Societat

Pactes arreu

El més raonable seria explicar amb naturalitat que ja no hi ha blocs i que la política és pacte, sigui a Barcelona, la Diputació o el Congrés si no es vol ser contradictori

ARA A PORTADA

L’Espanya del cafè per a tothom es crema Ferran Casas i Manresa
El PP titlla Sánchez d'«incompetent» i el PSOE acusa els barons populars de de «zero utilitat» Redacció
Evolució favorable dels incendis a l'Estat: 16 actius i previsió meteorològica positiva Redacció
«Illa no té un xec en blanc, però no tenir pressupostos seria un gran fracàs de país» Sara Escalera

$«Illa no té un xec en blanc, però no tenir pressupostos seria un gran fracàs de país»$
Plataforma per la Llengua recull 450 queixes en 15 dies per discriminació lingüística als comerços Redacció

Redacció

Publicat el 26 de juliol de 2023 a les 07:05

[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La negociació d'una eventual investidura de Pedro Sánchez va per llarg. Que ningú descarti el bloqueig i, per tant, la repetició d'eleccions. Això sí, no sense abans una forta pressió al PSOE perquè investeixi Alberto Nuñez Feijóo que, encara que per poc, és qui les ha guanyades. Però, en el cas que hi hagi voluntat de l'esquerra i l'anomenat bloc plurinacional d'acostar posicions, les maniobres seran lentes i costoses, i exigirà cessions de tothom. Començant pel president espanyol, que no en té prou amb els socis de l'anterior mandat i veu com s'acaba el paradís de la geometria variable que incloïa Ciutadans.

Ara necessita per la investidura i per aprovar lleis també a Junts, per a satisfacció de Carles Puigdemont, revifat per l'aritmètica parlamentària tot i l'últim revés de la justícia europea i el mal resultat a les urnes. La pressió ha de ser per a qui necessita els vots, que ha de dir a què està disposat. Després ja arribarà el torn de qui els ha de cedir.

Però abans que s'entomi la negociació definitiva, el PSOE pot fer passos parcials per mostrar gestos de bona voluntat. Com el de facilitar grup propi al Congrés a ERC i Junts. Amb el reglament a la mà no hi tindrien dret, però els socialistes podrien remar-hi a favor, més tenint en compte que ells anhelen presidir i controlar la mesa i que, per això, també els calen els vots independentistes. El salt de recursos és substancial. Segur que Sumar, que fins i tot ha ofert Jaume Asens per parlar amb Puigdemont -ja li va facilitar el lligam amb Gonzalo Boye-, hi estaria d'acord.

Curiosa paradoxa la que es produeix després dels resultats de diumenge. El 17 de juny, el dia que els comuns van cedir els vots a Jaume Collboni per desbancar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona, Ada Colau va dir que no podia permetre que la "Convergència del 3%" tornés a governar la capital catalana, més encara a les portes del judici del cas. Un mes després, Junts ha deixat de ser el diable per convertir-se un col·laborador necessari amb qui es pot pactar la investidura del president espanyol. Encara que continuï sent "la dreta".

Potser el més raonable seria explicar al ciutadà adult que la política implica pacte. I que sempre s'ha de cedir pensant en els objectius, més enllà dels prejudicis. Segur que l'elector seria capaç de descodificar-ho i entendre-ho. De la mateixa manera que és visible el tacticisme de qui espera després de les eleccions per acordar amb adversaris nous espais de poder. És el cas d'ERC, que dos dies després del 23-J, ha consumat l'entrada al govern de la Diputació de Barcelona liderat pel PSC.

Els republicans, que s'han passat quatre anys criticant l'acord de Junts amb el PSC a l'ens, fan el mateix aprofitant el buit provocat per la indecisió i la divisió dels seus antics socis. I canvien la seva doctrina: fins ara, deien que només feien acords de govern amb els socialistes en administracions importants si tenien l'alcaldia o la presidència. És el que van fer a Sant Cugat o a Figueres i el que ara havien fet a les diputacions de Lleida i Tarragona. Sembla, però, que ERC dona per fet que el seu cicle és decreixent i que val més assegurar-se el poder institucional. Els pactes, arreu, són justificables i els blocs ja són història. Només caldria explicar-los amb naturalitat i sense tels.