Milers de pagesos i ramaders van iniciar fa un any unes mobilitzacions històriques amb talls de carreteres arreu del país i una marxa lenta fins a Barcelona que va aplegar 2.000 tractors al centre de la capital. I ara, després de tots aquests mesos, estan disposats a tornar a emprendre aquell camí. El motiu és clar: "segueixen igual o pitjor".
En un moment en què hi havia protestes a tota Europa en contra de les polítiques agrícoles europees, a Catalunya el moviment va sorgir espontàniament a través de WhatsApp i va obtenir una resposta massiva. D'aquells talls en va néixer Revolta Pagesa i, després, el Gremi de la Pagesia, un nou interlocutor en un sector marcat per l'hegemonia d'Unió Pagesos. Però alguns dels promotors de les primeres protestes avisen que un any després estan "igual o pitjor" i ja ressonen les veus que criden a tornar a l'acció.
En Toni Martínez és el pagès de l'Horta de Lleida que va començar la crida de protestes per WhatsApp. Martínez explica en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies que hi ha més negociacions però els avenços són pocs i continuen amb problemes com la burocràcia, els preus i ara noves amenaces com l'acord de la UE amb el Mercosur. Per això, està convençut que hi haurà noves protestes aviat i diu que no dubtaria a tornar a tallar l'autovia si convingués.
Un any després del 6F, Toni Martínez admet que no s'esperava una "resposta tan massiva" però també reconeix que després del viatge en tractor a Barcelona i de mantenir una reunió amb el Govern, al final no va resultar com s'esperaven: el sector continua patint igualment, amb pèrdues, i tot i que es mantenen les negociacions amb el Govern, Martínez no hi veu futur.
Un nou moviment agrari a Catalunya
Actualment, al Gremi de la Pagesia Catalana, constituït a finals de setembre de l'any passat, hi ha 1.400 agremiats i van fer aquest pas per tenir interlocució directa amb les administracions. "Creiem que el gremi ha de ser un lobby que pugui ser la patronal dels pagesos i ramaders", destaca a l'ACN Eduard Escolà, representant del Gremi al Camp de Tarragona.
El moviment ha estat encapçalat per una nova generació de pagesos i ramaders, preocupats també per la manca de relleu. Com a entitat, tal com ja van apuntar quan es mantenien a peu de carretera, segueixen rebutjant rebre ajuts de les administracions per finançar-se. Ara, però, exigeixen poder prendre part en les diferents taules sectorials i organismes de representació del sector sense voler fer "la competència" a altres organitzacions ja establertes.
La manca de resultats pot engendrar mobilitzacions
Un any després de les mobilitzacions, diversos municipis han vist en els últims dies com els cartells d'entrada i sortida a les carreteres estaven de cap per avall, en una acció simbòlica rere la qual hi ha, precisament, els promotors d'aquells talls del 6-F. En plena onada de protestes, el Govern de Pere Aragonès va prometre l'arribada de la finestreta única entre març i abril de l'any passat, però encara no s'ha implementat. Des del Gremi aposten perquè es faci a través d'oficines comarcals. Escolà diu que els avenços han estat "poc palesos" i avisa que necessiten "resultats immediats". També lamenta que passin "jornades setmanals" fent tràmits administratius.
Des d'Unió de Pagesos, Cavall admet que resoldre els problemes amb la burocràcia és "un tema pendent" però demana ser realista. "No podem dir a la pagesia que aconseguirem que demà passat la treguin tota, això és mentida, i per tant hem d'anar pas a pas", assegura Cavall, que creu que cal seguir treballant i exigint a les administracions respostes als diversos reptes del sector.
"Hem de continuar pressionant, però el més important és no només sortir quan plou, sinó sortir tot l'any, quan faci falta, i treballar tot l'any", remarca, assenyalant que això "només ho fan entitats" com Unió de Pagesos. La irrupció del Gremi, assegura el president de l'organització en l'àmbit nacional, el pagès ampostí Joan Regolf, va aconseguir arrencar alguns compromisos de l'anterior Govern i seguir negociant amb l'actual. "Fins fa un any l'administració ens prenia com una broma. Sortíem al carrer, no teníem reunions profitoses i amb acords forts. Per això vam aguantar tant", ha apuntat.
Però aquests acords, malgrat considerar-los positius, avancen amb gran dificultat i la seva concreció efectiva s'està dilatant, tot i la urgència. "Algunes propostes han tirat endavant. Però algunes es troben paralitzades, sense tirar endavant, i la pressió burocràtica no s'atura", ha lamentat el president del Gremi.
Mateixos problemes, robatoris i sequera
A banda de "l'excés" de burocràcia, els pagesos també critiquen els robatoris al camp i a les granges, els danys de la fauna salvatge i la cinegètica, els efectes de la sequera, l'acord comercial de la Unió Europea amb els països del Mercosur o l'entrada de productes que no tenen els controls que tenen els locals.
Un dels últims clams del sector és contra l'acord amb Mercosur, pel lliure comerç entre la Unió Europea i Argentina, Uruguai, Brasil i Paraguai. "Els nostres dirigents polítics defensen l'Agenda 2030 i a la vegada estan defensant l'acord de Mercosur", apunta Escolà, tot recordant que es tracta de "pols oposats". Segons diu, el producte agroalimentari de Sud-amèrica arriba a la UE "amb poques garanties sanitàries i de traçabilitat" respecte dels aliments que es produeixen a Europa.
En clau territorial, els robatoris al camp i de bestiar, continuen sent un dels principals maldecaps del Gremi. En el cas de les Terres de l'Ebre, la caiguda dels preus de l'oli, malgrat una collita de mínims històrics com a conseqüència també de la dana, o els baixos preus que pateixen també els citricultors per les importacions massives de països com Egipte són objecte de preocupació.
Al capdamunt, però, la sequera continua erigint-se en la gran amenaça a curt, mitjà i llarg termini. Els pagesos valoren positivament que part del sector s'ha pogut beneficiar dels ajuts, però asseguren que no s'ha arribat a tots els afectats. Reclamen accelerar les infraestructures necessàries perquè el rec de suport pels cultius llenyosos sigui una realitat. Per exemple, fer realitat el projecte d'aigua regenerada per al rec de la depuradora de Reus.
Malgrat que perceben una major suport de la societat a la pagesia, els pagesos encara troben a faltar que els consumidors apostin decididament pel producte local i de qualitat tot i que sigui una mica més car. "Tothom s'omple la boca amb el quilòmetre zero i el producte de proximitat, però molta gent ho compra tot a les grans superfícies sense preocupar-li el seu origen", lamenta Agustí Garcia, de la cooperativa del Baix Llobregat.