28
de maig
de
2023, 22:54
Actualitzat:
23:21h
El magnetisme d'Ada Colau i la carta del model de ciutat no han estat suficients per obtenir la reelecció. Barcelona en Comú no ha guanyat les eleccions i s'ha vist relegada a tercera força a la ciutat. L'alcaldessa havia defugit en campanya valorar qualsevol altre escenari que no fos la victòria de la seva llista, però ha hagut d'entomar una desfeta que posa punt i final a la seva trajectòria a l'Ajuntament. Amb 9 regidors i per darrere de Xavier Trias i Jaume Collboni, no hi haurà tercer mandat dels comuns.
Però per què s'ha ensorrat l'ambició de Barcelona en Comú de ser la llista més votada, vuit anys després d'aquell triomf electoral contra Xavier Trias? Què ha fallat? Sens dubte, el resultat té molt a veure amb les ombres del desgast dels dos darrers mandats, amb una part important de la ciutadania incòmoda amb algunes de les grans transformacions proposades per Colau. També hi ha afectat el fet no haver pogut ampliar el perímetre del vot, ni per l'esquerra ni per la dreta. I alhora, la seva candidatura ha quedat subordinada a la socialista perque Collboni ha sabut aprofitar el vento a favor que acompanya les sigles del PSC, ara en molt millor moment que en els anteriors comicis.
L'alcaldessa ha intentat revertir les dades del darrer baròmetre municipal, publicat a finals de l'any passat. Ho ha fet matisant que, al marge de la valoració del seu càrrec, la ciutadania de Barcelona comparteix les seves preocupacions per la sostenibilitat, la necessitat d'un canvi de mobilitat o l'habitatge. També ha recordat l'impacte del covid, que hauria penalitzat els governs. Ara bé, això era tan cert com que les dades contra la seva gestió eren contundents. Per primera vegada des del 1990, quan es van començar a aplegar dades amb aquest sistema, més de la meitat dels enquestats (50,4%) creu que la gestió de l'Ajuntament era dolenta o molt dolenta. Mentre els que creuen que era bona o molt bona eren el 35% dels enquestats.
El curiós d'aquesta tendència és que, per més que el PSC comparteix govern amb els comuns i hi té un paper gairebé equitatiu, són 10 regidors dels comuns i 8 de socialistes, la crítica al govern municipal no els esquitxa. O no ho fa en la mateixa mesura. Es barregen el fet que una part important de la ciutadania desconeix la implicació dels socialistes en el govern, ja que veuen Colau com la cara visible de l'administració, i el to dur que ha utilitzat Collboni contra les polítiques dels últims anys. Una ironia que, tanmateix, no li ha passat factura. Menys encara des que va sortir del consistori, abandonant les seves responsabilitats com a primer tinent d'alcaldia el gener passat, a quatre mesos de les eleccions.
Un altre dels fronts que ha castigat els comuns és la moderació del projecte. Amb una CUP tova, que ha estat desapareguda dels últims quatre anys del consistori i que ara tampoc no ha aconseguit refer-se'n, i amb una ERC vinguda a menys, la candidatura d'Ada Colau ha decidit no ocupar el gran espai que hi havia a l'esquerra del consistori de manera atrevida. Ha prioritzat reivindicar la gestió institucional i el model de ciutat, posicionant-se com un actor transformador sense ser desestabilitzador de l'economia, com se l'havia caricaturitzat.
Per arribar aquí, però, també ha abraçat els grans acords econòmics-urbanístics de la ciutat i ha reivindicat la Barcelona dels grans esdeveniments, si són com la Copa Amèrica o el Mobile World Congress. Per contra, això no ha estat prou per convèncer els votants a l'esquerra del PSC. Aquella "gent socialista" que Colau va interpel·lar al final del seu tancament de campanya. La participació ha crescut als barris rics i ha baixat a les zones més empobrides, on se situa una part del votant progressista.
Al seu torn, el seu principal rival i encara company de llit al govern municipal, el PSC, sí que ha sabut créixer. Ho ha fet amb l'impuls de les sigles del partit, que ja va guanyar les darreres eleccions al Parlament i que a l'Estat lidera el govern espanyol. Per això Collboni s'ha escarrassat a cada intervenció televisiva a recordar que la seva candidatura és "la del partit dels socialistes de Catalunya", que és el partit "dels millors alcaldes de la història de la ciutat". Al final, la fórmula ha funcionat i el color vermell ha portat Collboni a deixar de ser el germà petit del govern barceloní, en cas que hi hagi un nou pacte a l'Ajuntament. Sigui com sigui, això ha deixat Colau sense un nou triomf a les eleccions.