L'Eina es refundava l'any 2017 com a branca juvenil del sindicat independentista Intersindical-CSC amb l'objectiu de dotar als joves treballadors d’una estructura "imprescindible" en la lluita per l’emancipació i els drets juvenils des d'una perspectiva nacional i de classe com la que aporta aquesta central, que actualment és la cinquena força sindical del país. El 27 de novembre, l'Eina va celebrar la seva cinquena assemblea i va escollir Pau Cruz, politòleg i jurista de formació, nou portaveu. Té 25 anys i la darrera feina que ha tingut ha estat de rastrejador de la Covid.  

En aquesta entrevista a NacióDigital, Cruz parla dels objectius del nou secretariat i del que poden oferir els sindicats en un context de precarietat i atur juvenil alt. El nou portaveu de l'Eina, que compta amb uns 300 adherits, defensa un model sindical de "contrapoder" i no concep l'assoliment de la independència sense un sindicalisme fort que doni una hegemonia a l'esquerra. 

- Als vostres comunicats parleu de dos eixos de treball, enfortir el sindicat i incidir en la mobilització. Com ho fareu?

- A l'Assemblea vam establir el model sindical que volem defensar al llarg d'aquests anys a banda de triar secretariat. Com deies, defensem l'enfortiment organitzatiu, guanyar presència mirant de crear seccions sindicals per estar més presents als centres de treball, poder assessorar tots els treballadors i seguir creixent. Hem crescut bastant en els últims anys, passant d'uns mil afiliats a uns sis mil i la idea és que des de la secció juvenil, des de l'Eina seguim en aquesta línia. Molt vinculat a això, per créixer també qualitativament, plantegem una línia de formació de quadres sindicals per poder oferir assessorament als joves. 

- Quan parleu del vostre model per als joves plantegeu cinc eixos. Un d'ells és de l’emancipació. Com l'impulsareu veient l'elevada taxa d'atur, la precarietat i la dificultat d'inserció al món laboral? 

- Defensem polítiques que reverteixin aquesta situació. Pel que fa al nivell de vida, augmentant el sistema de pensions, millorant el salari mínim interprofessional i implantant la renda bàsica universal. Respecte a les polítiques laborals, ha de caure la temporalitat, s'ha de derogar la reforma laboral, hem d'augmentar les indemnitzacions per acomiadament i incloure salaris d'indemnització. 

- Com es poden revaloritzar els llocs de treball en un món laboral tan desregulat? 

- A partir de la crisi del sistema capitalista dels noranta es decideix deixar d'apostar per la indústria i aventurar-se en altres sectors que podien agafar força molt més fàcilment, però eren molt més inestables, com el turisme o l'hostaleria. Nosaltres defensem tot el contrari al model neoliberal que sosté que la llibertat és la desregulació, la privatització i el no intervencionisme. Per nosaltres això s'ha de revertir i apostar per la reindustrialització per dos motius. El primer és que es produeixi aquesta revalorització dels llocs de treball i es generin llocs de treball de qualitat. El segon motiu és la sobirania; nosaltres com a país hem de poder autoabastir-nos i amb la crisi del coronavirus ha quedat en evidència que no érem capaços, que no teníem una indústria forta que ens pogués per exemple garantir ni mascaretes o respiradors. 
 
- Ja que les oportunitats laborals avui en dia són escasses i precàries, us heu plantejat pressionar perquè els joves puguin obtenir ajudes per emprendre? 

- No som gaire partidaris del discurs de l'emprenedoria ni d'aquest model individualista perquè creiem que és un fals discurs. Per a nosaltres no és una prioritat. El nostre objectiu és millorar les condicions laborals i personals dels joves en situacions laborals precàries. Al final, la majoria no té els diners necessaris per a poder dur a terme aquests projectes d'emprenedoria a menys que gaudeixin d'herències o ajuts familiars. L'altre dia vam veure com la nova presidenta d'Inditex casualment és la filla de l'amo de l'empresa. Nosaltres no ens creiem aquest discurs de la individualitat així que apostem per la negociació col·lectiva, és a dir, quan lluitem per millorar les condicions laborals dels joves ho farem mitjançant la negociació col·lectiva als sectors o a les empreses i la millora de la legislació laboral. Col·lectivament és com avancem en la millora de les condicions. 

[blockquote]"Millorar les condicions laborals dels joves ho farem mitjançant la negociació col·lectiva als sectors o a les empreses i la millora de la legislació laboral"[/blockquote]
- Parleu de promoure l’accés al mercat laboral, però per accedir-hi cal, cada cop més, cert nivell d’estudis. Molt joves tenen dificultat per compaginar feina i estudis. Com caldria ajudar-los? 

- Idealment no s'hauria de treballar i estudiar sinó que l'educació pública hauria de ser gratuïta i tothom hauria de poder accedir a la universitat amb beques salari. Aquestes beques consisteixen a oferir, a aquells qui ho necessitin, una quantitat de diners que cobreixi el preu de la matrícula i ofereixi la garantia que et pots dedicar plenament a formar-te com fan a molts països europeus. Així s'assegura que puguis estudiar per molt que les teves condicions econòmiques no siguin idònies. Al final, tot això reverteix en el mercat laboral perquè aconseguim tenir treballadors més qualificats. A més a més, segurament podran conèixer molt millor els seus drets com a treballadors i estar més protegits. 

- Podem parlar de beques salari si ja escassegen les beques per les matrícules? 

- Al final és una qüestió de prioritats; des del govern espanyol es pot decidir invertir diners en l'exèrcit o la monarquia o bé invertir-los en educació, sanitat o millores en les condicions laborals. Les nostres prioritats clarament són les polítiques socials i hi ha altres actors que opinen el contrari i això es va veient amb els pressupostos que s'aproven. Per tant, no és que creiem que no es pugui sinó que no hi ha voluntat política de fer-ho.

[blockquote]"Al final és una qüestió de prioritats; des del govern es pot decidir invertir diners en l'exèrcit o la monarquia o bé en beques-salari"[/blockquote]
- Creieu que la manca de formació té a veure amb la manca de compromís sindical també? 

- Nosaltres no ho percebem tan així. Els joves ens associem en molts àmbits per la defensa de problemàtiques socials com el feminisme, l'educació o l'habitatge. Hi ha mil problemàtiques en les quals estem presents i, malauradament, el sindicalisme no és una d'elles. Aleshores, potser el problema no està que la gent no sigui crítica o no vulgui participar o organitzar-se sinó que, des de certs sindicats la gestió que s'ha fet de la crisi del 2008 o de la Covid no ha estat la millor. Molts joves no ens hem vist defensats pels sindicats majoritaris i, d'altra banda, falten models alternatius. Nosaltres fem una aposta pel sindicalisme de contrapoder que millori les condicions de la classe treballadora i el model productiu. 
 
- Fins a quin punt la precarietat laboral fa que la taxa d’afiliació sindical jove sigui tan baixa? 

- Ara mateix ens trobem al voltant d'un 12% dels treballadors en actiu que estan afiliats i l'any 2018 era un 18%, una xifra pels treballadors joves és només del 5%. La precarietat afecta bastant, però que hi ha més causes. La primera d'elles podria ser que no perceben el sindicalisme com a forma d'associar-se o alliberar les seves vides. Una altra podria ser l'automatització del treball i la gestió neoliberal de les empreses. Però també perjudica la idea que no cal sindicar-se fins que no tens un lloc de treball fix. És una idea sobre la qual hem de fer molta pedagogia perquè quan més important és sindicar-se és quan no tens feina o quan és precària. És quan es poden donar les majors vulneracions dels teus drets, quan en una entrevista de treball ens fan preguntes il·legals o ens obliguen a fer hores extres, per tant, és quan més valuós és estar sindicat per als joves. 

[blockquote]"En les situacions de precarietat és quan es donen les majors vulneracions de drets; quan en una entrevista de treball fan preguntes il·legals o t'obliguen a fer hores extres"[/blockquote]
- Ara mateix està sobre la taula una nova reforma laboral espanyola. Què opines sobre el posicionament i actuació de les forces sindicals? 

- Per a nosaltres la derogació de la reforma laboral és imprescindible perquè hem comprovat que des de la seva implementació han empitjorat les condicions de treball i ha augmentat l'atur. Creiem que s'ha de buscar la protecció dels treballadors perquè, com més difícil sigui acomiadar més qualitat tindrà el mercat de treball. L'avaluació de les actuacions depèn de l'anàlisi individual de cada força sindical. N'hi ha que no haurien de buscar tant el pacte amb la patronal sinó collar més per propostes que afavoreixin a la classe treballadora. 

- Vau ser pioners en la reivindicació del permís menstrual que es va posar en pràctica per primer cop a Girona. Hi ha més propostes sobre la taula per ampliar els drets de les dones treballadores? 

- Sí. En l'àmbit del feminisme, més enllà del que poden ser mesures tan concretes com el permís menstrual, apostem per reduir la bretxa salarial a través de plans d'igualtat en totes les empreses. Qualsevol empresa ha de tenir un pla d'igualtat, però també un protocol d'agressions per evitar qualsevol situació d'assetjament o agressió envers les dones. Des del sindicat estem a disposició de qualsevol dona de classe treballadora que tingui problemes amb la seva empresa per assessorar-la, acompanyar-la i ajudar-la en el procés.

[blockquote]"Qualsevol empresa ha de tenir un pla d'igualtat en que es plantegin les mesures necessàries per millorar les condicions de les dones"[/blockquote]
- Fins a quin punt és bo cedir en una negociació? 

- Defensem el sindicalisme de contrapoder, un model que no tingui por del conflicte. No estem d'acord amb els models sindicals que busquen la concertació social i el pacte amb els empresaris, sinó que secundem aquell que no té por a anar a la vaga i creu que és important defensar els treballadors fins a les últimes conseqüències. És per això que intentem no cedir en les negociacions. Defensem a la classe treballadora i el nostre objectiu no és el pacte pel pacte sinó assolir els objectius legítims acordats pels treballadors. Si els acords són bons s'han d'acceptar, però la prioritat no pot ser una certa pau social. Un aspecte molt rellevant que compartim amb altres sindicats com ELA, LAB o CIG, del País Basc i Galícia, és l'impuls de caixes de resistència, que ens ha de permetre finançar-nos en èpoques de major conflictivitat i tenir major força negociadora. 
 
- Com s'entén que, a diferència del que passa a Euskadi o Galícia, la força de l'independentisme polític no es traslladi encara a l'àmbit sindical?

- És un assumpte molt complex. L'independentisme és més fort a Catalunya perquè en els últims anys hi ha hagut una situació concreta que ha portat a un creixement, cosa que no ha passat a altres llocs. A Galícia i Euskadi el model hegemònic sempre ha estat el de sindicats que defensen aquest model més combatiu. Això fa que la percepció dels treballadors és que els sindicats els defensen i, en conseqüència, l'afiliació ha augmentat i els sindicats han estat més forts. A Catalunya, amb CCOO o UGT això no ha passat i l'afiliació és considerablement més baixa. La manca d'un sindicalisme nacional fort és un fre cap a la independència. No la tindrem sense un sindicalisme fort. Serà difícil d'aconseguir i hi haurà un moment en què haurem de negociar amb l'Estat. Si no tenim la capacitat d'aturar la força productiva arribat el cas, serà molt més difícil. Va costar molt fer les vagues generals de la tardor del 17. Sense la Intersindical no s'haurien ni convocat. Fins i tot havent aconseguit mobilitzacions molt nombroses vam notar els problemes per aturar la força productiva. Per tant, és molt important que el sindicat de classe però també nacional. 

[blockquote]"Si no tenim la capacitat d'aturar el país quan sigui necessari, serà molt difícil assolir la independència de Catalunya. El 2017 ho vam veure"[/blockquote]
- Per què els partits independentistes no aposten prou per vosaltres?

- Aquí hi ha dues qüestions. La primera és que l'independentisme hegemònic durant uns quants anys ha estat de caràcter conservador i liderat per Convergència i Unió, un fet que ara s'està revertint, ja que ara l'independentisme hegemònic és el d'esquerres. Això es veu en les polítiques que s'estan duent a terme, ara es dona molt més suport als treballadors del que es feia abans cosa que, segurament, augura que l'afiliació o presència dels sindicats independentistes augmenti. L'altra qüestió és que la majoria de competències laborals les té l'estat espanyol i no Catalunya. Això provoca que la majoria de reformes no les puguem fer des de Catalunya. Per això és tan important que siguem un estat independent, per a poder tenir totes les competències i prendre nosaltres les decisions.