Després de renovar-ne el paviment, fa poc més d'un any, ara ve la gran transformació. Aquest és el pla de l'Ajuntament de Barcelona per al Mercat de la Boqueria. El consistori vol aigualir l'etiqueta d'atractiu turístic que caracteritza el mercat i projecta un futur que inclogui una "aposta pel producte fresc" i més oferta. El repte de la seducció veïnal n'és un, però n'hi ha més. Gran part de les mirades estan posades a la part de darrere de la zona comercial. El govern de Jaume Collboni insisteix a sacsejar la plaça de la Gardunya tot buidant-la de les evidències de pobresa o d'iniciatives de col·lectius socials que han ocupat equipaments. El regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, ha subratllat que el pla de transformació de la Boqueria passa per "la recuperació de tots els espais públics", en una referència al possible desallotjament de l'antiga Escola Massana. "La Gardunya no pot ser l'habitació dels mals endreços de la Rambla", ha expressat, després d'haver-la definit com un punt de conflictivitat sobre el qual s'han acumulat queixes veïnals.
Els dos grans anuncis de l'aposta municipal és que ja hi ha 12 milions d'euros contemplats per a aquesta rehabilitació, que hauria de començar el 2025 i acabar el 2027, i que es vol transformar la idea dels accessos al mercat més visitat de la ciutat. També ho ha destacat la regidora de Comerç, Restauració i Mercats, Raquel Gil: "El que creiem que és més important i que ens ha d'ajudar a obrir al barri és fer una obertura del portal a la Gardunya de manera que el mercat passi a tenir dues entrades centrals. Que tingui dues portes d'accés amb igual nivell de dignificació i que ens ajudi a recosir la plaça de la Gardunya amb el mercat". Si bé els responsables municipals assumeixen que és difícil competir amb una entrada original que ve de la Rambla, l'altre gran reclam turístic de la zona, la intenció és redirigir els trajectes tant com sigui possible.
A banda, també s'ha de contemplar la intervenció com una transformació física de l'espai, que modernitzarà les instal·lacions -facilitant especialment la vida del sector del peix- i regularitzarà les concessions d'una part dels paradistes. La coberta d'uralita caldrà canviar-la també per un material més segur. Ara bé, tot plegat s'haurà de fer de manera diferent a la resta de mercats de la ciutat. El volum de parades -el triple que el Mercat de Santa Caterina- i les característiques de la Boqueria fan que no es pugui traslladar l'activitat comercial a una carpa de manera provisional. Així, les feines s'aniran encavalcant procurant-ne la mínima afectació.
Les visites de turistes i veïns, una incògnita
D'entrada, la teconologia actual permet saber a l'Ajuntament que hi ha uns 23 milions de visitants que van passar pels passadissos de la Boqueria l'any passat. Això suposa rebre quatre vegades més persones que el següent mercat de la ciutat més concorregut, el de Sant Antoni. Ara bé, la regidora Raquel Gil ha reconegut que no tenen manera de saber quina part d'aquests visitants són turistes i quins són barcelonins. Segons ha afegit, els paradistes estan treballant per incorportar tecnologia que en el futur els ho permeti saber.
Malgrat això, el govern Collboni remarca que aquest espai ubicat al Raval té "vocació de mercat de bari" i intenta desfer l'imaginari de les riuades de turistes fent-ne un ús predominant. "Malgratalguns discursos que ens diuen que la Boqueria no té públic, no té veïnatge, això no és cert. Hi ha gairebé 45.000 persones que serien susceptibles de ser consumidors i compradors, per la zona on estan vivint, de la Boqueria", ha afegit Gil.
Sobre la conversió del mercat, des del consistori es destaca que ja es va iniciar una anàlisi de l'evolució de l'oferta que s'hi donava l'any 2015 i que això s'ha anat estirant des de llavors. Ara, es vol acabar d'acordar el futur de l'espai amb l'Associació de Comerciants de la Boqueria, tot i que per a les grans decisions caldrà que es posin d'acord en un assemblea que comptarà amb els 178 paradistes.
La pressió sobre l'antiga Escola Massana
Mentrestant, el focus sobre la plaça Gardunya segueix aixecant polseguera. La contundència amb què el també tinent d'alcaldia Albert Batlle defensa buidar l'antic edifici de l'antiga Escola Massana xoca amb la voluntat expressada per l'anterior govern municipal, format per comuns i socialistes, que es va avenir públicament a fer una cessió de la finca als col·lectius del Raval que la van ocupar. Llavors, es valorava la tasca social que s'hi feia. Ara, en canvi, se'ls veu com un element de distorsió per als plans municipals. La versió municipal defensa aplicar a més "un pla específic per canviar les dinàmiques de convivència i seguretat a la plaça de la Gardunya". Davant el conjunt de mesures, el col·lectiu Antiga Massana ha convocat una manifestació el 18 d'octubre per aturar el desnonament de l'espai on es fan assemblees del sindicat d'habitatge del barri, hi ha una escoleta popular, un cor musical o un gimnàs. Han donat suport a aquesta mobilització artistesi personalitats com Bad Gyal, David Verdaguer, Ginestà o Manel Vidal.
Sigui com sigui, en el pla presentat aquest matí, el consistori detalla que està previst destinar 1,8 milions d’euros a la millora dels Jardins del Doctor Fleming i per a intervencions puntuals a la plaça de la Gardunya. També s'hi contractaran quatre nous agents cívics a l'entorn del mercat i es reformaran el porxo dels jardins de Rubió i Lluch i la façana del recinte del carrer de l’Hospital.