Però per què ha estat tan potent arribant a multiplicar per quatre els registres màxims de la gota freda del cap de setmana passat a la península Ibèrica? L'origen de la massa d'aire, el comportament excepcionalment estàtic del temporal i un mar sobreescalfat d'un estiu molt càlid expliquen uns registres que han fregat el rècord europeu de precipitació.
De la gota freda a la DANA
El concepte DANA són les sigles de depressió aïllada -o deslligada en nivells alts. Tradicionalment, es parlava de gota freda, un terme encunyat a finals del segle XIX, però que ha entrat en desús. "Els anys 80 i 90 els mitjans qualificaven de gota freda qualsevol temporal i això va incomodar els meteoròlegs de l'Estat", explica Toni Barrera, tècnic de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya.D'aquesta manera, progressivament, es va començar a utilitzar un terme tècnic que ha acabat popularitzant-se i que també era un homenatge al meteoròleg espanyol Francisco García Dana. El Meteocat, tot i no tenir-lo en el llibre d'estil, l'usa conjuntament amb el de gota freda o de baixa en altura aïllada.
Aquesta darrera denominació és força aclaridora -malgrat que ja ha perdut la batalla enfront de la popularització de DANA-. Es tracta d'una depressió -una massa d'aire amb pressions baixes-, generada en alçada -no es forma en superfície, com la majoria de les pertorbacions- i que es deslliga del corrent en jet, la dominant al nostre continent i que separa l'aire polar (nord) del més càlid (sud).
[noticia]262368[/noticia]
Precisament, el concepte de gota freda era molt explicatiu per entendre l'aïllament. El corrent en jet, que es mou d'oest a est, té unes ondulacions. Quan són molt pronunciades es poden arribar a "estrangular" i separar-se d'aquesta circulació habitual. Es forma un embossament d'aire fred que, inicialment, té una forma de gota (freda) i que quan se separa definitivament ja es transforma en una forma més arrodonida.
Condicions excepcionals a Grècia
L'estiu 2023 ha estat el més càlid al conjunt del planeta, però no a Europa -cinquè en el rànquing, segons les dades del projecte Copernicus-. Això sí, el Mediterrani central i oriental ha estat la zona del Vell Continent que ha patit onades de calor més extremes i uns incendis històrics. Només a Grècia s'han cremat 150.000 hectàrees -l'1% del país-, de les quals 90.000 a la regió d'Evros, en el que es considera el foc més gran mai registrat a Europa.En aquest context, el mar estava molt calent, però un sobreescalfament no té per què afavorir la creació d'una DANA sinó que n'incrementa la potència, puntualitza Toni Barrera. "A l'hivern també se'n formen sense que provoquin aquestes inundacions", afegeix.
També assenyala les condicions orogràfiques de Grècia com les "perfectes" per aquestes acumulacions d'aigua absolutament excepcionals. En aquest sentit, hi ha diversos sistemes muntanyosos de 1.000-2.000 metres a molt pocs quilòmetres de la costa que fan d'efecte palanca, en un context de convergència de vents.
En el cas de Grècia la DANA en alçada ha estat acompanyada d'una baixa en superfície. Però, sens dubte, l'element més excepcional ha estat el comportament estàtic del temporal, que ha afavorit acumulacions de precipitacions equivalents a algunes de les zones més humides de Catalunya, com el Pirineu o els Ports.
Fregant el rècord europeu de pluja
A la regió de Tessàlia es van arribar a acumular més de 900 mm en 48 hores -892 litres a Theologos-, malgrat que s'estima que en alguns punts muntanyosos la precipitació podria haver superat el miler de litres. De fet, ara el problema s'acumula a la gran plana d'aquesta regió on l'aigua inunda més de 70.000 hectàrees, per la dificultat de desguassar l'aigua.The Thessalian plain in central Greece has literally turned into one enormous lake.
— Nahel Belgherze (@WxNB_) September 8, 2023
~70,000 hectares of land are under water.
Devastating. pic.twitter.com/ccXTEb037k
Entre els registres de pluja, destaca Zagora amb quasi 760 litres en només 24 hores, nou rècord diari de pluja a Grècia. Aquest valor absolutament excepcional, tanmateix, no suposa un rècord europeu. El registre màxim oficial és de la Valeurauga, a la regió occitana del Gard, amb 950,0 litres registrats el 1900. Molt a prop s'hi situa els 948 de Bolzaneto (1970), a tocar de Gènova, seguit d'un altre observatori a Ligúria, Rossiglione, en uns aiguats del 2021).
Rècords de precipitació (mm) en 24 hores a Europa (1880-2023)
Als Països Catalans el rècord és motiu de controvèrsia, ja que hi ha diversos valors no oficials. El més elevat -que seria rècord europeu- són els 1.121 de Cortes de Pallars*, en el temporal que va acabar amb l'enfonsament de la presa de Tous. Es tracta d'una estimació a partir d'un pluviometre manual i d'un ajub que estava buit, ja que l'estació no va resistir el temporal.
Tampoc no era un pluviometre oficial el de localitat nord-catalana de Sant Llorenç de Cerdans** que va registrar-ne 1.000 en el mític aiguat de Sant Lluc de 1940. Al País Valencià, Gandia (864) i Oliva (817) també tenen registres històrics en 24 hores.
[noticia]260803[/noticia]
De fet, el tècnic de canvi climàtic del Meteocat assenyala algunes d'aquestes zones com les més propenses per repetir fenòmens com el temporal Daniel. Al nostre país, destaca l'Alt Empordà i el Vallespir en el triangle format les Salines, les Alberes i el Canigó -i en menor mesura la Vall de Camprodon-. També els Ports, malgrat que en els recurrents aiguats d'Alcanar l'efecte palanca el provoca la serra del Montsià.
"L'episodi de Grècia no és fruit del canvi climàtic, però si l'augment de la recurrència d'aquests fenòmens", puntualitza Toni Barrera. Un fet que vincula a l'increment d'energia al sistema climàtic per l'escalfament global causat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
[impacte]
