Les riuades de voluntaris arribats a peu a Paiporta durant la primera setmana de la catàstrofe s’han vist substituïdes els darrers dies per brigades de militars, policies de diferents cossos i personal de serveis d’emergència arribats de tot l’Estat, als volants d’excavadores, grues i camions. El veïnat de Paiporta, el poble de l’Horta Sud valenciana més colpejat per la DANA del 29 d’octubre, celebra l’arribada de maquinària, però es queixa que ha trigat massa. “Les màquines no van arribar quan havien d’arribar. Van començar el cinquè dia”, denuncia Maricarmen, propietària d’un taller de ceràmica i aquarel·la que es va inundar per complet. Es troba a la vora del barranc del Poyo, l’epicentre de la riuada.
L’arribada de nombrosos vehicles pesants ha permès, dues setmanes després del temporal, alliberar la majoria dels carrers del poble, als costats dels quals s’amunteguen centenars de cotxes destrossats i muntanyes de deixalles que esperen a ser recollides. Altres màquines treballen a treure dels soterranis els vehicles que encara hi són, inutilitzats i coberts de fang. El Consorci de Compensació d’Assegurances -l’organisme estatal que cobreix els desastres naturals- ha rebut més de 83.000 sol·licituds d’indemnitzacions per pèrdues de cotxes i més de 43.000 per danys a habitatges. S'estimen danys materials per valor de 3.500 milions d’euros.
Al contrari que durant els primers dies de desastre, a Paiporta hi ha aliments i productes bàsics suficients, repartits per voluntaris o ONG en diversos punts del poble, on també és fàcil trobar escombres, guants i mascaretes per col·laborar en les interminables tasques de neteja. Ja hi ha un bus per anar a València, tot i que molts veïns encara no han sortit del poble perquè estan massa ocupats traient fang d’habitatges, locals comercials i carrers.
“Des que va arribar la maquinària i l’exèrcit, es nota l’avenç”, afirma un veí que segueix vivint en la seva casa inundada, “els carrers ja s’assemblen a carrers”. L’agraïment més sentit és pels milers de voluntaris, la majoria joves, que van ajudar a netejar el poble durant els primers dies i que encara hi arriben, tot i que amb comptagotes. “Ha sigut increïble, si no hagués estat per la gent que ha vingut estaríem pitjor que el primer dia”, afirma.
El reconeixement a la tasca dels voluntaris contrasta amb la desconfiança generalitzada cap als governs autonòmic i estatal. Denis és un jove de Catarroja –un altre poble molt afectat– que ha vingut a Paiporta a portar algunes coses a un amic. Adverteix abans de començar a parlar: “Tinc una opinió dura de la gestió. La burocràcia ha fet que tot sigui molt lent”. No confia en l’efectivitat de les ajudes promeses: “Segurament ens exigiran que les tornem, com amb el volcà i els ERTO”, afirma. Maricarmen també desconfia: "No me'n refio, ja ens la vam jugar durant la pandèmia. Em van donar una ajuda després d'una setmana omplint papers i després la vaig haver de tornar".
El petit comerç, en risc
Malgrat l’avenç de les tasques de neteja i la superació del desastre humanitari dels primers dies, el veïnat no s’espera una recuperació ràpida de la normalitat. Preocupa molt el futur dels petits comerços del poble. Tots els que estaven als baixos han quedat destruïts. Els seus propietaris i treballadors han quedat a expenses del Consorci d’Assegurances i ningú sap quan pagarà. La Cambra de Comerç de València estima que la DANA va danyar 8.100 locals a la demarcació i seran necessaris gairebé 1.800 milions d'euros per a la seva reactivació.
A les parets del taller de Maricarmen es veu clarament la marca de l’aigua i el fang, que van pujar més de dos metres. “No recuperaré res. He perdut els forns, els torns, tot el material, tota l’obra. M’he quedat sense feina”, lamenta asseguda prop del barranc, on està llençant amb altres veïns el fang i la brossa que bloquejava fins fa poc el carrer. Maricarmen és membre de l’Associació de Comerciants de Paiporta, un col·lectiu que oscil·la entre el pessimisme i l’esperança. Encara és difícil saber quants comerços tornaran a obrir i quins abaixaran la persiana definitivament. Com altres petits empresaris afectats, ella encara no ha pogut quantificar les pèrdues ni sap quant li pagarà el Consorci, però està convençuda de reobrir el seu taller.
Al carrer Jaume I, un dels més grans del centre de Paiporta, una farmacèutica somriu i saluda des del local a una veïna que passa pel davant: “No sabem quan, però obrirem”, diu. El terra de la farmàcia està net de fang per primera vegada en dues setmanes, però encara no hi ha prestatgeries ni productes a la venda. En el mateix carrer comercial, el propietari d’un local de loteries i la d’una ferreteria coincideixen: no s’atreveixen a dir una data, però tornaran a aixecar la persiana. Loli viu a Paiporta, però té una botiga a Albal, una localitat propera. “Jo estava intentant demanar un minicrèdit, em truquen del banc i em diuen que ara no estan aprovant crèdits”, es queixa, mentre reclama “que l’Estat faciliti préstecs a fons perdut o de baix interès perquè la gent reconstrueixi els negocis”.
El repte de la salut mental
Un altre repte de la reconstrucció de Paiporta, menys visible que el fang i els negocis destruïts, és la incipient crisi de salut mental. Daniel, un voluntari de la Creu Roja, explica que, al càmping on està dormint, s’han hagut de portar un nen perquè no podia suportar el soroll del mar, traumatitzat per la riuada. “Una vegada tot torni a la normalitat, entraran les malalties mentals: estrès posttraumàtic, depressions, ansietat”, adverteix. Per prevenir-lo, pensa que és fonamental que es mantingui l’ajuda als pobles afectats, “que la gent vegi que la resta estem ajudant, que no estan sols”. És una por estesa a Paiporta: que quan baixi l’atenció mediàtica, les promeses d’ajuda quedin en un calaix o s’endarrereixen. “Ens fa por que ens oblidin”, resumeix José, el marit de Maricarmen, mentre descansa de netejar el seu taller.
Des de Paiporta