir els pastissos com un símbol de l'aniversari. Concretament, els homes celebraven l'aniversari de la deessa Artemis el sisè dia de cada mes. Aquesta era la deessa sobirana de la lluna, entre altres coses.
Així, els grecs van començar a elaborar pastissos rodons que emulaven el satèl·lit terrestre i l'adornaven amb espelmes per simular la brillantor que reflecteix del sol. Aquesta tradició es va estendre arreu del món, però l'Església cristiana va acabar rebutjant-la perquè era pagana i la va substituir per l'aniversari de Jesús, el dia de Nadal.
Segles més tard, el segle XVIII, a l'actual Alemanya es va popularitzar la kinderfeste, que celebra l'aniversari del naixement de cadascú. Els infants rebien un pastís amb espelmes de la mateixa manera que es feia anteriorment amb l'aniversari d'Artemis i, des d'aleshores, aquest element de pastisseria ha mantingut aquest significat.
